Els científics descobreixen aigua a la Lluna

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Una vegada un astrònom em va confessar que la NASA era una oficina de premsa amb un centre de recerca adjunt. Un autèntic departament de màrqueting que necessita trobar vida i aigua per donar titulars sensacionalistes, em va dir.

El periodisme científic, no per ser de ciència, s’ha d’oblidar del periodisme. La ciència només és el cognom d’una professió que ha de ser tan crítica com la que exerceixen altres col·legues en política, internacional, societat, cultura o economia.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Els investigadors més llestos se n’adonen de la influència dels mitjans de comunicació. Encara que el mètode científic els porti a resultats objectius alguns volen utilitzar-nos com a altaveu dels seus interessos. El periodista especialitzat en ciència també ha de ser crític. Per molt que els avenços en el coneixement ens meravellin els científics no deixen de ser una font. I les fonts, per definició, s’han de contrastar. A poder ser triangular.

Fa un parell d’anys un equip d’investigació francès va publicar un estudi sobre la tergiversació dels resultats en biomedicina a la revista PLoS Medicine. El treball analitzava els tres passos que segueix un article a l’hora de convertir-se en titular: l’abstract que escriu un científic, la nota de premsa que cuina el departament de comunicació i la notícia que finalment publica el periodista.

Segons els resultats, els casos de distorsió s’acumulen al primer pas i provenen dels propis científics. Els mateixos que moltes vegades ens miren amb recel, perquè creuen que simplifiquem i magnifiquem la seva investigació. Curiós.

Tan se val no estar doctorat en física quàntica per entendre i explicar què ha descobert un científic (titular!) i què ha suposat la seva troballa (context!). El que no s’hi val és no posar en dubte, no ser crític, no identificar bones fonts i deixar de preguntar. Nosaltres també tenim un mètode. El periodístic.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.