Parlem de Yarmouk?

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Tinc la sensació que passaran els dies i finalment el nom d’aquest camp ens resultarà familiar. Si ha de ser així potser val la pena saber-ne alguna cosa més.

El camp de refugiats palestins de Yarmouk (Síria) té gairebé seixanta anys. Els primers refugiats hi van arribar el 1957 i actualment té una extensió de poc més de dos quilòmetres quadrats. En el moment de ser creat era una extensió als afores de Damasc i avui es troba pràcticament incorporat a la ciutat. Malgrat les crides que hem escoltat aquests dies de l’ONU pera protegir-ne els ocupants, el cert és que cap dels refugiats que s’hi han vist abocats a viure-hi no han estat mai reconeguts oficialment com a tals.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

L’altíssima densitat de població en aquest camp -l’any 2002 hi vivien més de 112.000 refugiats- l’ha convertit un seguit d’edificacions precàries, autèntic barraquisme vertical, entre carrers estrets i poc salubres. Malgrat tot, Yarmouk era un dels millors espais per viure pels refugiats palestins a Síria. Hi funcionaven, fins el 2012, quatre hospitals, vint escoles de primària i fins vuit de secundària. A banda dels hospitals, i gràcies a la cooperació internacional, hi havia tres centres d’assistència primària gestionats per la UNRWA (l’agència de Nacions Unides per als refugiats palestins). I dic fins al 2012 perquè des de l’inici de la guerra, l’any 2011, aquests equipaments han deixat de funcionar progressivament fins a arribar al col·lapse humanitari que vivim avui. Avui, el camp no té subministraments d’electricitat, aigua, menjar o medicines. És, a la pràctica, un espai que condemna a una mort segura a tots els seus habitants si no hi ha una acció urgent i contundent de la comunitat internacional.

La guerra civil siriana ha convertit Yarmouk en l’escenari de batalles entre les diferents faccions enfrontades i, efectivament, la població civil n’ha estat la més afectada. I mantenint la dinàmica informativa d’aquesta guerra, només hem començat a llegir el nom del camp quan els psicòpates fanàtics organitzats d’Estat Islàmic hi han començat a tallar caps. Però fins que això ha passat, la població del camp havia disminuït fins a poc menys de 20.000 refugiats. Què ha passat amb les altres 90.000 persones que hi vivien quan va començar la guerra? No ho sabem. Podem intuir que han estat assassinades, desplaçades, novament refugiades o han mort en l’anonimat.

La guerra de Síria ens interpel·la, és clar, però viure aquesta guerra a cop de desplaçament del corresponsal de Reuters provoca una immensa desesperança per la falta d’informació directa, contextualitzada i rigorosa. I, malgrat tot, sort en tenim de la seva bona feina. Perquè entre les moltes víctimes d’aquesta guerra hi ha la pràctica inexistència d’agències internacionals fent-ne un seguiment efectiu. Ja ho faran els freelance, oi?

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.