Per què és necessari l’Anuari Mèdia.cat?

Ja hi tornem a ser, i per cinquena vegada consecutiva! L’Anuari Mèdia.cat dels Silencis Mediàtics torna a fer camí. I aquest cop amb més ambició i ganes que mai. Un autèntic salt qualitatiu que el Grup Barnils considerem que és el que toca ara i aquí. Per què? Doncs perquè, any rere any, l’Anuari Mèdia.cat ha demostrat que la persistència i la determinació acaben donant fruits. Potser no a curt termini, potser no en la forma que hauríem volgut, però els silencis que surten a l’anuari, tard o d’hora acaben esclatant a l’engròs.

Així ha passat amb el cas Urdangarin, que vam treure al primer anuari, ara fa quatre anys! Així ha passat també amb els Centres d’Internament d’Estrangers, absolutament desconeguts fa tres anys i ara qüestionats per tothom. Així ha passat amb les SICAV, amb Agbar, amb el frau fiscal –ara a totes les portades arran de la llista Falciani- o amb els exministres franquistes amb el sogre d’en Ruiz Gallardón al capdavant, ara perseguit per la justícia argentina. I així podríem anar analitzant el recorregut dels més de cinquanta silencis mediàtics desvelats per l’anuari.
a
Per això, ara que hi tornem, i que ho fem amb més ganes, amb més continguts, amb més grafisme, amb més força que mai, cal tenir molt present el recorregut de l’anuari. Avui tothom parla de transparència, tothom vol noms i cognoms, tothom vol posar cares al frau, a l’estafa, a l’espoli, a l’engany. En definitiva, tothom vol identificar els mentiders. Que això passi es deu a molts factors diversos, alguns fins i tot contradictoris o oposats, però que al cap i a la fi, han anat provocant una reacció en cadena que està trencant moltes costures sistèmiques que sempre s’havien considerat intocables. I l’Anuari figura en un lloc destacat d’aquesta cadena, i no només vol continuar figurant-hi sinó que, a més, vol fer-ho amb més força i més empenta que mai. Perquè, de la mateixa manera que l’Eugeni Xammar deia que “sabent com van els ferrocarrils, sabrem si a un país hi ha pau o guerra”, ara podríem dir que sabent quants silencis mediàtics es desvelen cada any, sabrem si un país és periodísticament sa o malalt.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.