Les inundacions a la riba de l’Ebre a l’Aragó i la proximitat d’unes eleccions valencianes que el PP pot perdre han fet ressuscitar el fantasma del transvasament. Amb una gran dosi d’oportunisme i demagògia Las Provincias ha vinculat la crescuda del riu amb els problemes hídrics al País Valencià, que ara mateix pateix una forta sequera.

Encara que altres mitjans han relacionat de forma més o menys explícita la crescuda de l’Ebre i el transvasament, Las Provincias és qui –a banda d’algun digital menor- ho ha fet de forma més directa i destacada, posant fins a tres vegades el tema a portada.

El 19 de febrer mostrava el riu ple a vessar al seu pas per Logronyo conjuntament amb el titular “El balafiament de l’aigua de l’Ebre”. Hi tornava ahir amb una construcció encara més explícita: “L’Ebre llança en 16 hores l’aigua que consumeix València en un any”. I avui mateix hi insisteix encara que de forma més modesta. Recordant que “Només l’aigua d’un pantà quadruplica el que necessita en un any la Comunitat”.

Moltes veus –inclòs el Col·legi espanyol d’Enginyers– han tractat d’explicar perquè la relació entre crescudes i transvasament és una fal·làcia i que el segon no evitaria les primeres ni aquestes poden justificar-lo. Però entre el material publicat destaca l’explicació de l’ecòleg i consultor ambiental valencià Andreu Escrivà des del seu blog dedicat a la divulgació científica.

Primer de tot Escrivà recorda que el transvasament difícilment hauria implicat cap diferència respecte a les inundacions, ja que “la canonada del transvasament de l’Ebre hauria tingut una capacitat de 50 m3/s. La crescuda de l’Ebre ha provocat que el riu arribe a cabals de 2400 m3/s.” el que permet calcular que el transvasament hauria aconseguit rebaixar el nivell de l’aigua uns irrisoris 14 centímetres.

A més, Escrivà recorda que la presa de l’aigua estava prevista a Tortosa –o com a molt a Xerta o Flix,- mentre que l’aigua s’ha desbordat molts quilòmetres més amunt, pel que no hi ha cap relació entre fer un transvasament i evitar o mitigar inundacions.

L’altre problema afegit és l’emmagatzemament. Perquè Las Provincias no explica on podria guardar-se aquesta aigua que la “Comunitat” gasta en un any i que ara mateix s’està “perdent”. Tal com recorda Escrivà, no és tan senzill com connectar les aixetes valencianes a l’Ebre.

I finalment, l’ecòleg recorda que l’aigua del riu no “es perd” al mar, sinó que forma part d’un sistema natural per mantenir el Delta de l’Ebre i l’ecosistema marí –i “el sabor del llagostí de Vinaròs”-, ja que els nutrients i sediments que el riu aporta al mar són indispensables que tal que aquest sigui alguna cosa més que una bassa d’aigua salada.

Llavors, què fer amb les crescudes de l’Ebre? Doncs Escrivà recorda que “no hi podem fer res” de la mateixa manera que “el terratrèmol d’Albacete generà la mateixa energia que consumeix Madrid en un any” i tampoc ha resolt cap problema d’abastiment energètic.