El paper del paper

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Quants quioscos hauré visitat al llarg dels darrers dies… Una cinquantena? Més de vuitanta? Cent?! No ho descarto pas. De fet, per tirar endavant un projecte d’aquestes característiques, esdevé imprescindible el suport dels punts de venda habituals de premsa a Lleida, des de papereries o llibreries fins a benzineres, passant pels clàssics estancs, entre molts d’altres.

La veritat és que no en tinc cap queixa del tracte rebut al llarg del centenar de visites. Bona gent, normal i corrent, amb els problemes normals i corrents de tota bona gent d’avui en dia. Per a ells, però, aquests problemes tenen nom i, almenys, un cognom: la crisi del paper.

Marges de benefici cada vegada més reduïts, la impossibilitat de controlar la quantitat d’exemplars que els arriben de cada número i l’envelliment progressiu del lector de premsa en paper s’han erigit com les principals bèsties negres d’un sector que, en el cas de la capital de Segrià, ha vist com havien d’abaixar la reixa fins a una quarantena d’establiments especialitzats en aquest àmbit. L’adjectiu “dramàtic” es queda curt per a la quantitat de famílies que s’han quedat sense ingressos.

El patiment dels quiosquers és equiparable al dels periodistes, que veuen com els llocs de feina es redueixen en consonància amb les vendes dels diaris on treballen. El paper s’ha convertit en una eina gens sostenible, tant econòmicament com ecològica. I no és que servidor no hi cregui; sóc incapaç, per exemple, de llegir un llibre mitjançant una tablet, ho he de fer en paper, però aquests són productes acabats, a diferència dels diaris, que quan surten a la venda ja han perdut tota la vigència del dia, que, en el fons, és la seva raó de ser.

Adaptar-se o morir, no hi ha més. De la mateixa manera que la premsa va superar la crisi que va suposar l’aparició dels diaris gratuïts, ara toca adaptar-nos a una nova realitat, realitat virtual en aquest cas. Internet i paper han de saber conviure, però conferint al paper un altre paper (permeteu-me la redundància, si us plau). Perquè sense paper, quin paper interpretarem els periodistes i els quiosquers en aquest joc l’objectiu del qual és arribar a final de mes? Penseu que aquest és el paper de les nostres vides..

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.