Circuits

És una evidència que l’emissió al Canal 33 de “Ciutat Morta” ha sacsejat per uns dies –es va diluint- les agendes dels grans mitjans del país ja que han entrat aquest tema com a prioritat informativa. Ha centralitzat tertúlies, ha protagonitzat entrevistes, ha omplert editorials i ha encapçalat informatius. Una qüestió, la del 4F, que, no oblidem, va succeir al 2006. Aquesta reacció, per tant, genera moltes preguntes dins l’àmbit periodístic i les respostes les trobem, gairebé totes, en el funcionament dels circuits.

I és que fa 9 anys mitjans com Masala, Contra-Infos o la Directa parlaven d’aquest cas. I “Ciutat Morta”, de fet, va estrenar-se al juny del 2013, un any i mig abans de ser emesa pel 33. Però els grans mitjans no hi han parat atenció fins al 20% de quota de pantalla/569.000 espectadors del Sala 33 el passat 17 de gener. Això d’entrada fa pensar si el que preocupa són els fets o bé l’audiència. El què versus el com. El contingut contra l’aparença. Potser aquesta dicotomia és justament la que en part classifica els mitjans d’avui. En qualsevol cas, debats col·laterals a banda, queda clar que hi ha mitjans, els ‘alternatius’, que per les raons que siguin no són fonts interessants o fiables per als grans mitjans. Coses de circuits.

Un altre exemple ben recent és la reacció a l’absolució dels Bastoners de Gràcia. El 22 de desembre, portals com llibertat.cat, directa.cat o bastonersolidaris.wordpress.com informaven d’aquesta resolució però no ho feien, en canvi, la majoria de mitjans ‘convencionals’. Ara bé, el 26 de desembre, 4 dies més tard, sí que se’n van fer ressò. Com s’entén? Probablement el dia 26 una agència de noticies va publicar-ho i a partir d’aquí, la resta ho va arrossegar. Mala praxis a banda, això tan sols referma una actitud: els grans mitjans no tenen en consideració els mitjans ‘alternatius’. O bé no se’ls llegeixen o bé no els donen credibilitat; els deixen fora dels seus circuits –em consta que els mitjans ‘alternatius’ no són presents a les redaccions dels grans mitjans on cada dia hi ha una estesa de capçaleres de mig món.

Aquests dos exemples, “Ciutat Morta” i l’absolució dels Bastoners de Gràcia, deixen sobre la taula una reflexió: si com deia Montserrat Roig, “els mitjans de comunicació haurien d’informar i educar, no embrutir i fer-nos menystenir la raó i la reflexió”, potser cal revisar paradigmes i refer eufemismes. Perquè els mitjans ‘alternatius’ semblen més ‘convencionals’ que mai i en canvi, els mitjans ‘convencionals’, saltant-se els fils periodístics per caure al dictat dels gabinets d’informació, es converteixen en ‘alternatius’. Però bé, continuar per aquí només ens portaria a la guerra de la nomenclatura i això és punt mort en un dia de circuits.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019