Un reportatge de la primera edició de l’Anuari Mèdia.cat, editat el 2011, alertava sobre moltes de les coses que han passat en els darrers mesos al país dels Pirineus.

Feia molt de temps que Andorra no rebia tanta atenció mediàtica. I probablement el seu sistema financer n’havia rebut tanta mai a la història. El petit –i sovint oblidat pels mitjans-  estat amb el català com a llengua oficial fa mesos que és protagonista indirecte de les notícies. Primer per l’escàndol de l’evasió fiscal de la família Pujol, que va destapar una trama de fuga de capitals massiva i sistemàtica que podria arribar a sumar els 6.000 milions d’euros, encara que la majoria de mitjans han passat de puntetes sobre la qüestió.

I ara la presumpta col·laboració de la Banca Privada d’Andorra (BPA) amb diferents màfies internacionals, de la que no se n’ha sabut res fins que no hi ha intervingut la justícia dels EUA.

Tot i això, els reportatges i articles sobre el sistema fiscal andorrà que han permès aquest tipus de pràctiques han brillat per la seva absència.

Però no se sabia? El 2011, la primera edició de l’Anuari Mèdia.cat va escollir un reportatge d’Ignasi Franch (pàg. 91 del PDF) sobre l’opacitat financera andorrana com un dels temes més silenciats pels mitjans. A l’article es denunciava el funcionament del sistema bancari del país dels Pirineus com un paradís fiscal que havia estat “blanquejat” gràcies a la rebaixa de les condicions de l’OCDE per sortir de la seva llista en la matèria.

Des que l’any 2000, l’OCDE –organisme que agrupa els països més desenvolupats econòmicament i gairebé tots els de la Unió Europea- va decidir llençar una campanya per eradicar l’economia anomenada offshore, els països considerats oficialment com a “paradisos fiscals” pràcticament van desaparèixer, fins al punt que avui en dia es considera que no n’hi ha.

En realitat –i tal com denunciava el reportatge,- l’OCDE va passar a “blanquejar” aquestes pràctiques establint uns requisits molt laxes per sortir de la llista negra, de forma que pràcticament tots els estats van poder acomplir-los sense renunciar a les seves pràctiques de secret bancari i baixa fiscalitat.

Al seu text, Franch, també feia una anàlisi del tractament mediàtic del tema. Allí pot llegir-se com la premsa catalana va assumir acríticament que “Andorra deixa de ser un paradís fiscal”, transcrivint teletips d’agència i sense aprofundir en les clàusules i condicions adoptades.

Una de les conseqüències d’aquest acord era, precisament, que les possibles connexions de la banca andorrana amb l’evasió fiscal –sobretot provinent de l’Estat espanyol-o el blanqueig de capitals quedaven alliberades de qualsevol sospita. Activitats que eren habituals, com s’ha demostrat ara.

Democràcia?

La persecució patida per la secció andorrana de l’ONG internacional ATTAC –fins al punt que va haver de dissoldre’s i els seus integrants exiliar-se- és un altre dels punts més escandalosos del reportatge.

Una acció judicial molt més contundent que la que han patit els propietaris de la BPA, encara que ningú s’hagi molestat a assenyalar-ho.