La revolució segrestada

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que en ell apareix fa referència a la data de la seva publicació.

Els periodistes Marc Marginedas i Javier Espinosa han decidit parlar. Ja res els lligava per no escriure el seu relat sobre els respectius captiveris a Síria. Les persones a qui podien comprometre han estat alliberades o bé executades. Però ho han fet coincidint amb el quart aniversari de la revolta siriana contra Bashar Al Assad nascuda a Dara’a el març de 2011.

Amb una gran experiència i coneixement de diferents zones de conflicte arreu del món, aquests dos periodistes es troben acostumats a explicar les injustícies que els testimonis ens fan arribar a través d’ells. Ara els toca a aquests dos periodistes posar negre sobre blanc el relat dels budells d’una revolució segrestada. Feina gens senzilla.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Síria és un país petit, on és fàcil trobar referències d’un i altre. En una de les estades a Alep, un activista vinculat a mitjans de Jabhat Al Nusra m’explicava detalls del segrest d’en Marc com una detenció provocada per una suposada acusació d’espionatge, absolutament inversemblant. Al seu costat, un altre activista aclaria que en aquell desembre de 2013 la situació d’Alep s’havia fet molt complicada per als periodistes que allà s’hi trobaven.

Ningú pot garantir la seguretat de ningú, i si en tot cas, comptar amb bons amics podia lliurar-te de sospites, llavors ja havia deixat de ser així. De fet, un sirià que acompanyava un fotoperiodista a un bombardeig produït sobre un centre mèdic d’Alep explicava que havia estat detingut dos dies pel Daesh (acrònim de l’Estat Islàmic d’Iraq i el Llevant) acusat d’espia. Relats idèntics arribaven de voluntaris de l’ajuda humanitària, de l’oposició organitzada contra Bashar Al Assad i de qualsevol que mantingués el sentit i l’essència de la revolta que va ser capaç d’aixecar-se contra el règim.

Aquells dies, un amic sirià em va preguntar com veia aquella revolució respecte a l’any anterior. Complicat d’explicar, però li vaig fer notar que en els gestos dels nens de les fotografies, sí m’havia adonat que havia desaparegut el signe de la victòria que compulsivament exhibien. Llavors es limitaven a aixecar l’índex assenyalant al cel (símbol que recorda que Allah és qui guia aquest món). N’Abou Sara, un belga d’origen marroquí que combatia amb Jabhat Al Nusra es posà a riure i m’aclarí que la propera vegada que tornés trobaria els nens aixecant el del mig.

Al gener, un més després, diferents faccions de l’Exèrcit Lliure sirià i de les milícies islàmiques (entre elles Jabhat Al Nusra) van deslligar el seu propi combat contra l’Estat Islàmic i les presons que mantenien a Alep, entre altres ciutats. Algunes presons van ser assaltades i es posava fi al captiveri de les persones segrestades. Precisament, en aquells dies, mentre Abou Sara tornava cap a casa l’Estat Islàmic va matar-lo per participar en aquells combats contra l’Estat Islàmic. Ironies del destí, Abou Sara avui seria detingut i empresonat en cas que hagués tornat a Brussel·les.

I avui, aquesta revolta que al cap de sis mesos es convertí en guerra, ara mutada en seriosa preocupació internacional per la presència de l’Estat Islàmic, manté el mateix esperit de justícia. I segueix a l’espera que sigui alliberada del llarg segrest. Sortosament, en Marc i en Javier han decidit explicar-nos-ho.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019