Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Amb l’auge dels digitals i els diaris low cost van proliferar els mitjans instrumentals. Fins ara se sabia que n’hi havia al servei de partits, de faccions de partits –més preocupats per colpejar al sector dissident que a l’adversari- i de polítics personals, com el cas de molts digitals locals dedicats al seguiment i lloança de l’alcalde de torn. També naturalment el ventall enorme de possibilitats del brand journalism: Empreses de tot tipus que editaven un “diari” amb l’objectiu de vendre més productes, promocionar els seus serveis o aconseguir més favors públics, tot vestit en l’embolcall de notícies. També, les fundacions i entitats més diverses han impulsat els seus propis mitjans per defensar les causes més diverses.

Però ara s’ha sabut que fins i tot els policies –o alguns policies- tenen els seus propis digitals que empren per a la guerra bruta, la difusió de rumors i la promoció personal.

És el cas de Información Sensible, controlat pel comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo Pérez. Aquest digital s’autodefineix com “un mitjà de comunicació que neix amb la vocació de ser el contrapunt informatiu a Espanya, posant el focus en aquells temes i / o assumptes que per la seva naturalesa no compten amb la cobertura ni el tractament en la majoria dels mitjans de comunicació”, així com “una aposta pel periodisme de qualitat i per la informació lliure, sense traves ni intermediaris”.

Tot i l’explicació, Informació Sensible és propietat de l’empresa Sensible Code SL, constituïda el 2012, administrada per l’advocat David Macías González, un dels empleats del consorci empresarial de Villarejo, i propietat de la dona del comissari, Gemma Alcalá Garcés.

L’existència d’un digital d’ús personal de Villarejo es deixava caure des de feia setmanes, però ningú s’animava a assenyalar-la explícitament. Les “exclusives” d’Información Sensible i la seva línia editorial permetien sospitar, però no denunciar.

Amb la intensificació de la guerra entre Villarejo i altres sectors polítics i policials madrilenys –arran de la investigació de l’àtic del president comunitari Ignacio González i l’escàndol del ‘Petit Nicolás’- els focus han anat centrant-se cada cop més en un comissari fins ara desconegut pel gran públic, però present en moltes de les operacions polítiques de les darreres dècades, inclosa la campanya de desprestigi contra els polítics catalans.

Així, la investigació de El País sobre l’entramat empresarial de Villarejo, és el que permet certificar la vinculació entre el comissari i el digital. Després, un llarg i aclaridor “editorial”, i avui un altre, pràcticament escrits en primera persona, ja eliminen qualsevol intent d’ocultació.

Un editorial en el qual no només es defensa de forma incondicional Villarejo, emprant expressions com “en una altra hora amic i ‘company amable’” en referència al periodista de El Mundo, Fernando Lázaro, sinó que també es llancen amenaces velades i informacions a mitges sobre suposats complots que inclourien la Casa Reial, el CNI o altres agents de la policia.

La guerra incruenta entre diferents sectors del poder madrileny es lliura, més que als jutjats, als mitjans de comunicació. Amb El Paísen el paper de defensor de González– i El Mundoposant en dubte la versió del president autonòmic– com a principal artilleria pesant. Però també els digitals hi juguen un paper destacat a l’hora de difondre rumors, publicar informacions sense contrastar i destacar un biaix interessat en favor d’un bàndol o l’altre.

Ara caldrà saber si hi ha més implicats que van seguir l’estratègia de Villarejo i també van crear el seu propi “diari”.