Viquimarató Barnils

No havia estat mai en una “viquimarató”. De fet, fins divendres passat, gairebé no sabia què volia dir aquest terme, tot i que sí que n’havia sentit a parlar alguna vegada. Quan en David Parreño, el responsable de Comunicació de l’Amical Viquimèdia a Catalunya, ens va proposar a la Junta del Grup d’organitzar una “viquimarató” al voltant de la figura d’en Ramon Barnils, recordo que la majoria de nosaltres vam expressar sorpresa i desconeixement profund sobre l’abast del terme. “Viqui…què?” vam dir alguns.

Amb els dies, vam anar veient les dimensions d’aquest neologisme: una jornada intensiva (d’aquí el nom de “marató”) dedicada a un àmbit o tema, durant la qual tots els “viquipedistes” (voluntaris que es dediquen a actualitzar regularment la Viquipèdia) que poden, presencialment o des de casa seva, més els experts o coneixedors de la matèria que s’hi afegeixen per ajudar en l’obtenció de dades, documents o fotografies, tots plegats focalitzen la seva atenció en l’àmbit o tema escollit (bioinformàtica, arqueologia, disseny….).

En el nostre cas, l’objectiu era millorar i ampliar totes les entrades de la Viquipèdia relacionades amb el periodista Ramon Barnils, amb motiu del 14è aniversari de la seva mort, el passat 14 de març, o relacionades amb el grup periodístic que vam adoptar el seu nom com a homenatge. La implicació de Catalunya Ràdio, cedint els locals i amplificant mediàticament la jornada en la majoria dels seus programes, va ser un element clau per a l’èxit de la “viquimarató” barniliana.

Personalment, només hi vaig poder assistir una estona, a mig matí, quan la sala començava a omplir-se de gent treballant amb els seus portàtils, mentre diversos redactors de la ràdio –inclòs el “presi” David Bassa- connectaven en directe i n’entrevistaven protagonistes. Però m’imagino que devia ser un no parar tot el dia de persones interessades en la figura de Barnils, tant a Catalunya Ràdio com virtualment des dels seus ordinadors respectius. Un cop passada la “viquimarató Barnils”, entrar als articles de la Viquipèdia sobre el periodista o sobre el Grup fa molt i molt de goig.

Arran d’aquesta experiència, la pregunta que llenço és: som conscients els periodistes del gran valor que té la Viquipèdia com a enciclopèdia oberta i gratuïta, d’accés universal? Som conscients que, per primer cop en la història de la humanitat, una enciclopèdia no la fan uns autors erudits i saberuts, que decideixen què es posa i què no es posa, sinó gent normal i corrent, de forma col·laborativa i altruista? I que a més, és una iniciativa global i simultània a tot el món, amb 288 llengües de treball, tot i que evidentment, amb ritmes i volums diferents segons cada idioma? Ens adonem del canvi de “xip” que això suposa per al coneixement i la difusió d’aquest?

Si ens centrem en la nostra, en la Viquipèdia en català, les xifres són astronòmiques i exponencials: ja té més de 450.000 articles (el repte d’aquest 2015 és arribar al mig milió), és la 17a llengua del món en volum de continguts i té 30 milions de visites mensuals. També té un germà petit, el Viccionari, amb unes 100.000 entrades (en aquest cas no són articles de fons, sinó definicions i usos dels mots de la llengua).

I tot això, sense el reconeixement oficial de la Fundació Wikimedia dels Estats Units, organització matriu de tots els projectes “Wiki”, fins al juny de 2013, culminant amb èxit més d’una dècada d’esforços i peticions dels viquipedistes catalans. Ara fa pocs mesos, l’Amical Wikimèdia va rebre el Premi Nacional de Cultura 2014 que atorga la Generalitat. Absolutament merescut, n’estic segur.

I acabo amb la frase que condensa el sentit d’aquesta entitat i que tant lliga amb els objectius propis del Grup de Periodistes Ramon Barnils, si més no pel que fa referència a l’ús de la nostra llengua: “Que la suma de tot el coneixement humà estigui disponible lliurement en català i que tot el coneixement sobre la cultura catalana estigui disponible per a tothom en qualsevol llengua”.