Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Si avui discutim sobre blocs electorals, és que tenim les eleccions a tocar. El debat sobre la substitució del criteri periodístic pels falsament asèptics comptadors de minuts, ha estat fins ara previsible, cínic a estones i un punt d’exasperant… perquè ben sovint no podia desprendre’s d’un cert aire d’estudiada comèdia. Partits que no passaven del copet a l’espatlla i les bones paraules, periodistes callats durant bona part de l’any que durant quinze dies convertien exhibien el sentit crític obviat al llarg de l’any… i una ciutadania que rebia el tema amb un: mira, ja hi tornem a ser.

Fins aquest any.

El desballestament del sistema de partits, en especial al país veí, ha fet insostenible el sistema. Nous partits i moviments es veien abocats a la invisibilització malgrat la contrastable expectació i suport aconseguit (actes, enquestes i algunes eleccions). La Junta Electoral Central va decidir que, en el cas de les eleccions andaluses, UPyD i Podemos —dos dels partits que van recórrer— havien de tenir seguiment, malgrat no tenir representació.

S’obria la caixa dels trons, per bé que cal dir que algunes corporacions municipals ja feia un temps que, amb acords unànimes del ple municipal, anul·laven la pràctica dels blocs. A hores d’ara, diferents municipis catalans han aprovat mesures d’aquesta mena o hi estan treballant.

Tot plegat en el context -esperançador- de la nova llei electoral catalana que ha de regular aquests aspectes, i molts d’altres.

Per tant, els blocs electorals tenen els dies comptats? Sí, sembla.

Però en realitat són la punta de l’iceberg d’una qüestió més complexa i difícil d’abordar.

En un periode electoral els mitjans de comunicació viuen sota una pressió enorme, estimulant i enriquidora si es vol; però principalment desigual per la situació de precarietat de la professió i injusta per la mala definició dels òrgans professionals i de garanties.

Aplicar el criteri periodístic en els seguiments electorals en els mitjans públics no és garantia d’èxit per si mateix.

¿Com protegim els nostres mitjans -especialment els locals, sovint els més desemparats- de la pressió política i de les males pràctiques d’intromissió i pressió dels partits i governs? Com assegurem que el criteri a aplicar sigui realment el periodístic? De quines mesures i òrgans reguladors i/o mediadors ens dotem? Com garantim el legítim dret de les diferents formacions a ser tractats amb dignitat, igualtat i rigor? I els ciutadans, hi poden dir alguna cosa?

En l’àmbit nacional s’aventura, bé que encara vague, la resposta a alguna d’aquestes preguntes. Bé. Tanmateix, en l’àmbit local, tan important al nostre país, hi ha encara molta feina a fer. En depèn la qualitat de la nostra democràcia, perquè això és el que els mitjans, junt amb altres actors, han de garantir.

Eliminem els blocs, avui; demà mateix si pot ser. Ja serà una millora. Però treballem, a més, per assegurar un sistema de mitjans més transparent i obert, millor articulat, crític i al servei de la ciutadania. Fem-ho com a professió, fem-ho com a ciutadans.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.