En una època marcada per les retallades en despesa pública, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat ha adjudicat contractes valorats en més de 2.500 milions d’euros. La major part d’aquest volum —2.000 milions— correspon a l’anomenat contracte del segle, adjudicat l’any 2012, per desenvolupar el nou model de gestió de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) de l’Administració catalana. Es tracta de l’adjudicació més gran de la història després de la línia 9. Telefónica i T-Systems, dues companyies que van gaudir en el passat de presumptes concessions irregulars del Govern del Principat, són les grans beneficiades, amb 755 i 510 milions d’euros respectivament. El grup Seidor, on treballa Joan Antoni Rakosnik, cunyat del president de la Generalitat, ha rebut adjudicacions per valor de 385 milions des de l’octubre de 2011. Així es reparteix el pastís de les TIC.

 

El centre de telecomuni-cacions i tecnologies de la informació ha adjudicat 2.600 milions en contractes des de 2011

El sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) és un dels que menys han notat la davallada en les adjudicacions de la Generalitat de Catalunya en els darrers anys. En una època de retallades i d’una inversió magra en obra pública, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), que depèn del Departament d’Empresa i Ocupació, ha tancat contractes valorats en més de 2.600 milions d’euros des de l’octubre de 2011. La major part —més de 2.000 milions— corresponen als lots que es van adjudicar el 2012, en la legislatura anterior, en el marc del nou model TIC de la Generalitat. El que alguns mitjans van anomenar el contracte del segle va afavorir fonamentalment grans empreses del sector, fins al punt que sis companyies —Telefónica, T-Systems, IBM, Indra, HP i Fujitsu— van acaparar gairebé el 75% de l’import adjudicat.

 

EMPRESA  VOLUM DE CONTRACTACIÓ
 Telefónica  755.836.839,52 €
 T-Systems  508.820.888,79 €
 Grup Seidor 385.502.337,82 €
 Indra  327.712.661,31 €
 IBM  260.914.542,72 €
 Tradia Telecom – Abertis  254.420.958,68 €
 El Corte Inglés  201.090.250,03 €
 EMTE  197.148.001,67 €
Fujitsu   140.247.603,09 €
 Everis Spain  130.804.090,30 €
Contractes del CTTI des d’octubre de 2011. en negreta les empreses que guanyen adjudicacions mitjançant UTES

Fora d’aquestes grans multinacionals, si mirem el conjunt de la despesa del CTTI, destaca el cas del grup Seidor, beneficiat en solitari o mitjançant unions temporals d’empreses (UTE) d’adjudicacions per valor d’uns 385 milions d’euros en el període analitzat, gairebé tots corresponents a lots dins el contracte del segle. Al grup Seidor, amb presència en una quinzena de països i que el 2013 va facturar 176 milions, hi treballa des del novembre de 2009 Joan Antoni Rakosnik, cunyat del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. El hòlding TIC ja tenia contractes amb l’Administració autonòmica durant el tripartit, però el volum dels contractes ha augmentat significativament en els darrers anys, malgrat que la companyia ha negat mitjançant comunicats en alguns mitjans que això tingui cap relació amb els vincles de parentiu entre el president català i el seu treballador. En concret, Joan Antoni Rakosnik forma part de Microsistemes, una empresa del grup especialitzada en infraestructura informàtica, consultoria i manteniment.

Al grup seidor, que ha rebut adjudicacions de 176 milions del CTTI, hi treballa el cunyaT d’artur mas, Joan Antoni Rakosnik

El pes del ‘contracte del segle’

Creat el 1993, el CTTI s’encarrega de “garantir la direcció, planificació, gestió i control dels sistemes d’informació i dels serveis de telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya”. Actualment compta amb 238 treballadors. A més, segons la definició que apareix al seu portal, també “dissenya, construeix, coordina i desplega” els projectes que l’Administració autonòmica li encomana per “desenvolupar i fer créixer la societat del coneixement en el nostre país”. El 2012, el CTTI va encarregar-se de treure a concurs el nou model TIC de la Generalitat de Catalunya, que amb més de 2.000 milions d’euros va convertir-se en l’adjudicació més important en la història de l’Executiu del Principat amb l’única excepció de la línia 9 del metro.

L’objectiu del contracte del segle era agrupar en menys de 40 contractes els més de 3.000 que tenia en aquest àmbit l’Executiu del Principat, a banda de generar un estalvi proper al 25% per a les arques públiques gràcies precisament a la centralització dels acords. Segons el comitè d’empresa del CTTI, el “nou model TIC és de caire liberal i tendeix a la concentració de la demanda. En altres paraules, es considera que és més eficient concentrar que dispersar i això implica reduir el nombre d’adjudicacions, de manera que la quantia dels contractes puja sensiblement”. El procés d’adjudicació va fer-se mitjançant l’anomenat “diàleg competitiu”, un sistema de converses en què van participar les dues parts —empreses privades i Administració pública— i que va culminar amb l’adjudicació de grans contractes per a períodes d’entre sis i deu anys dividits en quatre àrees: les telecomunicacions, les aplicacions, els llocs de treball i atenció als usuaris, i els servidors. Segons la memòria 2011-2012 del CTTI, finalment es va assolir un estalvi del 23%, passant d’una despesa TIC de 609 milions el 2010 a 468 dos anys més tard.

Telefónica, T-systems, Abertis, Indra i el Corte Inglés són les companyies més beneficiades de la Generalitat en contractes de tecnologia

Telefónica i T-Systems, les grans beneficiades

L’Anuari Mèdia.cat ha analitzat el volum total de concessions del CTTI entre l’octubre de 2011 —primer mes en què el portal Transparència de la Generalitat detalla totes les adjudicacions— i el març de 2015. Amb molta diferència, Telefónica i T-Systems n’han estat les grans beneficiades i lideren el rànquing de concessionàries. Només en el marc del diàleg competitiu, ja van endur-se el 46% de l’import adjudicat, el 25% per a la multinacional espanyola i el 21% per a la transna-cional alemanya, que els garantia uns ingressos de centenars de milions d’euros en els anys posteriors. Des de l’octubre de 2011, Telefónica supera els 755 milions en contractes només del CTTI, mentre que T-Systems s’apropa als 510.
La tercera companyia més beneficiada pel CTTI en els darrers tres anys i mig és Tradia Telecom, pertanyent al grup Abertis, amb més de 250 milions. Indra Sistemas supera els 325 milions; IBM, els 260; El Corte Inglés, els 200; el grup EMTE s’apropa a la mateixa xifra; Fujitsu passa dels 140 i Everis Spain, dels 130. En tots aquests casos, però, el gruix de l’import és mitjançant UTE, de manera que el contracte finalment es reparteix entre diverses companyies; per tant, la xifra que ingressen és menor. En l’àmbit individual també cal recordar els més de 45 milions que s’ha embutxacat Microsoft, a través de la seva filial irlandesa, que utilitza per esquivar legalment el pagament d’impostos.

Sobre la concentració de les adjudicacions en grans empreses, el comitè d’empresa subratlla que “en la mesura que  la quantia i condicions del contracte no poden ser assumides per qualsevol empresa, sigui per capacitat operativa o financera, el nombre de possibles adjudicataris es redueix i es limita a grans corporacions”. Els representants dels treballadors del CTTI afegeixen que el procés s’emmarca en una “visió liberal de l’administració, que s’orienta a deixar en mans privades la gestió operativa, i a l’aplicació de mètodes d’empresa privada a una empresa pública”. A més, el comitè d’empresa conclou que el nou model TIC de la Generalitat va plantejar-se “ni que sigui de manera difusa, en termes d’aprimament de la plantilla, privatitzant els serveis que es considera que es poden prestar des de l’exterior”. De fet, l’externalització ha implicat la marxa d’un centenar de treballadors a les empreses adjudicatàries.

Malgrat les dades, en resposta a un qüestionari de l’Anua-ri, portaveus del CTTI asseguren que per “contribuir al desenvolupament del teixit TIC català, format en gran part per petites i mitjanes empreses, el nou model de contractació es va plantejar com una oportunitat per a aquestes petites i mitjanes empreses” i afegeixen que “no es fa prevaler un grup reduït de grans empreses”.

A banda, bona part d’aquestes grans empreses també podrien lucrar-se amb projectes a Catalunya finançats per la Comissió Europea. Telefónica, Indra, Fujitsu, HP, IBM o T-Systems són algunes de les companyies que figuren entre les beneficiàries de la llista provisional de grans projectes d’infraestructures per al Principat que la Generalitat va presentar al febrer de 2015 al Govern espanyol i que aspiren a ser finançats per l’Executiu comunitari a través de l’anomenat pla Juncker. És a dir, que entre les propostes plantejades pel Govern d’Artur Mas n’hi ha moltes que impliquen uns ingressos milionaris per a grans multinacionals.

El CTTI assegura que el seu model de contractació afavoreix les petites i mitjanes empreses del sector

Els contractes de l’empresa on treballa el cunyat d’Artur Mas

El grup Seidor va rebre 18 adjudicacions del CTTI en el període analitzat, sempre inferiors als 500.000 euros amb l’excepció dels cinc contractes vinculats al diàleg competitiu, que tenen un import de desenes de milions d’euros. L’1 de setembre de 2012 se’n van formalitzar tres, tots dins alguna unió temporal d’empreses (UTE): el més elevat —gairebé 126 milions, amb IVA inclòs— formava part de l’apartat d’aprovi-sionament del lloc de treball i suport a l’usuari i va afavorir la unió de Fujitsu, Canon, Everis BPO i Microsistemes, empresa del grup Seidor. Els altres dos, de 50,3 i 25,9 milions, corresponien a l’apartat d’aprovisionament i manteniment d’aplicacions. La beneficiada va ser l’UTE Itteria, integrada per Seidor, Aventia i COM2002. Els dos contractes restants es van formalitzar el 31 d’octubre del mateix any, i corresponien al bloc d’infraestructures del Centre de Procés de Dades (CDP) del diàleg competitiu. Amb imports de 158,5 i 21,7 milions, en ambdós casos Seidor formava part d’una UTE juntament amb IBM i Ingeniería de Software Avanzados.

Els diversos contractes adjudicats pel CTTI al grup on treballa el cunyat d’Artur Mas van ser destapats públicament per diversos mitjans madrilenys, com l’ABC o El Confidencial, i van motivar ja el 2011 la presentació d’una denúncia del sindicat CNT per possible tràfic d’influències. L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) va obrir una investigació sobre el cas, però al novembre de l’any passat la Fiscalia va dictaminar que no s’havia pogut acreditar un tracte de favor a Seidor per part de l’Administració autonòmica des que Mas l’encapçala.

En resposta a l’Anuari, portaveus del CTTI reconeixen que Seidor ha incrementat els encàrrecs del centre, però matisen que “fins a 2011, l’activitat d’aquest grup era bàsicament de subministrament de llicències pels serveis que presta” l’organisme. Ara bé, el canvi del model de contractació, que deriva en el diàleg competitiu, “provoca que el CTTI hagi d’assumir la contractació de serveis que fins llavors contractaven directament els departaments i les entitats a aquest grup”.

La fiscalia anticorrupció ha denunciat diversos alts càrrecs de telefónica i el ctti per haver “arreglat” un concurs el 2009

Adjudicacions irregulars a telefónica i t-systems

En canvi, sí que s’han acreditat altres adjudicacions irregulars per part del CTTI, tot i que en legislatures precedents i en benefici de Telefónica i T-Systems, les companyies que acaparen gairebé la meitat de l’import contractat per l’organisme. El 2009, la Sindicatura de Comptes va denunciar un tracte de favor a T-Systems per part del Govern presidit per Jordi Pujol. La filial de Deutsche Telekom va ser el principal proveïdor informàtic de la Generalitat en l’etapa final del pujolisme. Segons un informe de la Sindicatura, l’Executiu va adjudicar-li contractes per valor de gairebé 80 milions el 2003 vulnerant el que establia la normativa de concursos públics. Ras i curt, la companyia va rebre en bloc adjudicacions que superaven el límit legal per evitar obrir una nova licitació. El 2013, la Fiscalia Anticorrupció va denunciar diversos alts càrrecs de Telefónica i del CTTI per haver arreglat un concurs el 2009 —amb Montilla al capdavant de la Generalitat— i garantir que la multinacional s’enduia el contracte.

Entre el 2012 i el 2013 el CTTI també va tancar dos contractes milionaris amb l’auditora Deloitte, companyia que va disparar els seus encàrrecs amb la Generalitat després de la contractació de David Madí, exdirigent de CDC i antic assessor d’Artur Mas. Aquestes dues adjudicacions, fora del diàleg competitiu però també vinculades al nou model TIC del Govern català, van reportar-li a la companyia ingressos de gairebé 40 milions d’euros.

Cada reunió del CTTI va costar 10.319 euros als contribuents

Dietes generoses

El CTTI és un dels organismes dependents de la Generalitat que paguen unes dietes més generoses als membres del seu consell d’administració. En concret, cada reunió de l’organisme va costar el 2014 10.319 euros als contribuents, per remunerar amb 573,3 euros cadascun dels 18 integrants del consell. A 11 reunions l’any, el cost del CTTI només en dietes va elevar-se a 113.513,4 euros, cosa que equival a 6.306 euros per directiu. Al consell s’hi asseuen els secretaris generals de tots els departaments del Govern, a banda del conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, que el presideix; la vicepresidenta, Joana Ortega; el secretari del Govern, Jordi Baiget, o el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Brauli Duart. Només Infraestructures de la Generalitat remunera unes dietes més sucoses.