Ahir a la nit es començaven a fer públics els primers noms de la famosa ‘llista Falciani’ de grans evasors fiscals amb compte al banc suís HSBC, mantinguda en secret pels governs implicats durant anys i ara filtrada per un consorci internacional de periodistes d’investigació –ICIJ, per les seves sigles angleses- dels que formen part grans diaris com Le Monde o The Guardian.

El primer espanyol el nom del qual va sortir a la llum va ser Emilio Botín, l’ex-president del Banco Santander, mort fa uns mesos. La informació confirmava els més de 2.000 milions d’euros que la família Botín mantenia a Suïssa –dades que ja se sabien, si bé s’hi havien passat sempre de puntetes– i a més afegia que havien creat una xarxa de testaferros i empreses pantalles per desviar milions a Panamà i les Illes Verges.

Des del primer minut de saber-se la informació, van començar a multiplicar-se els comentaris a les xarxes socials, fins al punt que l’etiqueta #Swissleaks va convertir-se en una de les més utilitzades al Twitter.

Tot i això, la notícia no apareix avui a cap portada en paper als quioscos dels Països Catalans. Es pot discutir si es tracta d’una manca de capacitat de reacció o d’un interès a treure-li ferro a una notícia molt negativa per a un dels bancs més poderosos de l’Estat espanyol i participant en els consells d’administració de diferents grups mediàtics. Però en tot cas, seria un bon exemple de la impotència a la qual estan arribant els diaris impresos.

En les edicions digitals d’aquests mateixos diaris trobem reaccions força diferents. A les 10 del matí d’avui, només El Periódico, l’Ara i Diario de Mallorca situaven la notícia a la part de dalt de la seva capçalera –si bé els mallorquins ho relegaven com a quarta notícia- i incloïen el nom de Botin en el titular o almenys en la primera entradeta.

El Mundo també publica el nom de Botín –i del pilot de cotxes Fernando Alonso- en el titular, però la notícia està força menys destacada, per darrere d’una peça sobre el dirigent de Podemos, Juan Carlos Monedero, unes declaracions del ministre espanyol d’Indústria, José Manuel Soria, sobre frau fiscal referides al cas Monedero i els problemes de la borsa grega.

En el camp oposat més extrem, ABC, Levante i El Punt Avui han optat per no parlar-ne a la seva portada digital, encara que en el cas dels del Grup Hermes cal tenir en compte que són molt poques les notícies que no afecten estrictament els Països Catalans i que arriben a la primera pàgina. En canvi, el diari del Grupo Vocento dedica diferents peces als casos Monedero o Pujol, que suposen unes xifres d’evasió molt menors a les denunciades per Falciani.

Entremig hi ha La Vanguardia i Las Provincias, que informen dels fets de forma discreta –passada la meitat de la portada digital- i ho fan mitjançant un teletip d’Europa Press en el que no cita el nom d’Emilio Botín. En una línia similar, La Razón opta per publicar la informació de la corresponsalia d’EFE a Roma, pel que lògicament, els únics noms destacats a la peça són els dels defraudadors italians.

Per la seva banda El País tampoc destaca massa la notícia, que a la portada digital va darrere dels morts a Egipte en uns enforntaments entre aficionats al futbol i les cadenes de roba amb més vendes. La notícia, sí cita Botín, però només en el tercer paràgraf i al costat d’un destacat que fa referència a Tina Turner, Mohamed VI i Fernando Alonso, però no al banquer espanyol. Al videoblog d’un dels periodistes ensenya d’El País, Iñaki Gabilondo, es demana que “Parin les màquines” i que “hauríem de negar-nos a moure’ns fins que ens expliquin el muntatge del HSBC, sota les faldilles del qual van amagar-se molts privilegiats”. Una recomanació que el diari, òbviament, no ha seguit.

A l’Estat espanyol, només un mitjà forma part de l’ICIJ, el digital El Confidencial, mentre que la majoria de grans diaris impresos prefereixen restar-hi al marge.

Més informació: El frau fiscal costa a cada català 876 euros l’any