Quin fàstic tot plegat

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Fastigueja, i molt, veure com tots plegats caiem en enganys i, com a professionals, som incapaços del mínim esforç no ja de trobar la veritat, sinó de comprovar la veracitat dels fets. I, a més, ignorem els perquès. Perquè ara és noticia de portada un fet o declaració de qui sap quan. Perquè donem més espai a una impostora, que amb un breu en tindria prou pel seu ego malaltís, que a una investigadora amb un treball prou important com per salvar-nos a uns quants…

Fa fàstic que la corrupció, tant poder tenim, ompli tant temps i espai, però poques vegades arribem a esbrinar què hi ha al fons de tot. On és la investigació en el periodisme? O és que només ho podem investigar si fem allò que en dèiem periodisme d’investigació. A la Península Ibèrica o a l’Arxipèlag Indonesi. A Mèxic o a Tailàndia. Molts dels que tenen poder se n’enriuen de tots plegats, amb una exhibició indecent de vicis i vanitats que ofenen.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Fa angúnia adonar-te que aquests dies es parlarà d’Indonèsia perquè afusellaran a 10 convictes, entre ells 7 estrangers, per tràfic de drogues. El president Jokowi, que s’està trobant mil entrebancs per obrir més el país, ha denegat la clemència que li demanen des d’Austràlia a França o Brasil, països d’origen dels que són al corredor de la mort. Ell manté que l’augment del consum de drogues dures, com heroïna o metamfetamines s’ha convertit en una emergència de salut a la República. I que la llei és clara, com s’exhibeix a l’entrada de molts aeroports. Els defensors dels Drets Humans insisteixen que és intolerable per un delicte com el tràfic, on acaben pagant les mules i no pas els capos de les grans màfies.

Fa por llegir al The Jakarta Post que la policia té com a objectiu l’emblemàtic setmanari Tempo per publicar un reportatge sobre els comptes corrents sospitosos d’un excap policial que és candidat a dirigir la policia del país. Ara serà el Consell de la Premsa qui determini si s’ha violat el Codi Ètic o la llei penal. Un dels seus membres, Yosep Adi Prasetyo almenys ho té clar “els mitjans poden trencar alguns principis ètics en tant que és el millor per al públic”.

Farta de llegir dia rere dia informacions semblants, m’agrada quan puc riure amb una Història del Món a La Vanguardia com les nord-americanes deportades de Cambodja per fotografiar-se despullades als meravellosos temples d’Angkor. I és que a Indonèsia els deportats segueixen sent periodistes que han entrat amb visa de turista per cobrir les penes de mort. L’últim un periodista australià que es trobava davant la presó on es faran les execucions si ningú no les atura…

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019