Esclaus del clic i del morbo

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Qui ara us escriu ja tenia enllestit un article que parlava de portades patrocinades per bancs vermells i d’editors difunts blanc-i-blaus. Però, a l’últim moment, ha decidit eliminar-lo i començar-ne un de nou, irat d’escoltar la mateixa frase una vegada i una altra, durant els últims dies:

“Jo, a aquests, ja no me’ls crec”.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

“A aquests” no es refereix a la casta. Tampoc als líders de Podemos. Ni als fiscals del cas Gürtel, ni a la junta del Barça ni als envasadors de patates fregides (que omplen les bosses d’aire i les fan pagar com si estiguessin plenes fins dalt). Aquests “aquests” som nosaltres, els periodistes.

En aquests darrers anys, el prestigi del col·lectiu s’ha erosionat fins al punt d’arribar a un descrèdit gairebé absolut. Fins a l’extrem que la professió sigui una de les menys valorades per la societat. I tot, per culpa del negoci del clic, de les pàgines vistes i de la seva posterior traducció en ingressos publicitaris.

És cert que la immediatesa desgasta i que el periodisme té un cost. Però on estan els límits entre informació i porqueria? On queda el nostre compromís amb el lector i amb la qualitat del producte que oferim? Em dol escriure-ho, però tinc la sensació que hem sacrificat tota la nostra reputació a canvi d’unes quantes visites més al final de la setmana. I mira, qui dia passa, any que empeny, fins que es desencanti l’últim lector.

Intentem fer un exercici d’empatia amb l’audiència. Quina cara creieu que li queda a la gent quan, una vegada i una altra, entra a les webs dels diaris més seriosos i veuen que el titular era només un esquer per entrar a llegir una notícia totalment irrellevant i que, en alguns casos, ni té a veure amb el contingut real de la informació?

Ens hem convertit en esclaus del clic i del morbo, en venedors d’informació ambulants, especialitzats a regatejar al lector i a estafar-lo en el titular perquè pugi una visita més al comptador. Ens n’oblidem, però, que quan nosaltres ens sentim estafats per un dentista, un carnisser o un adroguer, no tornem mai més.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.