L’accident aeri dels Alps ha copat tota l’actualitat informativa des del moment en què va saber-se. Enviats especials, fotogaleries, testimonis de víctimes, reaccions polítiques… Una cobertura que no ha patit per espai o mitjans. En canvi, un cop més, els mitjans han deixat de banda un aspecte de context important a l’hora de respondre una pregunta que molta gent es fa cada cop que hi ha un accident d’aquest tipus: És segur volar en avió?

De fet, segons la informació rebuda, seria lògic pensar que hi ha un problema global i creixent en la seguretat aèria. El més explícit a l’hora de formular aquesta hipòtesi és El Mundo, que publica una peça titulada “Un any negre d’accidents aeris”. Però no és l’únic. La majoria de diaris han publicat –dins la informació que podríem anomenar de “context”- cronologies dels pitjors accidents aeris, bé en general, bé dels patits pels aparells fabricats per Airbus. Uns llistats que ajuden a reforçar la sensació que “hi ha molts accidents”. El País hi suma, a més, una anàlisi de Gustavo Barba, vicedegà del Col·legi Oficial espanyol de Pilots de l’Aviació Comercial, que si bé comença recordant que el 2014 ha estat l’any més segur pel que fa a l’aviació comercial, ve presentat amb un subtítol –“L’ús massiu de tecnologia fa que els pilots perdem habilitats de vol manual”- que podria fer entendre que més tecnologia equival a menys seguretat.

Però una visita a les dades, en realitat, confirma plenament l’afirmació de Gustavo Barba: Volar és cada vegada més segur. De fet, el 2014 va ser l’any amb menys accidents aeris en quasi un segle. Cal remuntar-se a 1927 per trobar un any que igualés els 111 avions caiguts.

Sí que hi ha hagut un cert repunt de les víctimes mortals respecte als anys anteriors, però cal pensar que aquesta xifra de 1328 morts va ser superada tots i cada un dels anys de la dècada de 1990, mentre que el 2013 va recollir-se la suma més baixa des de 1937, segons les estadístiques que elabora l‘Oficina dels Arxius d’Accidents Aeris (BAAA per les seves sigles angleses).

Tot això en un context de constant increment del tràfic aeri i del nombre de passatgers, que el 2010 –últim any del qual s’han trobat dades- fregava els cinc bilions de passatgers-quilòmetre i que s’ha doblat en els darrers 20 anys.

De fet, el nombre d’accidents per vol no para de baixar i el 2013 van ser 2,8 per cada milió de vols, segons l’Organització Internacional de l’Aviació Civil. El 2014 encara serien més baixos.

Però als mitjans d’ahir i avui es troben molts pocs exemples en aquesta línia. La Vanguardia s’ha limitat a publicar un gràfic amb l’evolució de les víctimes mortals en accidents aeris des de 1942 fins ara, però lamentablement no ha aprofitat per explicar les xifres en l’article –un breu- pel que per si mateix ajuda a entendre ben poques coses a banda que les morts per aquesta causa van baixant des de la dècada de 1970. A l’Ara s’hi troba un dels pocs articles on s’analitzen les xifres d’accidents i morts amb l’increment dels viatges i que aporta –amagada enmig d’un llarg llistat de desgràcies aèries- la que segurament és la xifra més rellevant del dia: “per cada milió de vols només 0,24 pateixen accidents”.