Menorca: l’illa de la calma o de les megarotondes?

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

En el procés d’empobriment de la llengua catalana que denuncien els experts i descriu el recent llibre de Pau Vidal (El bilingüisme mata), un fet evident és que els refranys i les frases fetes tenen mala peça al teler. Segurament en tots els idiomes, però certament en català tenen ja un peu i mig a l’altre barri. Amb una excepció, si més no: “Posar portes al camp”. Per algun motiu o altre, aquest refrany és molt estimat entre la classe política i encara més entre els tertulians, que l’empren prou sovint. Us hi heu fixat?

A Menorca van camí de crear una versió innovadora d’aquest refrany: “Posar rotondes de dos pisos al camp”. Tal com sona. En el projecte de “millora” de la carretera general que uneix Maó i Ciutadella, en el tram que va des de la capital fins a Alaior, el Consell Insular hi ha planificat la construcció de fins a quatre rotondes de doble nivell. Una d’aquestes megarotondes serà al mig del no res, amb camp a banda i banda, i només serviria per a canviar de sentit! Un disbarat com una casa de pagès o l’excusa perfecta per a algun projecte urbanístic secret en el futur?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

La resposta no la sabem, però és evident que es tracta d’unes obres faraòniques, absolutament desmesurades per a una illa com Menorca. En primer lloc, des del punt de vista ecològic i paisatgístic, ja que les obres de les quatre rotondes afecten un terreny equivalent a 35 camps de futbol. I encara queda el tram restant, d’Alaior a Ciutadella! En segon lloc, evidentment, des del punt de vista econòmic, amb l’agreujant que només començar els primers moviments de terra les empreses constructores ja han elevat el pressupost inicial en un 38%.

De disbarats urbanístics se n’han fet molts, sovint enmig d’un silenci només trencat pels silenciats crits d’alarma d’amatents ecologistes. El cas de les megarotondes i la campanya #SOSMenorca, però, ja ha aconseguit de moment una fita poc habitual: que els mitjans de comunicació de fora de Menorca en parlin, fins al punt que costaria trobar-ne algun que no n’hagi dit res de res. De motius n’hi ha diversos: la bona feina del GOB de Menorca, la d’alguns periodistes menorquins afincats a Barcelona que els han donat un efectiu cop de mà, la vinculació afectiva amb l’illa d’alguns altres periodistes o el suport de cares mediàtiques com Andreu Buenafuente, Joan Manuel Serrat i Iñaki Gabilondo.

Però a mi m’agradaria pensar que n’hi ha un altre de motiu, que serviria per explicar també, salvant totes les distàncies, l’èxit del documental Ciutat Morta sobre el 4F a Barcelona. M’agradaria pensar que el ressò mediàtic és fruit també de la pressió popular, de la gent que signa i signarà aquest manifest, que no està disposada a acceptar aquesta agressió a la terra que estimen ni el malbaratament de fons públics en unes obres innecessàries. El projecte encara és reversible. Si els qui manen al Consell Insular fossin intel·ligents, potser farien cas del refranyer popular: “És de bon pescador qui sap fer vela a temps”.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.