Cinc llibres per conèixer Ramon Barnils

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Aquest dissabte, es complirà el catorzè aniversari de la mort de Ramon Barnils. No el vaig conèixer en persona i, per tant, l’únic que m’ha arribat del santcugatenc és l’obra periodística i totes les anècdotes i històries que m’han transmès aquells que sí que van poder compartir estones amb ell. Així que l’únic que puc fer aquesta setmana és recomanar llibres de i sobre Ramon Barnils que, al meu entendre, cal llegir i rellegir per entendre la figura d’aquest mestre de periodistes.

Articles: Es tracta d’una selecció dels millors articles de Ramon Barnils a la premsa, a cura de Carles Serrat. S’hi troben peces publicades a revistes i diaris com El Món, El Temps, Solidaridad Obrera, Canigó, Ajoblanco, El Correo Catalán, Diario de Barcelona, El Noticiero Universal, La Vanguardia, entre altres. El pròleg de Joan de Sagarra és de lectura obligada.

La torna de la torna. Salvador Puig Antich i el MIL: A principis dels 80, Barnils va proposar a un grup d’estudiants de Periodisme de la UAB escriure un llibre sobre Puig Antich i el MIL. A partir d’aquell moment, els estudiants i Barnils es reunien un vespre a la setmana per posar en comú el material que anaven obtenint. A poc a poc, els documents van començar a prendre forma de llibre signat amb el pseudònim col·lectiu de Carlota Tolosa. L’obra és una crònica acurada en la descripció dels fets, documentada fins a l’extenuació i, sobretot, una esperança per al món del periodisme. Ho explica Barnils al pròleg del llibre: “Al lector li podria despertar una emoció especial de veure, com m’ha semblat de veure-ho a mi, que hi torna a haver periodistes que a l’hora d’escriure es preocupen tant de dir coses com de dir-les ben dites – si és que és decent de separar una cosa de l’altra”.

El lloro, el moro, el mico i senyor de Puerto Rico: Recull d’entrevistes radiofòniques que Barnils, Jordi Vendrell i Quim Monzó – la Mercantil Radiofònica – van fer al programa El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, de Catalunya Ràdio. El pas de l’entrevista radiofònica al llibre fa perdre a les converses la gràcia del directe però permeten fer-se una idea del que va ser una de les propostes més creatives de la història del periodisme radiofònic a Catalunya.

Història crítica del Futbol Club Barcelona (1899-1999): Barnils, amb altres periodistes, va escriure, probablement, un dels millors llibres d’història del Barça. No és un llibre de futbol estricte, sinó que permet entendre el fenomen social i polític del Barça. Una obra no apta per a aquells que diuen que no s’ha de barrejar esport i política, com si es pogués destriar una cosa de l’altra.

Vint i Ramon Barnils: No és un llibre de Ramon Barnils sinó un recull d’entrevistes a una vintena de persones que el van conèixer, com Vicent Partal, Ferran Torrent i Joan de Segarra. Amb tots els testimonis aplegats per Laia Altarriba, es fa una radiografia a la seva vida, al periodisme, a la influència que va exercir en molts companys d’ofici i a les seves idees polítiques. El llibre inclou documental de 45 minuts de Laia Soldevila i Albert Lloreta amb més testimonis.

Un altre recurs imprescindible per conèixer la feina de Ramon Barnils és l’hemeroteca de 528 articles que va elaborar la web Contrastant.

Ah, una petita recomanació per acabar: llegiu aquests llibres amb un bon gintònic a la mà. Això, crec jo, us aproparà més al personatge.

Aquest dissabte, es complirà el catorzè aniversari de la mort de Ramon Barnils. No el vaig conèixer en persona i, per tant, l’únic que m’ha arribat del santcugatenc és l’obra periodística i totes les anècdotes i històries que m’han transmès aquells que sí que van poder compartir estones amb ell. Així que l’únic que puc fer aquesta setmana és recomanar llibres de i sobre Ramon Barnils que, al meu entendre, cal llegir i rellegir per entendre la figura d’aquest mestre de periodistes.

<b>Articles</b> Es tracta d’una selecció dels millors articles de Ramon Barnils a la premsa, a cura de Carles Serrat. S’hi troben peces publicades a revistes i diaris com <i>El Món</i>, <i>El Temps</i>, <i>Solidaridad Obrera</i>, <i>Canigó</i>, <i>Ajoblanco</i>, <i>El Correo Catalán</i>, <i>Diario de Barcelona</i>, <i>El Noticiero Universal</i>, <i>La Vanguardia</i>, entre altres. El pròleg de Joan de Sagarra és de lectura obligada.

<b>La torna de la torna. Salvador Puig Antich i el MIL</b> A principis dels 80, Barnils va proposar a un grup d’estudiants de Periodisme de la UAB escriure un llibre sobre Puig Antich i el MIL. A partir d’aquell moment, els estudiants i Barnils es reunien un vespre a la setmana per posar en comú el material que anaven obtenint. A poc a poc, els documents van començar a prendre forma de llibre signat amb el pseudònim col·lectiu de Carlota Tolosa. L’obra és una crònica acurada en la descripció dels fets, documentada fins a l’extenuació i, sobretot, una esperança per al món del periodisme. Ho explica Barnils al pròleg del llibre: “Al lector li podria despertar una emoció especial de veure, com m’ha semblat de veure-ho a mi, que hi torna a haver periodistes que a l’hora d’escriure es preocupen tant de dir coses com de dir-les ben dites – si és que és decent de separar una cosa de l’altra”.

<b>El lloro, el moro, el mico i senyor de Puerto Rico</b> Recull d’entrevistes radiofòniques que Barnils, Jordi Vendrell i Quim Monzó – la Mercantil Radiofònica – van fer al programa <i>El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico</i>, de Catalunya Ràdio. El pas de l’entrevista radiofònica al llibre fa perdre a les converses la gràcia del directe però permeten fer-se una idea del que va ser una de les propostes més creatives de la història del periodisme radiofònic a Catalunya.

<b>Història crítica del Futbol Club Barcelona (1899-1999)</b> Barnils, amb altres periodistes, va escriure, probablement, un dels millors llibres d’història del Barça. No és un llibre de futbol estricte, sinó que permet entendre el fenomen social i polític del Barça. Una obra no apta per a aquells que diuen que no s’ha de barrejar esport i política, com si es pogués destriar una cosa de l’altra.

<b>Vint i Ramon Barnils</b> No és un llibre de Ramon Barnils sinó un recull d’entrevistes a una vintena de persones que el van conèixer, com Vicent Partal, Ferran Torrent i Joan de Segarra. Amb tots els testimonis aplegats per Laia Altarriba, es fa una radiografia a la seva vida, al periodisme, a la influència que va exercir en molts companys d’ofici i a les seves idees polítiques. El llibre inclou documental de 45 minuts de Laia Soldevila i Albert Lloreta amb més testimonis.

Un altre recurs imprescindible per conèixer la feina de Ramon Barnils <A HREF=”http://www.contrastant.net/barnils.htm”> és l’hemeroteca de 528 articles que va elaborar la web Contrastant.</A>

Ah, una petita recomanació per acabar: llegiu aquests llibres amb un bon gintònic a la mà. Això, crec jo, us aproparà més al personatge.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.