Mort a la prestigiosa revista ‘Science’

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Els periodistes especialitzats en ciència busquem històries inèdites als congressos i a les revistes d’investigació. Aquest és el nostre ecosistema més enllà de les notes de premsa, de la mateixa manera que ho és un parlament per a un periodista polític o un festival de música per a un periodista cultural. No deixem de picar pedra fins que no aconseguim un bon titular.

En ciència moltes vegades sento notícies que parlen de descobriments revolucionaris [sic] publicats a revistes molt prestigioses [sic]. Així, sense cometes, el periodista utilitza aquestes paraules amb total impunitat.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Per què una revista científica és molt prestigiosa? Què vol dir? Hi ha dades més objectives per estalviar-se un adjectiu, com el factor d’impacte que mesura la importància i la qualitat dels articles a partir del número de citacions en altres investigacions. Encara que sigui una dada quantitativa és una forma més objectiva de descriure la realitat. A mi, l’opinió d’un periodista no m’interessa.

Per què hi ha tants descobriments revolucionaris? Què volen dir? Cada cop més la recerca s’allunya d’aquests punts d’inflexió, perquè el coneixement està tan especialitzat i fragmentat que qualsevol resultat s’acosta més a un petit pas que a un canvi de paradigma. Si el científic creu que la seva troballa és revolucionària només cal escriure l’adjectiu entre cometes i atorgar-li la declaració.

Parlo de periodisme de ciència, però podria aplicar-ho a qualsevol altre temàtica. Hi ha un excés d’adjectius, se n’abusa. Des del meu punt de vista el periodisme ha d’evitar tan com pugui els adjectius. Aquestes paraules serveixen per qualificar la realitat i un periodista s’ha de limitar a explicar-la i interpretar-la. Qui és un periodista per qualificar el que ha de donar a conèixer amb humilitat?

L’italià Eugenio Scalfari, fundador i primer director de La Repubblica, va definir el nostre ofici amb una senzillesa exquisida: “Periodista és gent que li diu a la gent el que li passa a la gent”. Està clar que qualsevol periodista té una mirada pròpia que li fa entendre la realitat d’una determinada manera. Però, si us plau, sense adjectius. Mort a la prestigiosa revista Science i als seus articles revolucionaris.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019