Tragèdies exportables

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Arran de la tragèdia de l’Institut Joan Fuster de Barcelona recordo el que una bona companya de carrera remarca als seus alumnes universitaris: tracteu els protagonistes dels successos com si fossin familiars vostres. I és que com explicava Matilde Gordero arran de la tragèdia de Germanwings i els transtorns mentals “generalitzar no ajuda a trobar respostes”. I exagerar, en aquestes situacions tan doloroses que no s’entenen, és el pitjor per a tots.

Els de l’organització que ella esmenta, Obertament, insisteixen que cal combatre estereotips, que cal preguntar-se si és apropiat que s’esmenti al titular o al principi de la informació el trastorn que s’atribueix al responsable de l’acte violent. I més quan encara no s’ha estudiat si aquest n’ha estat la causa. Malgrat els avenços contra l’estigmatització, roman un gran desconeixement sobre la salut mental.

Des de Jakarta avui volia tornar a parlar de la censura i dels 45 anys de presó que li poden caure a un dibuixant de l’estat veí, Malàisia. Però en veure que una de les cinc notícies breus més importants del món per al The Jakarta Post d’aquest dimarts era la mort del professor en mans d’un alumne de 13 anys, no em puc estar d’expressar dubtes envers aquestes cobertures.

Em pregunto si tractem amb prou responsabilitat aquests casos. Si verifiquem prou –segons l’anàlisi de Mèdia.cat segur que no-, ja que les incoherències informatives són flagrants en ares a la immediatesa. L’altra pregunta que em faig és perquè aquestes tragèdies interessen tant. Serà per la identificació, per allò de que ens pot passar a qualsevol  de nosaltres. O, en països en desenvolupament com és Indonèsia, per mostrar que al Nord succeeixen fets tan inexplicables i dramàtics com al Sud.

Esmento aquests termes geoestratègics precisament perquè aquests dies Jakarta reviu la trobada dels No Alineats Àsia-Àfrica de Bandung, celebrada just fa 60 anys. He llegit notícies als diaris barcelonins sobre la prohibició des del 16 d’abril, de vendre begudes alcohòliques al carrer o als milers de botigues de conveniència obertes les 24 hores, menys a la turística Bali. Però encara no hi he llegit res d’aquesta trobada política. O de la solució que han pres Indonèsia i Austràlia per evitar el tràfic d’immigrants per l’Índic. Serà perquè el Sud només importa quan molesta el Nord? O esperem a divendres que s’acabarà la reunió.

Enmig de la tristor per tragèdies properes en el cor, molt feliç Sant Jordi a tothom i a veure si som capaços d’aconseguir que es parli d’aquesta festa cívica per a mi absolutament exportable, arreu del món…

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.