Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El 8 de desembre de 2014 La Vanguardia publicava una enquesta en què els partidaris de votar sí en un hipotètic referèndum sobre la independència superaven en quatre punts els partidaris del no. Aquest dissabte la capçalera del Grupo Godó repetia la mateixa pregunta amb una victòria dels contraris a la secessió per un marge força similar, però l’enfocament del diari ha estat molt diferent en ambdós casos.

A banda que quatre punts de diferència és un empat tècnic en una enquesta que té un 3,17% de marge d’error –tal com apunten des del Col·lectiu Contrastant en una documentada anàlisi sobre l’estudi– sobta com el diari opta per titular contra la independència sigui quin sigui el resultat.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Així, la portada de desembre va destacar que “La majoria de catalans tem que el procés l’afecti la butxaca”. Dissabte, en canvi, el titular era que “El no a la independència supera al sí per quatre punts”.

L’anàlisi d’ambdós sondeigs per part de l’articulista permet trobar altres exemples en què el diari tracta de retorçar les dades per tal d’aconseguir un relat en què la independència sempre és negativa, conflictiva i impossible. I això sense entrar en qüestions metodològiques assenyalades per l’anàlisi citada de Contrastant.

Així, al desembre, un 43% dels enquestats asseguraven que el nivell de vida dels catalans pujaria en un hipotètic estat independent, però el diari no només no optava per titular amb aquesta dada, sinó que la presentava com una “percepció paradoxal”, deixant entendre que una o l’altra era impossible, més probablement la que es situa menys destacada.

Pel que fa als resultats de l’hipotètic referèndum, al desembre, amb una victòria del sí, aquest tema no s’aborda fins al cinquè paràgraf, que obre amb l’advertència que “el suport a la independència es quedaria per sota el 50%” i acaba recordant que “el resultat quedaria a expenses dels indecisos”.

Ara, amb uns resultats força similars però intercanviats no apareix cap d’aquestes prevencions, sinó que el no “s’imposaria”, mentre que els indecisos , tot i suposar un percentatge similar, no tindrien cap paper decisori.

L’enquesta de dissabte també centra bona part de l’atenció en el suport ciutadà cap a les diferents vies per declarar la independència, fins al punt que aquesta és l’obertura del text i al que li dedica els dos primers paràgrafs. Tota la tesi de l’articulista es basa en el fet que un 43% dels consultats exigirien el suport de dos terços del Parlament davant el 24’4% que en tindrien prou amb la majoria absoluta. En canvi, hi ha un altre 19’2% que a la majoria absoluta de parlamentaris hi sumaria l’exigència de majoria simple de vots. Això significa que un Parlament amb majoria de diputats independentistes i escollit amb una majoria de vots –un escenari molt més probable- tindria legitimitat per proclamar la independència per a un 43,6% dels consultats. Un nou empat tècnic que La Vanguardia omet a força de dividir artificialment els partidaris de considerar les eleccions del 27 de setembre com a plebiscitàries.

Finalment, també es nota un important biaix a l’hora de destacar quines són les proporcions que pugen i baixen. Així, per exemple, es reconeix que els partidaris d’un referèndum es mantenen al voltant del 80%, però es recorda que han baixat cinc punts des de desembre. Les dades de l’evolució també es consideren importants a l’hora d’explicar el sentit del vot en referèndum.

En canvi, des de desembre han augmentat 3,5 punts els partidaris que sigui el Parlament qui declari la independència sense necessitat de referèndum i 6,2 punts els qui creuen que “és impossible recuperar punts de trobada i que l’única sortida és plantejar la independència de Catalunya”, però aquestes evolucions són obviades a l’hora d’analitzar les dades.

La diferent forma de titular els resultats d’enquestes molt similars, no sols es fa a La Vanguardia segons els seus resultats. Sinó que la mateixa enquesta pot generar dos titulars diferents segons la llengua d’edició del diari.

Notícia relacionada: Les múltiples interpretacions de l’enquesta electoral de ‘La Vanguardia’

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019