Ja s’ha acabat. Ara, nois, aneu cap a casa

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Consti en primer lloc que la meva tria abans d’escriure aquestes línies era amb gran preferència de llogar l’espai per un anunci a l’antic propietari del Banc de Venezuela que es troba en plena campanya llogant portades. Però en ser desestimada la proposta comercial, quedo amb aquesta irrellevant aportació d’autoconsum. Com diria aquell.

Ja s’ha acabat. Ara, nois, aneu cap a casa. Tornem a les nevades, el disseny de monedes d’euro i aquest esborrany de constitució que té nom de jutge, a qui el CGPJ s’ha entossudit a fer màrtir. Els tertulians respiren amb una certa tranquil·litat després de dies d’agitat, tèrbol i poc previsible guió, que vagi a saber quines coses més ens farien escoltar.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

L’alcalde Trias assegurà que aniria ‘fins on sigui necessari’ sobre el cas Ciutat Morta. Pel camí cap al ‘on sigui necessari’, hem pogut veure el representant del sindicat de la Guàrdia Urbana de Barcelona tot cofoi -com si estigués al bar esmorzant- dient que això dels indults demanats pels dos policies torturadors es una cosa que es fa pels companys. Amb el seu cap polític davant. I callat, perquè deu ser company, també.

Hem pogut escoltar el testimoni de Yuri explicant la pallissa de la Guàrdia Urbana. Hem vist l’alcaldessa de Gavà defensant el seu cap de la Guàrdia Urbana, Víctor Gibanel dient que cessar-lo ‘seria cometre una injustícia’. Hem pogut veure la portada de diari que faria el mateix representant del sindicat de la policia de Barcelona. Hem llegit l’acord de la sala de Govern del TSJC que lamenta les “desqualificacions gratuïtes” i com renyen els magistrats dient que és inacceptable que algunes institucions donin credibilitat al documental. Fiscalia no investigarà el cas i com deia Trias, hem arribat a ‘on era necessari’. Ja s’ha acabat. Ara, nois, aneu cap a casa, que hi ha feina a fer.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.