Avui es commemoren els dos anys del pontificat del Papa Francesc i la majoria de mitjans li dediquen retrospectives sobre els canvis que ha iniciat en l’estructura i el discurs de l’Església.

Protesta pel nomenament d’un bisbe presumptament abusador a Xile Foto: Sin Embargo

Un dels temes més polèmics ha estat el del tractament dels escàndols de pederàstia dins les estructures eclesials i en els mitjans catalans i espanyols s’ha instal·lat un cert consens (amb excepcions) sobre el gran viratge que ha suposat el seu mandat en aquest afer, actuant amb contundència per evitar els abusos a menors.

Si bé és cert que Francesc ha condemnat aquestes pràctiques de forma molt més explícita que els seus antecessors i que la seva intervenció va ser clau per destapar la trama de corrupció de menors de Granada –protegida per la inacció del bisbe local,- quines han estat les seves accions pràctiques més enllà de les declaracions?

Un ampli reportatge a la revista mexicana Sin Embargo posa en dubte la lluita contra la pederàstia dins l’Església de l’actual pontífex. Citant associacions de víctimes de tot el continent llatinoamericà, l’article recorda casos concrets de capellans i bisbes acusats d’abusos que o bé han estat protegits pel Vaticà o fins i tot han estat ascendits dins la jerarquia eclesial.

Aquest seria l’exemple de l’exnunci a la República Dominicana, Josef Wesolowski, acusat per desenes de víctimes i que va sortir del país amb passaport diplomàtic vaticà –esquivant la justícia nacional- on ha estat condemnat únicament a “arrest domiciliari”. També han estat protegits per evitar un judici civil –sempre segons les associacions de víctimes- els sacerdots mexicans Nicolás Aguilar i Carlos López i l’argentí Ricardo Héctor Giménez.

A Xile la situació encara seria més greu, ja que quatre participants de la xarxa de pederastes dirigida pel capellà Fernando Karadima –amb centenars de presumptes abusos a l’esquena- han estat ascendits a bisbes per Francesc. Es tractaria d’Horacio Valenzuela, bisbe de Talca; Juan Barros, bisbe castrense; Andrés Arteaga, bisbe auxiliar de Santiago, i Tomislav Koljatic, bisbe de Linares.

És per casos com aquests que Juan Carlos Cruz Chellew, periodista xilè i víctima d’abusos, exiliat als EUA després de denunciar-los, afirma a Sin Embargo que “els esdeveniments a Xile i en general a Amèrica Llatina mostren com és d’impressionant el doble estàndard d’un Papa que tots crèiem que seria una renovació i no ha estat així. Als sacerdots pederastes i els seus encobridors els dóna premis, exalça als encobridors més grans. És una bufetada per a les víctimes. El Papa ens revictimiza”.

En contrast, la cobertura amable i acrítica de la premsa catalana i espanyola –on encara està pendent un mapa global dels abusos a l’Església a l’Estat espanyol- no ajuda a aclarir els dubtes i crítiques. I més encara després del darrer escàndol per abusos, aquest cop a Mallorca, que ha passat gairebé desapercebut pels mitjans de fora de l’illa.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019