Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La situació laboral dels treballadors de BTV no quedarà fora del debat de les eleccions del 24 de maig. Aquesta almenys és la intenció de la plantilla de la ràdio i televisió pública municipal de Barcelona, el 95% de la qual està subcontractada per dues empreses privades: Lavinia –que també gestiona Mou TV, el canal del metro barceloní- i Antena Local, integrada a Mediapro.

Albert Muñoz, delegat al Comitè d’Empresa explica que molts treballadors s’han cansat del que consideren una cessió il·legal de treballadors i que una trentena dels quals –d’un total de 180- han decidit demandar l’Ajuntament per obligar a contractar-los directament. Les denúncies van començar el desembre i a poc a poc s’hi ha anat sumant més gent –l’acció judicial ha de ser individual per ser efectiva- i s’espera que aniran creixent en les setmanes vinents, ja que fins que no surti la data del primer judici hi ha temps per a sumar-s’hi.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019
Per això, des del Comitè d’Empresa s’insisteix en què sigui l’Ajuntament qui prengui una decisió política i aprofiti que el conveni caduca el juliol per no renovar-lo i assumir tota la plantilla de cop.

Segons Muñoz l’actual sistema d’externalització provoca moltes dificultats i no ofereix cap avantatge. El sindicalista posa l’accent, sobretot, en la gestió, ja que el fet que els directius de la televisió treballin per una empresa –la pública ICB- i el gruix de la plantilla per una altra genera situacions que freguen el ridícul, com el fet que per a què el director de BTV pugui impartir una xerrada als seus redactors Lavinia hagi d’organitzar un cicle de conferències per convidar-lo. Unes situacions que s’han agreujat amb les demandes, ja que “per dissimular les cessions il·legals de treballadors ja no podem reunir-nos amb el cap de redacció sense que hi hagi present algú de Lavinia a la taula”, explica Muñoz.

En un article al blog que els treballadors van obrir durant un passat conflicte laboral s’hi troben més exemples dels problemes de gestió: “reparar una càmera va a càrrec de Lavinia mentre que comprar-ne una de nova ho ha de fer ICB”. Així que la decisió purament tècnica de què fer amb la càmera depèn dels interessos econòmics de dues empreses diferents i de la correlació de forces de cada moment.

En canvi Muñoz destaca la manca d’aspectes positius de l’actual situació. La contractació directament per ICB no implicaria passar a ser funcionaris ni cap millora automàtica de sous o condicions laborals –encara que sí que milloraria les opcions de negociació col·lectiva. En canvi permetria estalviar la part dels diners que es paga pel servei i que tant Lavinia com Antena Local computen com a beneficis. “Amb aquests diners es podria millorar els nostres salaris o contractar més gent i oferir més serveis”, destaca Muñoz, qui assegura que “encara ha d’arribar l’hora que algú m’expliqui les avantatges d’aquest tipus d’externalitzacions”.

Tant la cessió il·legal de treballadors com els anomenats falsos autònoms són pràctiques habituals en el sector audiovisual. Tant TV3 com Catalunya Ràdio han perdut desenes de casos similars a les que avui plantegen els treballadors de BTV, i per això hi ha força optimisme entre els demandants. “Al final Lavinia no produeix res, només gestiona nòmines. La seva activitat és la d’una ETT encoberta”, denuncia Muñoz.

Però si l’Ajuntament manté l’externalització dels serveis de BTV, la situació després del judici podria ser encara més kafkiana que l’actual, ja que ICB només seria obligaria a contractar aquells treballadors que haguessin presentat demanda i podria arribar-se a tenir una redacció la meitat de la qual estigués contractada per una empresa i la meitat per una altra, amb convenis, slaaris i condicions laborals diferents.

No queda clar si la proximitat de les eleccions afavoreix o dificulta aquesta decisió, i tampoc si aquesta l’ha de prendre l’actual govern o el proper. Encara que legalment qui ha de decidir sobre el concurs és el Consell d’Administració –un òrgan formalment independent,- fonts d’aquest ja han avançat que no prendran per si mateixos una decisió tan política.

Els treballadors de BTV han començat una ronda de reunions amb tots els partits polítics que es presenten a les eleccions. Per ara Barcelona en Comú és l’única que s’ha compromès a internalitzar tota la plantilla si guanya i ha inclòs el punt al programa electoral. CiU per la seva banda és el més reticent i s’escuda en què la Llei d’Estabilitat Pressupostària no els permetria una contractació d’aquest tipus, encara que això representés un estalvi. PSC i PP s’han mostrat oberts a la proposta però de forma més genèrica i amb la resta de formacions encara no hi han parlat.

La campanya dels treballadors de BTV intenta, també, contribuir a obrir un debat general al sector. En un context de creixent desigualtat salarial entre periodistes. Els directius i estrelles mediàtiques cada cop més ben remunerades conviuen amb una majoria assalariada que tendeix a perdre poder adquisitiu i una creixent bossa d’autònoms –i falsos autònoms- es veuen abocats a un nivell salarial de misèria unes condicions totalment precàries.

Notícia relacionada: La mercè de la precarietat