Quines són les formes?

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Els directors de Ciutat Morta, Xavier Artigas i Xapo Ortega, van deixar l’alcalde de Barcelona amb un pam de nas quan van passar pel seu costat sense dignar-se a donar-li la mà ni a recollir la B que simbolitza la concessió del premi Ciutat de Barcelona.

Artigas i Ortega, no ho oblidem, sí han acceptat el premi i n’han explicat els motius. Però també s’han negat a fer-se “la foto” amb qui, a hores d’ara, és un dels principals representants dels fets que van denunciar.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

El seu gest ràpidament va ser aplaudit sorollosament per la Catalunya activista, que va compartir i comentar abastament el vídeo de Trias amb un pam de nas i l’enorme B a les mans.

Paral·lelament, la Catalunya oficial –polítics, tertulians, columnistes de referència i directors de diari- els recriminaven la seva “mala educació”. “El que denuncieu és molt indignant i teniu el meu suport, però aquestes no són les formes i així perdeu la raó” vindria a ser el resum de la seva aportació. El titular que millor il·lustra aquesta arronsada de nas és “l’educació morta” d’un article de La Vanguardia.

L’escena i tot el seu desenvolupament posterior em recorden poderosament la famosa història de la sandàlia de David Fernàndez i el “gàngster” Rato. També llavors va acusar-se al diputat d’haver perdut les formes, se li va recordar l’ABC de la urbanitat, el prestigi de la institució, que així perdia la raó i etc., etc., etc.

I jo no puc evitar preguntar-me quines són les formes. Seguir els protocols establerts? Diluir-se en la grisor generalitzada que emana d’aquest establishment cada cop més desacreditat? L’encaixada de mans i el somriure hipòcrita amb els que tant dolor estan causant? Assemblar-se i confondre’s amb qui vols marcar diferències?

Precisament perquè estic fart de les formes elegants i educades d’aquells “senyors” que guarden milions a paradisos fiscals; que sempre van amb la corbata planxada i els botons brillants mentre per culpa seva centenars de persones són desallotjades o acomiadades; l’ampli somriure del qui sota l’estora amaga els cossos torturats d’una realitat que nega una i altra vegada de forma hipòcrita. I quan finalment surt a la llum i no ho pot negar, llavors al·lega desconeixement, simula sorpresa, gesticula, això sí, sempre amb formes educades.

Per tot això, el gest d’Artigas i Ortega és exactament el gest que calia. Són les formes exactes per definir la negativa a reconciliar-se amb els responsables del patiment. Tal com ho va ser també la sandàlia de Fernàndez, qui avui és, per cert, un dels polítics més ben valorats pels catalans.

Als responsables de La Vanguardia –torno al principi- tampoc els deu semblar massa educat colar l’article de Sànchez Piñol al seu web durant el temps suficient per tal de convertir-lo en incensurable.

Però tots sabem que si seguíssim les formes (les seves formes) l’article s’hauria censurat, els fets que narra ‘Ciutat Morta’ mai s’haurien sabut i ningú hauria assenyalat els culpables de la crisi.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.