Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ahir va presentar-se a Brussel·les la iniciativa internacional per alliberar el dirigent polític basc Arnaldo Otegi amb un acte al Parlament Europeu i la publicació d’un manifest internacional signat per 24 personalitats, entre les quals s’inclouen els premis Nobel de la Pau Desmond Tutu i Adolfo Pérez Esquivel, l’activista estatunidenca Angela Davis i els expresidents de l’Uruguai, Paraguai i Hondures –Pepe Mújica, Fernando Lugo i José Manuel Zelaya respectivament.

La notícia ha estat recollida amb normalitat pels mitjans bascos, però a penes ha tingut ressò a la resta de l’Estat espanyol. Aquí, de fet, s’ha produït la kafkiana situació en què s’ha informat de les protestes per un acte del qual no va informar-se, donant-se la paradoxa que es trobava més noticiable la reacció d’un fet que el fet en si mateix.

Aquest és el cas d’EFE, Europa Press o El País. En aquest tercer cas, la notícia està redactada de forma que sembli que només l’advocat i expert en resolució de conflictes, Brian Currin, estigui interessat en l’alliberament d’Otegi i només se cita l’ampli suport internacional en la darrera línia de l’article. També El Mundo opta per aquesta línia, encara que amb un text més equilibrat.

Als mitjans catalans, però, la informació ha estat encara més reduïda, produint-se un silenciament només trencat a la pràctica per alguns mitjans alternatius i els teletips d’EFE que a vegades publiquen de forma sistemàtica.

Una actitud que resulta encara més incomprensible si s’observa com una part dels signants en suport a Otegi coincideixen també en el manifest on es reclamava el dret a l’autodeterminació de Catalunya publicat el novembre passat i que llavors va considerar-se que tenien un renom internacional suficient per a justificar-ne la noticiabilitat.