Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que en ell apareix fa referència a la data de la seva publicació.

La cursa per publicar l’última “novetat” sobre la vida del copilot de Germanwings, Andreas Lubitz, està portant als mitjans catalans i espanyols cap a una creixent morbositat.

Així, informacions que podrien ser rellevants, com el sistema de controls psiquiàtrics de les llicències de vol- queden barrejades i sepultades. Una allau de notícies que poden catalogar-se com totalment prescindibles: L’estat de la parella de Lubitz o l‘abatiment del seu pare. Altres de difícilment creïbles: Les amenaces de Lubitz de “canviar el sistema” recordades per una antiga xicota de la qual no se’n sap el nom. O ja desmentides, com el despreniment de retina, que llavors ha passat a ser considerat com un “trastorn psicosomàtic”.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

El problema és que la majoria d’aquestes afirmacions tenen com a font el Bild, un diari sensacionalista alemany i el rotatiu de més tirada a Europa. Bild es fonamenta en els textos curts, molta imatge i titulars alarmants. També té una llarga tradició de prendre partit per les causes que considera populars –el 1968 la seva redacció va ser atacada per manifestants després que justifiqués la violència de l’extrema dreta contra els estudiants- i d’exagerar o tergiversar notícies, quan no d’inventar-les directament.

El 1977, el periodista Gunther Wallraff hi va treballar com a redactor i va acabar publicant una trilogia de llibres –encapçalat pel Periodista indesitjable– amb les omissions i els seus mètodes bruts d’investigació, el que li va una onada de demandes per part de l’editora del diari. Tot i això, Wallraff crearia també un fons per ajudar els “damnificats per les mentides del Bild”.

Però no cal anar tan lluny, els mateixos diaris que avui publiquen informacions de Bild sense problemes –en el millor dels casos advertint que és “popular” o un “tabloide” no s’han estat de riure-se’n o criticar-ne els mètodes en altres ocasions. Així, El País va informar de la campanya del Bild contra Itàlia anomenant-lo al titular “premsa groga”. El Mundo va fer-se ressò de la guerra entre Bild i el setmanari Der Spiegel, on s’acusava el primer “d’incendiari”. Diario de Mallorca va dedicar un ampli reportatge a contrastar les informacions de Bild sobre Mallorca on se’l descrivia com “sensacionalista” i “amb experiència en titulars alarmants”. Fins i tot Sport va publicar una notícia irònica informant que Bild s’havia cregut una broma del futbolista holandès Arjen Robben.

Naturalment, Bild pot emprar-se com a font. També és un diari que ha publicat exclusives que han fet dimitir governs –més enllà de l’ètica dels seus mètodes, que també han estat posats en dubte en aquesta ocasió– però és molt trampós destacar el seu caràcter sensacionalista i groc per criticar-lo, però oblidar-ho o difuminar-ho quan interessa.

Sobretot si quan interessa és per publicar detalls escabrosos que poc aporten a la informació sobre l’accident.

Nota: Aquest article ha estat possible gràcies a les informacions aportades per un lector.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019