Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’Ara aposta avui –de fet és una marca seva- per obrir tota la major part de la portada amb un reportatge propi relativament atemporal: la ciberseguretat de cara a les eleccions del 27 de setembre i el canvi d’estatus del Centre de Seguretat de la Informació a Catalunya (Cesicat) per complir amb aquestes tasques, que passarà de ser una fundació privada –però formada per ens públics- a una agència governamental sota control parlamentari.

El tema, naturalment, té el seu interès i mereixia un bon reportatge, emmarcat, a més, en el massiu atac cibernètic que els servidors de la Generalitat van patir per tal de sabotejar la consulta del 9-N. Podrien repetir-se els fets de cara a fer fracassar uns comicis que alguns actors polítics encaren com a plebiscitaris i, per tant, equiparables políticament a una consulta sobiranista?

Amb aquests antecedents, doncs, sembla que el reportatge i la importància que li dóna el diari queden més que justificats. El però, apareix quan es contextualitza això amb una altra informació molt relacionada i que el reportatge apunta sense aprofundir-hi: Que en realitat serà Telefónica l’empresa encarregada de garantir aquesta ciberseguretat del 27-S.

Telefónica va guanyar el concurs per encarregar-se dels serveis de seguretat del Cesicat, que estan externalitzats, el desembre passat, però llavors això va passar totalment desapercebut als mitjans. No va ser fins al març, quan el portal sobiranista Ara o mai va publicar la informació, posant en dubte la idoneïtat que fos una empresa amb una relació tan estreta amb l’Estat espanyol l’encarregada d’una qüestió tan sensible. La qüestió va generar comentaris preocupats a Twitter, debat en què va entrar-hi Jordi Puigneró, president del Cesicat i director general de Telecomunicacions de la Generalitat, que va defensar que el concurs havia estat “normal” i que havia guanyat la millor proposta –fet que ningú li preguntava,- va deixar sense respondre sobre la idoneïtat de Telefónica com a garant de la ciberseguretat de la Generalitat en l’actual moment polític.

Dues setmanes més tard, i sense relació aparent, l’Ara publica aquest reportatge en portada, explicant precisament els esforços del Cesicat per millorar la seguretat de cara al procés sobiranista, informant de la cessió d’aquesta tasca a Telefónica, però, de nou, sense entrar a valorar si aquesta és una empresa fiable per realitzar aquest tipus de feina, just en un moment en el qual s’espera que creixi l’enfrontament polític entre els governs espanyol i català.

De fet, al text no s’esmenten aquests dubtes ni es pregunta a Puigneró per aquest tema específic. Al reportatge se cita diverses vegades al president del Cesicat defensant la privatització d’aquests serveis per “motius tècnics” i defensant l’oferta de Telefónica per ser la més econòmica i millor servei tècnic. I encara que en cap moment no sembla que la periodista li qüestioni cap decisió, el mateix Puigneró es posa la bena abans que la ferida i explica que “un pot tenir preferències personals però, al final, hem de creure en la professionalitat de les empreses”, deixant entendre que Telefónica farà la seva feina per “professionalitat”, sigui quins siguin els resultats polítics d’aquesta.

Naturalment Puigneró pot creure en aquesta neutralitat empresarial, de la mateixa forma que hi ha gent que pot témer que Telefónica utilitzarà, si cal, la seva posició per boicotejar el procés sobiranista. Però si l’Ara decideix abordar el tema –i més destacant-lo en portada- potser podria fer-ho de forma més explícita, recollint els dubtes i posicions d’una banda i l’altra i donant alguns arguments o dades més, a banda de les creences de Jordi Puigneró.