No cal que diguis res més

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Tinc 34 anys i formo part d’una generació perduda. Qui governa ha eliminat els nostres somnis d’una tacada. I ara ens toca a nosaltres recompondre una societat que s’esmicola a trossos sense cap aturador. “Exagerat!”, diràs. No cal que diguis res més…

Els governants han deixat palesa la seva ignorància en repetides ocasions, una estupidesa, però, amb un as a la màniga: el poder. No són més intel·ligents que nosaltres per haver-nos enganyat, robat o insultat. Simplement tenen quelcom que nosaltres no tenim, que els idiotitza al mateix temps que encega. Un poder que, a més, no és efímer. D’un polític sabem quan comença a ser-ho però no quan acaba. Per això, ha arribat l’hora de lluitar, amb fets, amb paraules i amb el que calgui. Començarem des de baix,  i acabarem igual d’avall, però ja ningú no ens podrà mirar mai més per damunt de l’espatlla. S’ha acabat el vostre temps, polítics. Ara comença el nostre, el dels ciutadans. “Demagog!”, diràs. No cal que diguis res més…

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

D’aquí ve la meva fal·lera de crear un mitjà de comunicació lliure i independent. No rebutjo que els mitjans de comunicació estiguin subvencionats pel poder polític, però sí que estiguin sustentats per aquest. Això pren tot el sentit al (quart) poder que hauria d’ostentar el periodisme. Els periodistes hem d’intervenir en la realitat com a nord i guia de la gent per tal que totes les perversions lligades a l’exercici del poder, constantment silenciades pels de sempre amb l’objectiu de preservar que els seus secrets més ocults surtin a la llum. Quan ens menteixen, els periodistes hauríem d’obligar els que manen a assumir els seus actes i les conseqüències que se’n deriven. Quan ens estafen, ho hauríem de fer saber a la societat de manera alta i clara. “Il·lús!”, diràs. No cal que diguis res més…

“Guapo!”, em deia la meva àvia després de dies sense veure’m. “No cal que diguis res més…”, li contestava irònicament. “I això?”, em preguntava seguint-me el joc. “Perquè el mirall no enganya”, afirmava mirant de reüll el mirall en qüestió. I és que nosaltres, malauradament, som el reflex d’un món que ja no rutlla. Però nosaltres, afortunadament, hi tenim molt a dir. No cal que digui res més, oi?

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.