Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Fa uns mesos, vaig escriure un article en aquest observatori sobre com havien abordat els mitjans de comunicació l’estavellament d’un cotxe contra la seu del Partit Popular a Madrid. Al primer paràgraf de les notícies d’aquell dia, quan no a l’entradeta o al titular, es feia referència als problemes de salut mental del conductor: patia esquizofrènia, havia estat ingressat per problemes psiquiàtrics, l’anomenaven «el boig».

A finals de març, de nou, els problemes de salut mental de l’autor d’un altre succés violent, l’estavellament d’un avió de Germanwings als Alps, van omplir pàgines de diaris i hores de ràdio i televisió tres dies després del sinistre. I tampoc va trigar a obrir-se el debat sobre el tractament de l’historial mèdic del copilot, que patia, o havia patit, trastorns de salut mental.

Arran d’aquest fet, entitats com Obertament, que lluiten contra l’estigma que pateixen les persones amb trastorns mentals, han tornat a demanar responsabilitat als mitjans i als periodistes i han explicat que, per exemple, malgrat tenir un trastorn mental, aquest no acostuma a ser la causa de l’acte violent.

Com afirma el seu president a l’article Les generalitzacions no ajuden a trobar respostes, “en el nostre afany per trobar sentit a aquesta tragèdia (…) no es pot generalitzar sobre tot un col·lectiu afirmant, per exemple, que les persones amb problemes de salut mental són perilloses o impredictibles”.  S’estima que un de cada quatre de nosaltres ens en veurem afectats a llarg de la nostra vida. A més, alguns titulars obvien que moltes persones pateixen un trastorn però el superen i viuen una vida plena.

És rellevant per a la història que la persona que es nomena té una trastorn mental? Quines són les fonts utilitzades? És apropiat que s’esmente el trastorn mental de la persona al titular o a l’inici? Per respondre aquestes preguntes, Obertament posa a l’abast dels mitjans i periodistes recomanacions per a l’ús del llenguatge en aquests casos i bones pràctiques per a tractar aquest tipus de successos. Així mateix, ofereixen assessorament personalitzat i dades contrastades sobre salut mental i violència.

Com a professionals de la informació, hem de ser conscient de la nostra responsabilitat i intentar evitar accentuar l’estigma cap a persones i col·lectius en risc d’exclusió social, ja siguen persones amb problemes de salut mental, treballadores sexuals o persones que viuen amb el VIH. Davant situacions de dubte o de desconeixement, hem de buscar l’ajuda de professionals d’aquests sectors.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.