Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La breu intervenció en valencià de Rita Barberá a la Crida 2015 ha esdevingut un fenomen viral. El vídeo a You Tube on es veu l’alcaldessa de València destrossant implacablement la llengua d’Ausiàs March i Joanot Martorell ja supera –en el moment de tancar aquesta edició- el mig milió de lectures. Les etiquetes que fan referència al #caloret –una de les expressions errònies de Barberá- van dominar Twitter durant hores i nombrosos mitjans, no sols de València, sinó també de Barcelona i Madrid, s’han fet ressò dels fets.

Davant tot aquest enrenou, un diari ha destacat per treure-li ferro a la polèmica i a penes hi ha passat de puntetes: Las Provincias. El diari de Vocento, s’ha limitat, dins la crònica de la Crida que “si bé en totes les edicions arranca el discurs dient en valencià «Poble valencià, falleres i fallers…» per després passar-se al castellà, aquest any va estrenar-se realitzant el discurs íntegrament en valencià. La gent agraí l’esforç, encara que en improvisar la seva dicció en valencià, va cometre diversos equívocs, com parlar de ‘el caloret’ i el ‘veranet’ (…). Van sentir-se alguns xiulets, però després va saber prendre el fil”.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

La magnanimitat del diari amb el valencià de Barberá queda encara més en evidència quan la portada del diari opta pel titular –en valencià, de forma totalment excepcional- “Que la nostra cultura i la nostra llengua valenciana no es perguen mai”.

Tampoc Las Provincias mai li ha retret al president Alberto Fabra, els seus problemes a l’hora de parlar en valencià –com sí que han fet altres mitjans, fins i tot de la dreta madrilenya més dura,- normalitzant els seus més que evidents problemes, fins i tot per llegir-lo.

Però, actuaria de la mateixa forma el diari si es tractés d’un polític que s’expressés malament en castellà? La pregunta és difícil de respondre, ja que és inimaginable que un ciutadà espanyol tingui un nivell similar de la llengua oficial del regne, però la reacció del diari en casos molt menys flagrants pot donar algunes pistes.

Per exemple, en la crònica d’un debat electoral el passat mes de novembre, es destaca que “[el diputat de Compromís] Fran Ferri mostrava les seves dificultats amb la llengua castellana”. És evident que el nivell de Ferri de castellà és molt millor que el valencià de Fabra i Barberá. O aquest altre cas d’un article d’opinió sense signar –amb el que es dedueix que es tracta d’un bitllet editorial- titulat “Parles pitjor que un xiquet de primària?” referint-se a polítics que parlen castellà.

Però segurament era el blog El Fracontirador, de l’antic corresponsal a Les Corts del diari, qui més va dedicar-se a caçar els problemes ortogràfics o de dicció dels polítics. Hi ha un post sobre la llavors dirigent socialista Leire Pajín escrivint “revelde”, i un altre sobre la seva companya de formació, Inmaculada Rodríguez-Piñero, que va escriure “hironía”. Els casos es refereixen sempre a errades en castellà, encara que és cert que també fa referència a algun exemple en valencià però mai se li dedica un post.

El castellà més important

L’acceptació del castellà com a llengua fonamental i preeminent, sovint de forma inconscient –com en aquest article sobre el “coneixement lingüístic” dels escolars que només en el text es reconeix que es limita al castellà,- és habitual en les pàgines de Las Provincias. Mentre les notícies sobre el valencià se centren en polèmiques lingüístiques i qüestions folklòriques, la llengua de Cervantes rep tota l’atenció pel que fa a qüestions com la qualitat o la importància de la seva ortografia.

Fins i tot, és més fàcil que un polític sigui critica per no saber anglès que per no saber valencià.