Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Quan l’Estat Islàmic va cremar viu al pilot de guerra jordà Moaz al Kasasbeh la notícia va aparèixer totes les portades amb titulars que no podien amagar l’horror. “Crueltat sense límits” o “Barbàrie extrema” van ser algunes de les formes amb les quals els diaris van tractar de definir un gest difícilment definible. A la decisió inhumana de cremar viva una persona s’hi sumava, a més, la de difondre-la en directe.

Però, desgraciadament, al Kasasbeh no ha estat l’única víctima cremada viva en el rosari de conflictes que assolen el Pròxim Orient, des de Palestina fins al Pakistan.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

El diari digital estatunidenc The Intercept ha publicat (aquí traduït al castellà) un recull de què anomena “una pràctica comuna”. Basant-se en alguns dels escassos reportatges que han publicat gran mitjans internacionals com CNN, The New York Times, Al Jazeera o The Independent –i que encara més escassament han arribat al nostre país- recuperen els testimonis de víctimes que han perdut familiars o han quedat mutilats per modernes armes incendiàries de les quals rarament se’n parla als mitjans.

En el reportatge surt el cas de Firoz Ali Khan, un botiguer pakistanès a qui els drons dels EUA van destruir la casa del seu sogre utilitzant uns míssils anomenats Hellfire: “Aquests míssils són molt potents. Destrossen als éssers humans… No queda ningú viu ni sencer. Només trossos. (…) La pell queda abrasada de tal forma que no pots distingir un animal d’un ésser humà”.

I el de Masud Afwan, qui va perdre diversos familiars en un altre atac d’avions no tripulats, també al Pakistan: “Van haver de recollir els trossos dels cossos i els ossos i enterrar-los com estaven. (…) Va celebrar-se el mateix funeral per a tots, en el mateix lloc. Els cossos havien quedat destrossats i desperdigats en petits trossos… No van poder identificar-los”.

Una altra pakistanesa, Shakira de quatre anys, va quedar, segons una descripció de la CNN, “amb pestanyes però sense celles. Té tots els dits però li falten quatre ungles. La pell de la seva cara està tan tensa que no pot arrufar les celles. Però encara pot somriure.” Shakira, presumptament també va ser víctima d’un míssil Hellfire.

I no només al Pakistan. Segons alguns informes d’ONG i reportatges, les tropes dels EUA van utilitzar fòsfor blanc durant l’atac a Fallujah el 2005. “S’informa que els insurgents han estat atacats amb una substància que els hi fonia la pell, una reacció congruent amb les cremades de fòsfor blanc. Un metge d’un hospital local va dir que els cadàvers dels insurgents ‘estaven cremats i que alguns s’havien fos…’”

Jeff Englehart, un militar estatunidenc que va participar en aquella batalla, va reconèixer més tard: “El fòsfor crema els cossos, en realitat fon la carn fina arribar a l’os… Jo mateix vaig veure els cossos cremats de dones i nens…”

I no només els EUA. També Israel va utilitzar aquesta arma durant els bombardeigs del Líban de l’estiu de 2006. El doctor Hussein Hamud al-Shel, que treballava a l’hospital Dar al-Amal de Baalbeck, va declarar al diari Haaretz que havia rebut tres cadàvers “totalment ressecs amb la pell ennegrida i verdosa”, un fenomen, segons el diari, “característic de les ferides produïdes pel fòsfor”.

Des del punt de vista periodístic podria ser comprensible que l’acció propagandística de l’Estat Islàmic tingui un ressò especial –o potser precisament per això no hauria de tenir-lo- que no “rutinàries” accions militars que, a més, reben importants esforços per negar-les i amagar-les. Però és preocupant que els mateixos mitjans acabin trobant “normal” i “no noticiable” els casos recollits més amunt.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019