En les últimes 72 hores el Govern català ha aprovat tres mesures que impacten significativament en el sistema sanitari, almenys dues d’aquestes havien estat rebutjades explícitament pel Parlament.

El projecte Visc+ que permet adjudicar la gestió de les dades sanitàries públiques a una empresa privada –aturat al gener per la forta oposició generada;- la legalització de l’activitat privada als centres públics i concertats, i el Consorci Sanitari de Lleida, que té un fort rebuig social a la zona en considerar que obre la porta a la privatització dels recursos públics.

Tres fets, però, que han quedat marcats pel silenci informatiu, fins i tot quan s’han publicat notícies relacionades que podrien servir per a contextualitzar aquestes decisions. Això a pesar de la profunditat de les reformes escomeses, la sensibilitat del sector afectat, les protestes de professionals i usuaris i el fet que les reformes fossin aprovades de cop i ràpidament, ignorant les resolucions parlamentàries.

Avui mateix, cap diari de Barcelona destaca el tema en portada mentre que, significativament, sí que ho fan dos de Madrid, en concret la qüestió de la gestió de les dades sanitàries.

A més, en aquest tema en concret hi ha una altra diferència notable entre mitjans catalans i espanyols. Així, mentre els primers s’hi refereixen amb el verb “cedir”, que fa més amable la decisió; els segons empren el terme “vendre”, que implica una motivació pecuniària més sospitosa.

Més enllà de les probables raons polítiques dels mitjans espanyols per carregar contra la Generalitat –extra sanitaris i força evidents- hauria de preocupar l’acriticisme dels mitjans catalans amb el propi Govern i el desinterès per informar en profunditat d’una qüestió en què hi ha un ampli consens que és un dels molls de l’os de l’Estat del benestar i la cohesió social.