Eduardo Galeano no va ser només escriptor, sinó també periodista. I sobretot va ser periodista si es té en compte que la seva literatura està dedicada bàsicament a denunciar aquelles coses que van malament i a donar veu als sense veu. Una filosofia que podria resumir-se en l’explicació que va fer ell mateix: “Escric a partir d’una necessitat de comunicació i de comunió amb els altres, per denunciar allò que dol i compartir allò que dóna alegria”.

Galeano va conèixer els mitjans des de dins, va treballar en diaris i agències de notícies però, desconfiant profundament dels grans mitjans oficials i va participar en la fundació d’altres d’alternatius, com els setmanaris Marcha i Brecha –que encara existeix-, el diari Proceso o la revista Crisis.

També a la seva obra literària va deixar constància de la seva profunda crítica al sistema mediàtic. N’hem recuperat algunes de les crítiques més representatives:

1. Però en aquest sistema de negocis, els mitjans d’informació desinformen, i generen el caos que els manté.

2. Un anònim va escriure en un mur: Se’ns pixen i els mitjans diuen que plou. Així són els mitjans comunicacionals d’aquest sistema.

3. Els grans mitjans de comunicació confonen la llibertat d’expressió amb la llibertat de pressió…

4. Els qui vetllen per la pau mundial són els cinc principals fabricants i venedors d’armes del món: EUA, Anglaterra, França, Rússia i Xina. I fan el negoci de la guerra però venen la pau també ¿on? ¿com? a través dels grans mitjans de comunicació, que reprodueixen el sistema de poder al món…

5. El cas més clar de manipulació d’aquests mitjans del sistema ha estat el cas de Veneçuela.

6. Hi ha valors de consum que et repeteixen dia rere dia: tu ets el que tens, tu ets el que compres. Tot en nom d’una presumpta “objectivitat”.

7. Ara com ara l’educació “deseduca”. Està en mans dels grans mitjans que transmeten el sistema de valors que genera el “dolor agregat”.

8. Els mitjans desinformen. Els centres d’ensenyament, ensenyen a ignorar. Els militars estan en guerra contra els seus compatriotes…

9. Al seu poema Los Nadies els defineix com aquells “Que no figuren a la història universal, sinó a la crònica roja de la premsa local”.

10. La televisió ven il·lusions de riquesa als pobres i de llibertat als oprimits, somnis de triomf per als vençuts i de poder per als dèbils.

11. Des del punt de vista del sistema, la vellesa és un fracàs i la infància és un perill. Per això, la mala televisió ens indueix a la por des de la infantesa.

12. Clarament, el que va passar a Paraguai va ser un cop d’Estat que, a més, va estar mal maquillat. Ho segueixo dient! La careta va caure al cap de pocs minuts i són vanes les pretensions de disfressar-ho quan diuen “bé, es tracta d’un acte legal”. Sempre es crea un ambient favorable als cops, que mai venen sols, i els grans mitjans de comunicació són part d’aquesta trama.

13. I els grans mitjans de comunicació, menteixen callant quasi tant com menteixen dient.

14. Els mitjans de comunicació dominants, mostren l’actualitat del món com un espectacle fugaç, aliè a la realitat i buit de memòria.

15. La publicitat no informa sobre el producte que ven, ho fa molt rarament. La seva funció consisteix a compensar frustracions i alimentar fantasies.

16. Gràcies a la indústria de la publicitat, el temps d’oci va fent-se temps de consum obligatori.

17. Oferim a la gent allò que la gent vol, diuen els mitjans, i així s’absolen.

18. El món tendeix a convertir-se en l’escenari d’un gegantí reality show.

19. ¿Quantes persones han de ser esbudellades per guerra o terratrèmol, o ofegades per inundació, per què en alguns països siguin notícia? ¿Quants ensurts ha d’acumular un mort de gana per què les càmeres l’enfoquin per un cop a la vida?

20. La publicitat, ¿estimula la demanda o, més aviat, promou la violència? La televisió ofereix el servei complet.

21. Els grans mitjans, que vam inventar per a comunicar-nos, no ens escolten ni ens veuen.

22. La guerra atorga dinerals als traficants d’armes i als segrestadors de civils, i atorga santuaris als traficants de drogues. I la guerra assassina als qui denuncien les causes de la guerra, per tal que la guerra sigui tan inexplicable com inevitable.

23. Cada minut, la misèria mata a no menys de deu nens. Aquests crims no apareixen als noticiaris.

24. Los medios de comunicación muchas veces se convierten en MIEDOS de comunicación.

I per acabar un consell que tots els periodistes haurien de tenir present:

25. La veritat està en el viatge, no en el port. No hi ha cap més veritat que la recerca de la veritat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019