Amb compromís i sense por, Ràdio Terra

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

A Reus, al carrer Martí Napolità, s’hi alça un edifici que és viu i que ressona arreu del que contemplem com a país. Em refereixo al petit despatx tossut i valent que representa Ràdio Terra i que corona el casal Despertaferro, com una més de totes les lluites i vivències que s’hi gesten.

Un despatx que té efectes sorprenents. M’explicaré. Hi ha dies al vespre que no puc més, que estic esgotada, que no tinc forces per fer res, però arribo fins dalt de tot del casal per moderar la tertúlia del Toc i, al sortir-ne, somric. La recepta és fàcil: aprenem, connectem gent viva, amb empenta i projectes , ens sentim lliures davant d’un micròfon amb discursos que no tenen cabuda en altres espais. El que hem genera més plaer, però, és  dir-me a mi mateixa: “hem  subvertit un dia més”. I la veritat és que penso que mentre s’intenta desdibuixar la xarxa de la nostra complexa realitat cultural, nosaltres tornem a cosir-la sense fer silenci.

Des de fora pot semblar un despatx però la seva força no cap entre aquelles quatre parets. Un petit espai físic que connecta una xarxa de corresponsals d’arreu que parla des de tots els racons i amb tots els accents i amb coneixement de causa de la realitat de l’entorn més proper. Tots ells elements bàsics perquè no perdem la identitat que s’afanyen a diluir. Últimament escoltar els diversos accents del català en una tertúlia m’emociona i això és un indici que cada vegades està menys normalitzat.

Reflexionant sobre tot plegat, penso que el casal Despertaferro, de fet, es va tirar endavant gràcies a Coop57, un altre projecte tossut i valent. I Coop57, que ha permès que gran part de les lluites socials es mantinguin quan les caixes convencionals han tancat l’aixeta, neix de la lluita tossuda dels treballadors de l’editorial Bruguera. Cal afegir res més? L’altre dia, l’Isidre Fonts als seus gairebé 90 anys em deia que la clau de tot és fer les coses amb compromís i sense por. Potser aquesta és la única recepta.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.