Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La retransmissió en directe de la compareixença dels Pujol-Ferrussola a la comissió d’investigació del Parlament pel canal 324 va suposar un èxit d’audiència, amb 114.000 persones enganxades a les seves pantalles. Tot i això, els responsables de programació van decidir tallar el senyal per passar a la tertúlia habitual a aquella hora. Tertulians analitzant uns fets que encara no havien acabat. La decisió va encendre les protestes d’alguns dels espectadors tuitaires i a més és un exemple perfecte de fins a quin punt les tertúlies s’han convertit en l’eix central sobre el qual pivota el periodisme audiovisual actual.

Però a més del fet que la tertúlia servís per tallar l’emissió de la notícia, molts altres espectadors van queixar-se del contingut del debat en si. Deixant per avançat la imprescindible pluralitat necessària en una tertúlia, fins a quin punt té sentit què hi hagi algú que a hores d’ara negui l’evidència que a Catalunya –no només a Catalunya, però aquí també- s’ha creat un esquema de corrupció, comissions i favors sistemàtics que ha implicat bona part de la classe política i empresarial (i els seus entorns, com l’elit periodística, ni que sigui com encobridora)?

Pasqual Maragall ho va dir en seu parlamentària amb el famós 3% provocant escàndol hipòcrita de molta gent que sabia que això estava passant. Més tard ho va reconèixer el mateix Jordi Pujol a la televisió sense que ningú, a primera vista, se n’adonés. Ahir mateix al Parlament, el seu fill, Jordi Pujol Ferrussola, va fer una descripció bastant gràfica de com funciona aquest “capitalisme d’amiguets versió Ganduxer”, en expressió del periodista Roger Palà.

És cert que no tots els tertulians ni a totes les tertúlies s’ha actuat igual i la crítica als Pujol i al pujolisme s’han sentit amb força, encara que potser no tant l’autocrítica per la tardana reacció. Però en tot cas, el debat ha girat al voltant de les picabaralles polítiques i no en l’anàlisi del model econòmic que va fer d’ecosistema a unes pràctiques que, recordem, van ser sistemàtiques i impunes durant anys.

El cas ha tornat a posar a la palestra la representativitat social dels tertulians. Per exemple, tots els convidats al debat de RAC1 admetien conèixer l’expresident Pujol personalment. Una dada que mostraria un biaix de classe a l’hora de triar els tertulians. Un tema que Mèdia.cat va aprofundir en l’informe “Qui són els que ens marquen l’opinió?