Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Demà, 31 de març, és el dia límit –després de dues pròrrogues que sumen un any– per tancar el procés de dividend digital que suposa la reantenització de bona part de l’oferta televisiva, amb una previsible pèrdua d’audiència. A aquest moviment cal sumar-hi el tancament de vuit canals de TDT en els propers mesos en compliment d’una sentència del Tribunal Suprem espanyol que tothom dóna per fet. Per ara no hi ha cap anunci oficial sobre quins seran els canals afectats, una decisió que ha de prendre cada empresa, però se suposa que desapareixeran la pràctica totalitat dels temàtics. Per empreses, Mediaset perdria quatre canals, dos Atresmedia -propietat de Planeta– i un altre d’Unidad Editorial i Vocento cadascun.

Encara que l’ordre de clausura prové d’instàncies judicials, des de la patronal televisiva UTECA, s’acusa l’executiu espanyol “d’inacció” per resoldre el “problema”, ja que, segons ells, la sentència podria esquivar-se amb un decret-llei. Una actuació que des del Govern s’assegura que és il·legal. I aquest teòric malestar se suma al que provoca la “mala gestió” del procés de dividend digital, sempre segons la valoració d’UTECA.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Però a diferència del maig de l’any passat, quan van apagar-se nou canals més, aquest cop no hi ha hagut cap campanya propagandística televisiva per pressionar al govern. Llavors les tensions van arribar dins la mateixa UTECA. Tant Mediaset com AtresMedia van acusar Vocento i Unidad Editorial de no utilitzar la seva potència mediàtica –a través d’ABC i El Mundo– per evitar el tancament de canals. Una pèrdua que, en el cas de Unidad Editorial, li ha suposat una reducció de fins al 3,7% dels seus ingressos.

Ara, però, sembla que els grups audiovisuals han decidit optar per l’estratègia de no enfrontament dels impresos i sense mals resultats pel que es podria veure. Fa només deu dies, el president de Mediaset, Alejandro Echevarría, confiava en una entrevista que al final el tancament no s’arribaria a produir.

Però com es produirà aquesta pacificació? O bé Rajoy es desdiu i aprova el decret-llei que li demanen les televisions privades o bé ja està negociant amb aquestes el repartiment de cinc nous canals de TDT que s’han de concedir aviat, la decisió sobre els quals s’ha ajornat al setembre, poc abans de les eleccions estatals.

Les tertúlies com a contrapartida?

O potser és que els empresaris televisius van trobar una forma més efectiva de pressionar Rajoy que els espots sentimentals i les recollides de signatures en línia.

La moda de les tertúlies i programes polítics ha aconseguit treure de polleguera a la Moncloa. Segons s’ha repetit sovint, el disgust del PP pel to i els convidats que dominaven els programes de màxima audiència era enorme i els acusaven de les funestes previsions que els anuncien les enquestes. El clímax d’aquesta pressió cap als mitjans va arribar el desembre passat, quan Rajoy en persona va denunciar en una trobada amb grans empresaris que Podem tenia “suports inexplicables”.

Des de llavors sembla que les coses s’han suavitzat. La cobertura de les eleccions andaluses va ser clarament negativa per la formació de Pablo Iglesias, que està sent substituïda ràpidament de l’univers mediàtic per Ciutadans, presentada com una renovació “sensata”. De fet, la quota de pantalla d’Albert Rivera s’ha disparat sense haver de suportar la campanya de desgast i descrèdit patida per Podem, que en casos com el del currículum de Juan Carlo Monedero, va superar els límits del ridícul periodístic.

Dijous passat, a més, Mediaset complia una altra de les reivindicacions del PP –això sí, sempre expressada indirectament- i anunciava la substitució de Jesús Cintora al capdavant de Las Mañanas de Cuatro, un dels programes polítics més crítics amb el seu govern i al que s’ha acusat d’artífex de l’ascens de Podem. La cadena assegurava que el cessament venia motivat per “manca d’objectivitat” del periodista, confirmant així les motivacions ideològiques de la decisió.

Molts espectadors van sublevar-se a les xarxes socials i les etiquetes #BoicotMediaset i #BoicotAnunciatesMediaset van esdevenir tendència dominant a escala estatal –amb ajuda dels disconformes amb el resultat de Gran Hermano.

Més periodistes cessats

El cas de Jesús Cintora és l’últim exemple d’acomiadament a què s’ha vist una mà negra governamental. El també presentador de Cuatro, Hilario Pino, va ser apartat a l’agost després que les protestes d’emigrants espanyols al Perú durant una visita de Soraya Sáenz de Santamaría es colessin durant l’entradeta dels informatius.

A aquests cal sumar les substitucions dels directors dels tres diaris més llegits a l’Estat espanyol: El País, La Vanguardia i El Mundo des que Rajoy va arribar a la Moncloa i el respectiu gir de tots tres rotatius cap a línies més amables amb el seu govern.

I això sense comptar amb la constant cacera de bruixes i increment del control polític a RTVE, que ha posat la cadena pública espanyola al límit de l’explosió.

Per saber-ne més: La crisi de la televisió arriba a les privades