Perduts en el procés

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El passat 15 d’abril al Parlament es va oficialitzar la constitució del Moianès com a comarca. En aquella mateixa sessió, l’alcalde de Moià i diputat per ERC, Dionís Guiteras, va dir que “el més important no són els campanars, sinó les persones”. Justament això, des del camp periodístic, és el que ha fallat en el procés del Moianès. Hem fet periodisme de campanars mentre deixàvem de banda el periodisme de les persones. Us sona la història?

Sembla increïble com es pot silenciar un tema mentre li dones una portada. Aquestes darreres setmanes, mentre a tots els pobles del Moianès es feien debats oberts sobre com afectaria la constitució de la comarca a diferents àmbits de la vida quotidiana, als mitjans ni mu. Als darrers anys –i ja en fa uns quants- quan la realitat del Moianès esclatava amb una efervescència notable, als mitjans ni mu. Se n’ha parlat, és clar, però en casos comptats. I quan ha calgut, se n’han fet portades, però buides. No hem fet pedagogia sinó que hem (sobre)viscut a través de titulars de moments puntuals i ara ens trobem que s’acaba de crear una comarca als nostres morros i no sabem de què va. Quina realitat social amaga, quines estructures econòmiques la sustenten, què hi diu la cultura. No hem explicat què s’amaga darrere cada poble, quines relacions hi ha entre la seva gent, quins arguments històrics tenen, perquè la geografia els ajunta i no els separa. No hem exposat arguments i no sabem què hem d’aplaudir i què hem de criticar. Ens hem descuidat el periodisme. Hem mutilat la capacitat d’anàlisi.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Al Moianès se’ns ha escapat la llançadora i ara anem descosits de cintura en avall. Al Lluçanès, la propera que ve, també anem tard per allò del context però encara podem atrapar el carro. Articles preventius com aquest d’en Ramon Besa són l’exemple. Son textos que ajuden a articular un relat real i associat a les particularitats del dia a dia del territori i del procés que l’acompanya. Actuar d’una altra manera no és sa per la professió perquè convida fins i tot a pensar en una mà negra silenciadora. I en aquest cas, la solució l’hauríem d’anar a buscar a les bruixes del Lluçanès.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.