[EPÍLEG] Elogi de la digestió

L’Anuari Mèdia.cat arriba aquest any a la xifra rodona de la cinquena edició. De mica en mica, escletxa a escletxa, en aquest temps ha aconseguit trencar silencis, contribuint a posar en l’agenda mediàtica qüestions en el seu dia molt poc tractades, com l’afer Urdangarín, els maltractaments als Centres d’Internament d’Estrangers o els desnonaments, per posar-ne només alguns exemples. També ha fet fotografies globals de temes com la corrupció i el frau fiscal, oferint context i profunditat. La manera com ho ha fet està carregada d’intencionalitat: amb el suport de molts actors diferents, teixint complicitats arreu i apostant pel finançament de la comunitat ja des d’un moment en què, en les plataformes de micromecenatge, els projectes periodístics eren més aviat una raresa.

Paral·lelament, en aquests cinc anys s’ha incrementat la voràgine a què ens veiem sotmesos tant els periodistes a l’hora de treballar com la ciutadania a l’hora d’informar-se. En aquest empatx de dimensions descomunals, cada minut hi ha noves notícies, cada segon un tuit origina un nou titular. Aquesta espiral de rapidesa, sumada a la lluita per l’audiència, ha compromès en molts casos la qualitat informativa. La pressa per ser els primers a explicar una cosa ha fet oblidar sovint que allò realment important és explicar-la bé. I mentre el model publicitari als mitjans digitals segueix obsessionat pel recompte de clics, la majoria de grans capçaleres menystenen la credibilitat que van guanyar amb el paper tot col·locant notícies banals i cridaneres als seus webs.

En aquests darrers anys, però, també han aparegut raons per a l’optimisme. Si bé la crisi econòmica ha seguit tenallant els mitjans de comunicació, nous projectes periodístics titllats d’”alternatius” i d’altres que feia anys que caminaven han demostrat que amb pocs recursos però volent fer bé la feina també es pot aconseguir credibilitat i ressò. La frontera entre els grans mitjans corporatius i d’altres de més modestos s’esborra de mica en mica. Cada vegada és més clar que la precarietat és una amenaça per a la qualitat, però també que el periodisme en majúscules no és patrimoni exclusiu de ningú.

En aquest context, creiem més necessari que mai reivindicar la lentitud per destriar el gra de la palla. Els dotze reportatges d’investigació de l’Anuari Mèdia.cat posen el focus en temes que l’agenda informativa va obviar o pels quals va passar de puntetes. Una oportunitat per combatre la pressa amb l’aprofundiment i el context. Digerir per entendre. Per obrir una escletxa i posar sobre la taula els temes silenciats, per tal que arribin als mitjans de comunicació i a la societat. I per fer-ho no hi ha cap recepta màgica, sinó els ingredients clàssics. Disposar de temps per investigar els temes, contrastar les informacions, mirar allò que a d’altres els ha passat per alt. Dades, fonts, context. Periodisme.

Davant la volatilitat dels titulars, l’Anuari es proposa romandre. Aquest any hem volgut que sigui també una eina per repassar què va donar de si el 2014 des del punt de vista del periodisme crític, independent i rigorós que reivindiquem durant tot l’any des del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Ho fem organitzant els continguts per mesos, repassant l’any dia a dia amb un almanac i elaborant infografies sobre temes que considerem rellevants. El fet d’imprimir-lo a dues tintes és una conseqüència més d’aquesta voluntat d’apostar per la part més tangible del projecte, en el sentit més físic del terme.

Al cap de cinc anys, estem molt contents d’haver rebut un cop més el suport necessari per tirar endavant. Aquest cop hem aconseguit més diners que mai gràcies al micromecenatge: 15.000 euros que ens permeten fer possible l’Anuari i la renovació de l’Observatori Crític dels Mitjans Mèdia.cat. També hem batut un nou rècord de micromecenes, amb 594 persones i col·lectius que hi heu contribuït. Les aportacions a través del micromecenatge, així com el suport de la Fundació Catalunya, del Col·legi de Periodistes de Catalunya i de les sis universitats catalanes que col·laboren amb el projecte ens permeten tirar endavant amb garantia d’independència.

Però l’Anuari és col·laboratiu no tan sols en la seva manera de finançar-se, sinó també en la seva gestació i elaboració. És una feina feta amb un equip de dotze periodistes, alguns de molt joves i d’altres de més experimentats. En aquest any de relleu en la coordinació hem treballat estretament amb Crític per elaborar-ne i editar-ne els continguts.

Tanquem aquest Anuari, doncs, amb la voluntat de trencar silencis mediàtics, de seguir explorant com podem fer que aquests temes arribin a la societat i amb el convenciment que el “com” és tan important com el “què”. Un projecte en què ser capaços d’imaginar, d’innovar i d’anar allà on creiem que hem d’anar. Amb modèstia però amb intenció clara. Amb totes les ganes.

“Si vols anar de pressa, vés sol; si vols arribar lluny, vés acompanyat”, diu aquell conegut proverbi. Amb la lentitud i el treball col·laboratiu com a marques de la casa, l’Anuari

Mèdia.cat vol seguir arribant cada any una mica més enllà.