Periodisme reposat? Sí, gràcies

Seguint la fórmula del vell acudit, probablement el súmmum d’un projecte de periodisme reposat és que la campanya de micromecenatge per crear-lo recapti diners a gran velocitat. Més enllà del gag, però, això ha passat ja amb uns quants projectes i és un símptoma que alguna cosa està canviant.

Les visions pessimistes sobre la situació del periodisme s’han instal·lat a les facultats, als simposis i a les tertúlies. I no és per falta de motius. L’acceleració en la producció de notícies –amb titulars construïts “a cop de tweet” i inversions publicitàries que depenen del nombre de clics- ha compromès en molts casos la qualitat informativa. La concentració de la propietat dels mitjans –a l’Estat espanyol, dos grups mediàtics, A3 Media i Mediaset, acumulen conjuntament el 55% de l’audiència televisiva i el 87% d’ingressos per publicitat en aquest mitjà- fa que tinguem un periodisme menys variat i menys crític. I la precarització de les redaccions fa que hi hagi menys temps i menys recursos per aprofundir, contrastar i elaborar informació de qualitat.

Però enmig d’aquesta situació pèssima, hi ha raons per a l’esperança. Precisament, tiren endavant fórmules que defugen aquesta acceleració a què estem sotmesos. Que aposten per explicar les coses en profunditat, a poc a poc, amb context i perspectiva. És aquest slow journalism que hem traduït com “periodisme reposat”.

“Les respostes per descobrir el món caben en un tuit? A vegades, no”. La revista internacional 5W vol fer “cròniques de llarga distància”, apostant per explicar històries i oferir context sobre allò que passa a l’altra banda del món. Ahir van llançar una campanya de micromecenatge a Verkami per tirar endavant el projecte i en 24 hores han aconseguit gairebé 20.000 euros dels 25.000 que necessiten. Un altre tòpic trencat: el que diu que el periodisme internacional no interessa.

En definitiva, els projectes que defugen de la “dictadura de l’actualitat”, que ajuden a entendre allò que passa i que ho fan amb qualitat i rigor interessen a la gent. Sigui en periodisme internacional; d’investigació, com Crític -que demanava 25.000 euros i en va recollir més de 45.000-; o fins i tot de futbol, com la revista Panenka, que des del 2011 se sosté gràcies a les subscripcions

Aquesta és l’aposta que fa des de fa cinc anys l’Anuari Mèdia.cat. El proper 14 de maig presentarem al Col·legi de Periodistes de Catalunya l’edició que repassa els silencis mediàtics del 2014 on, de nou, traurem a la llum aquells temes que no van ocupar cap portada ni van obrir cap informatiu. Mirarem enrere per parlar d’allò que és important i que creiem que cal explicar bé. El millor de tot és que, un cop més, aquest projecte l’ha fet possible la gent, enguany aconseguint 15.000 euros i batent el nostre propi rècord.

En plena crisi del periodisme, doncs, també hi ha bones notícies: és el moment del periodisme reposat, que mira enrere per explicar bé allò que ha passat, que ens ajuda a destriar el gra de la palla en l’espiral informativa. Celebrem-ho.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019