Rodrigo Rato va ser ministre d’Economia espanyol durant vuit anys, director de l’FMI i president de CajaMadrid i Bankia. Arquitecte del model econòmic que portaria a la bombolla immobiliària i a la posterior crisi i dofí d’Aznar. La seva detenció per presumpte frau fiscal, blanqueig de capitals i alçament de béns –sumada a la seva anterior imputació pel saqueig de Bankia- no és un fet menor i suposa un cop simbòlic important al model polític i econòmic actual a l’Estat espanyol.

Això, però, no queda evident llegint les portades impreses a Madrid. Els titulars principals –“Rato detingut”, “Rato detingut per corrupció”, “El jutge va ordenar detenir Rato en detectar moviments de capital a l’estranger”- no deixen entreveure aquesta falla global del sistema. Només el titular de l’editorial d’El Mundo, destacat a portada –“La fi d’una època”,- sembla apuntar mínimament en aquesta direcció.

Seria possible enfocar ja des de les portades aquesta línia informativa? Doncs ho van fer aquests mateixos diaris l’endemà de la confessió de l’expresident Jordi Pujol d’haver mantingut diners en paradisos fiscals.

Aquell mateix dia La Razón –el rotatiu més extrem- va incloure el sobretítol de “Escac al desafiament sobiranista” i va il·lustrar la portada amb una fotografia d’Artur Mas en lloc de Pujol. Llavors l’escàndol afectava, no només al partit de l’expresident sinó a tot el procés polític actual –encara que els presumptes delictes de Pujol s’haguessin comès en l’època autonomista de la formació- i a més generava rebuig social immediat: “Els empresaris exigeixen explicacions a Mas”, reblava la mateixa portada. Avui, en canvi, aquest diari no només fa cap referència al model polític o econòmic del PP, sinó que dedica tota una columna de portada a presentar l’argumentari del partit per desmarcar-se del seu antic ideòleg.

ABC, el 27 de juliol assegurava que “La confessió de Pujol deslegitima el desafiament sobiranista català”. Avui, tot i la mínima informació que sempre reserva per a la portada, li queda espai per recordar que Rato “ha quedat lliure després d’assistir arrestat a l’escorcoll del seu domicili i despatx”.

El Mundo i El País van ser llavors una mica més neutrals –la capçalera d’Unidad Editorial va limitar el seu posicionament més polític a anunciar en portada un article de Victoria Prego titulat “Passió per una certa Catalunya”- i també ara són els que han buscat titulars més informatius. Encara que el rotatiu de PRISA ja avança des del subtítol la posició governamental traient pit per una detenció que, segons ells, “mostra que la llei és igual per a tothom”.

I De la Rosa?

Però la comparació entre les cobertures dels casos Pujol i Rato no és l’única mostra de l’ús interessat de la corrupció per part dels mitjans.

Ahir també es filtrava la gravació d’una llarga conversa entre el financer català Javier de la Rosa i el “Petit Nicolás” on el primer explicava a qui creia un agent del CNI el sistemàtic sistema de finançaments il·legals, evasió fiscal, contractes irregulars i favors polítics que va impregnar tota la política catalana i espanyola durant les dècades dels 80 i 90. A la conversa apareix sobretot Convergència, però també el PP, PSOE, l’exmonarca Joan Carles Borbó i molts bancs i grans empreses.

Pot discutir-se la credibilitat d’un exconvicte com de la Rosa –tot i que els seus contactes al més alt nivell són inqüestionables- i de l’interès de filtrar ara una conversa presumptament gravada el setembre passat, però si només la meitat del que s’hi diu a la conversa fos veritat, implicaria demolir l’estructura política actual sencera.

A pesar de les greus acusacions, només Público, el diari que va rebre la filtració, ha fet un buidatge mínimament seriós de les gravacions. El tema no ha arribat a cap portada i diaris com La Vanguardia s’han limitat a publicar a la versió digital el teletip d’agència sobre el tema. Catalunya Ràdio, per posar un altre exemple, ha penjat uns extractes dels àudios sense pràcticament cap context. Per ara no sembla que hi hagi massa pressa a les redaccions per contrastar les afirmacions de De la Rosa.

Fins i tot han aparegut veus assegurant que la detenció de Rato no va ser sinó una cortina de fum per tapar les declaracions del financer. Teories que es basen en algunes irregularitats del procés que va portar a la fugaç detenció de l’exministre.

La tendència dels mitjans espanyols a cobrir la corrupció segons les seves preferències polítiques va ser estudiada pel sociòleg Antón Castromil el 2012, qui va arribar a la conclusió que aquesta era una de les principals causes del poc efecte polític i electoral que tenien aquests escàndols.