Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’admissió a tràmit per part del Tribunal Suprem espanyol d’una demanda de paternitat contra l’exrei Joan Carles de Borbó per part de la ciutadana belga Ingrid Sartiau ha fet arribar aquest tema a les portades de força diaris, si bé de forma discreta i no a tots.

La notícia, però, sembla que ha agafat a contrapeu a la majoria de mitjans de l’Estat espanyol, que semblen descobrir ara un plet que, com a mínim, s’allarga des de mitjans de 2012, quan Sartiau va unir forces amb l’empordanenc Albert Solà, qui també assegura ser fill il•legítim del monarca. Ambdós van fer-se un test d’ADN que, segons asseguren, els va donar un 90% de possibilitats de ser fills del mateix pare. En realitat, Solà, ja tractava de ser reconegut com a fill legítim de Joan Carles de Borbó des de mitjans dels anys 90, però sense que s’hagi pogut trobar cap referència mediàtica de l’època.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Llavors, el 2012, la notícia a penes va passar d’alguns mitjans gironins i digitals especialitzats en temes del cor. Només El Punt Avui n’ha anat fent un seguiment més o menys regular des d’aquella època. En canvi, l’afer sí que va cridar l’atenció de mitjans internacionals, no sols belgues com seria comprensible, sinó de tercers països com Alemanya o Anglaterra.

Els grans mitjans catalans i espanyols continuaven “obviant” el tema i la desestimació d’una primera demanda –gràcies a la inviolabilitat constitucional de l’encara Cap d’Estat- el novembre del 2013 no va passar d’unes mencions aïllades.

Amb l’abdicació reial de l’any passat s’obria una escletxa jurídica que permetia intentar reobrir el procés judicial, i és per això que tant el Govern espanyol com l’oposició principal van elaborar una “llei expres” per tal de blindar jurídicament la figura d’ex-Cap d’Estat. Una anàlisi, però, que tot i la sobrecobertura d’aquells fets ningú va gosar fer i va haver de recorre’s a l’el•lipsi d’atribuir-la a un mitjà internacional.

En dates tan properes com el passat novembre, El País encara es negava a mencionar el nom de Sartiau i s’hi referia només com “una ciutadana belga”. De fet, al cercador intern d’aquest diari, com també als de El Mundo o La Vanguardia, no hi ha referències a Sartiau anteriors a l’actual querella.