El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix un setge com el “Fet d’encerclar una ciutat, una fortalesa, etc., per combatre-la i emparar-se’n”. Una definició força allunyada del que va succeir el 15 de juny del 2011 al Parlament de Catalunya, quan milers de persones van encerclar-lo per tractar d’evitar, mitjançant el que definien com tàctiques de desobediència civil, que s’aprovessin uns pressupostos que suposaven unes importants retallades socials.

Ni el Parlament és una fortalesa –el que remet a una situació militar- ni els manifestants pretenien emparar-se’n –que s’entén que es refereix a la quarta accepció de la paraula segons el mateix DIEC: “Prendre possessió violentament, apoderar-se”- però tot i això mediàticament ha quedat fixada la paraula “setge” per referir-se a aquelles manifestacions.

Fixat del tot? Doncs no. Avui la premsa de Madrid ha fet un pas més enllà i ha definit com a “assaltants” els manifestants condemnats per Tribunal Suprem espanyol. Aquesta paraula no és cap anècdota i ha estat escollida pels titulars de portada de El País, El Mundo i La Razón.

En realitat el Parlament no va ser “assaltat” en cap moment, que significa –altre cop segons el DIEC- “Atacar bruscament (algú o, especialment, un edifici, una fortalesa, etc.)” o “Envair impetuosament, a viva força”. De fet, ni tan sols va pretendre’s fer-ho, sinó que l’acció dels manifestants va ser exactament la contrària: quedar-se a les portes per impedir que obriren.

Decisions semàntiques com “setge” o “assalt” no poden justificar-se per qüestions d’espai, ja que la paraula “bloqueig” és similar en caràcters i expressaria molt millor els fets que van succeir. En canvi denoten una forta càrrega ideològica en tractar de conferir una imatge militar i violenta de les protestes.

Mèdia.cat ja va assenyalar el desembre de 2013, com el bloqueig del parlament ucraïnès durant dies, emprant barricades i armament com còctels Molotov i amb la intenció de canviar el govern, va ser presentat als mateixos diaris com una protesta ciutadana legítima.

Sentències amb diferents cobertura

El mateix dia i el mateix tribunal també va revocar una altra sentència, però aquest cop a l’inrevés. Quatre guàrdies civils condemnats per tortures a dos ciutadans anglesos per l’Audiència de Palma han estat absolts pel Suprem sense que el cas hagi tingut pràcticament cap ressò mediàtic.

Per saber-ne més: “La querella de Manos Limpias contra els ‘indignats’ importa menys