Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El Consell General de la Infermeria de l’Estat espanyol va fer públic ahir el seu “Informe doula”. En aquest estudi acusen aquest col·lectiu de ser “falses expertes en maternitat”, de “no tenir títols oficials”, de “posar en risc la salut i la vida de mares i nadons”, d’“intrusisme professional” i de “posar les mares en contra el personal sanitari” o fins i tot “dels pares”. També les acusen de “ser un negoci” i cobrar fins a 1.200 euros per assistir un part.

L’apunt més extrem, però, el va posar el mateix president del Consell, Máximo González, quan va acusar les doules de “secta canibalista”, ja que segons ell, “recomanen a les mares menjar-se la placenta”. Encara més generalista la llevadora d’Atenció Primària de Madrid, Gloria Boal –citada per Europa Press,- va especificar que “tenim coneixement que no totes realitzen els ritus canibalistes”, amb el que donaria a entendre que aquesta és la pràctica normal i no l’excepció.

Amb aquest panorama les doules esdevenen no ja com un perill real per a la salut pública, sinó com un col·lectiu organitzat –la paraula secta inclou aquesta connotació- que faria mal amb l’únic objectiu de treure-li diners a les seves víctimes.

Però fins a quin punt aquesta definició apocalíptica té relació amb la realitat? Al marge de casos concrets de males pràctiques, pretenen les doules presentar-se com a “personal sanitari” i “assistir parts”? El segon punt del decàleg de l’associació de doules del País Valencià Al Caliu, deixa ben clar que “no som personal mèdic ni sanitari, per açò no donem consells mèdics ni interferim ni competim amb els professionals de la salud”. El codi ètic de l’associació catalana Mares Doules també destaca que “una mare doula no realitza tasques clíniques o mèdiques, no fa diagnòstics ni dóna consells mèdics, encara que s’hagi format com a professional de la salut abans de convertir-se en doula o mentre exerceixi com a tal”.

En realitat, les doules acompanyen la mare durant tot el procés d’embaràs i primers mesos de maternitat per ajudar-la, sobretot, en la part més logística del procés –neteja, cuina, etc.- encara que tinguin una orientació específica i puguin oferir també un suport anímic. De fet, tal com van denunciar des del Consell d’Infermeria, la figura està citada en l’Estratègia d’Atenció al Part Normal del Ministeri espanyol de Sanitat. En la roda de premsa de presentació de l’“Informe Doula”, la llevadora Emilia Redondo va reconèixer que “en altres països també n’hi ha, però només es dediquen a anar a les cases després del part per ajudar les mares en les tasques de la llar”. Quin seria el motiu pel qual les doules de l’Estat espanyol serien tan malèfiques en comparació amb les seves col·legues d’altres països.

És cert, que el títol de doula no té reconeixement oficial, però aquesta és precisament una reivindicació del col·lectiu, que fa temps que demana ser reconegut i regulat. Una regulació que probablement ajudaria a prevenir els casos d’intrusisme i males pràctiques de doules que denuncien des del Consell d’Infermeria.

I, com qualsevol professional els serveis dels quals no estiguin contemplats com a servei públic, les doules cobren per fer la seva feina. Les tarifes proposades per l’associació Mares Doules, però, sumen 750 euros incloent l’assistència al part i postpart, encara que cada doula pot fixar el preu lliurement.

El problema principal, però, no és que el Consell d’Infermeria elabori un informe d’aquestes característiques, sinó que bona part dels mitjans de comunicació el reprodueixin sense estranyar-se per la duresa de les acusacions o donar veu a l’altre col·lectiu.

Aquest és el cas, per exemple, d’Europa Press, reproduït per nombrosos mitjans i on fa una simple crònica de la roda de premsa amb el titular “Els infermers denuncien pràctiques ‘de secta canibalista‘ a les doules”. La SER opta per ser encara més sensacionalista i destaca “El perill de les ‘doules’ que recomanen menjar-se la placenta” i la presentadora de La Sexta les defineix com a “guies espirituals”, el que reforça la tesi de “secta” difosa segons més tard a la notícia per Máximo González.

Molts altres mitjans prefereixen enfocar el titular en la pràctica de menjar-se la placenta –i n’avalen la definició com a “canibalisme” tot i ser confosa i equívoca. Aquest és el cas de El Mundo, que després, en el cos de la notícia, es reconeix que aquesta és una pràctica totalment anecdòtica i en cap cas “recomanada” per les doules com a col·lectiu.

En alguns casos els mitjans sí que han aprofitat per explicar quin és el paper de la doula en el part, tant en la notícia primera –El País– o en una peça posterior –Ara.