Gran part de les organitzacions socials catalanes sense afany de lucre i d’iniciativa privada han acabat el 2014 sense rebre cap de les subvencions compromeses per la Generalitat per aquest any i, en molts casos, tampoc del 2012 ni del 2013. Davant dels retards en el pagament, en alguns casos pendents des de fa 5 anys, moltes entitats han de demanar crèdits per poder disposar dels diners, una solució que ha convertit les mateixes organitzacions en les màximes finançadores del sector social per davant de l’Administració. Els crèdits, però, les endeuten i suposen haver d’afrontar el cost dels interessos, que no computen com a despeses quan ingressen, finalment, les subvencions. A més, la banca convencional ja no avança la liquiditat de les subvencions de la Generalitat perquè la considera en fallida. En aquest punt, entra en joc la banca ètica i el món del cooperativisme financer, que ha permès respirar al sector.

A Barcelona hi ha 3.000 persones que viuen al carrer. La Fundació Arrels treballa per proporcionar-los allotjament, alimentació i atenció social i sanitària, i les acompanya en el seu itinerari personal perquè recuperin l’autonomia. Un 40% dels ingressos de l’entitat prové de fons públics. Al desembre de 2014, la Generalitat els devia 370.000 euros, una desena part del seu pressupost anual, que voreja els 3 milions d’euros. El deute de l’Administració catalana amb Arrels el formaven les subvencions dels anys 2013 i 2014, més un 10% de la subvenció del 2012.

Aquests retards no són cap novetat per a les entitats del tercer sector. S’inicien el 2010 a causa dels problemes financers de la Generalitat i el problema s’arrossega i continua avui amb deutes pendents des de fa 5 anys, en gran part perquè les subvencions, a diferència de les factures, no tenen un termini de pagament establert. Si, a banda de les subvencions, hi sumem els contractes i els convenis, la xifra d’impagaments de l’Administració catalana amb les entitats es multiplica.

Si ens fixem únicament en les subvencions, la mateixa Generalitat ha reconegut que deu a les entitats de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya 12 milions d’euros de l’any 2013 i 1 milió d’euros en subvencions del 2012, segons el director general de la Taula, Toni Codina. “De subvencions de 2014, de fet, no n’han pagat pràcticament cap. Per aquestes dates de 2015 almenys s’haurien d’haver pagat les bestretes ja fa molts mesos”, assegura Codina. “Els impagaments més greus són els de les subvencions que es destinen a pagar serveis”, hi afegeix. Posa d’exemple els centres oberts del Departament de Benestar Social i Família, ja que, segons la Taula, “estan cobrant l’activitat de tot un any a partir del mes de maig de l’any següent i de vegades al mes de juliol”, la qual cosa Codina considera que “és una barbaritat per a qualsevol entitat, ja sigui petita o gran”.
Des de la Taula no saben amb certesa la xifra total del deute de la Generalitat en aquests moments, però només a les entitats de l’àmbit de la discapacitat, que representen el 29% de l’activitat econòmica del sector, l’Administració catalana els deu 82 milions d’euros. Són xifres fetes públiques pel Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), màxim representant del moviment associatiu de la discapacitat a Catalunya, l’abril de 2015.

Les entitats de l’àmbit de la discapacitat denuncien que la generalitat els deu actualment 82 milions d’euros

L’Obrador del Tercer Sector Mediambiental de Catalunya, que aglutina les entitats ambientals sense ànim de lucre, denunciava al març del 2014 un deute de gairebé 1,3 milions d’euros a 38 entitats del sector en subvencions de la Generalitat atorgades entre el 2012 i el 2013. Ara calculen que el deute s’ha reduït aproximadament a la meitat.

La banca ètica, garant de l’acció social

Aquests retards en el pagament de les subvencions suposen, en molts casos, que les entitats tenen problemes greus per poder continuar desenvolupant els seus projectes. Per fer-hi front i obtenir aquests fons que no saben quan cobraran, opten per solucions diverses: algunes, amb fons propis, d’altres, amb donacions privades de particulars i d’empreses… Demanar un crèdit a una entitat bancària “convencional” ja no és una opció. El sector coincideix que, ja abans de la crisi, era habitual anar a una entitat financera per avançar la liquiditat de les subvencions. A partir del 2011, però, davant la manca de liquiditat de la Generalitat, els bancs deixen de finançar per avançat els pagaments que provenen de l’Administració catalana.

La majoria d’entitats ha optat per demanar crèdits a entitats de la banca ètica. És el cas de TransFORMAS, una associació que es dedica a explotar les possibilitats de les arts escèniques en entorns com les presons: ha mantingut l’activitat amb “petits avançaments de les subvencions, però necessaris per sobreviure” que els ha fet Coop57, segons un dels responsables de la cooperativa financera. L’Associació de Serveis Juvenils la Mina, que ara ha demanat un avançament d’una subvenció de poc més de 14.000 euros per mantenir els projectes al barri, és un altre dels exemples de l’extensa llista. Amisi, associació que es dedica a la mediació intercultural, hauria tancat les portes si no fos per la banca ètica i l’avançament de liquiditat que aquesta els ha proporcionat després de la retirada de la subvenció del Departament de Justícia de la Generalitat.

La banca ètica ha tingut un paper essencial davant els retards. El 2014, Triodos va avançar 15,5 milions d’euros de subvencions públiques, xifra que representa més d’un 80% del finançament d’aquest banc ètic en projectes socials a Catalunya. És més del doble que el 2013, quan van avançar 7,4 milions d’euros relatius a subvencions.

D’altra banda, “més d’un 54% dels fons Coop57 han estat destinats a l’avançament de subvencions públiques, segons el seu coordinador, Raimon Gassiot. En total, la cooperativa de serveis financers ha avançat més de 3,7 milions d’euros de deute en matèria de subvencions al llarg del 2014, la major part dels quals corresponen a la Generalitat. El creixement es visualitza en comparar-ho amb els anys 2008 i 2009, quan l’avançament de subvencions estava entre 1,5 i 1,8 milions d’euros.

Un 80% del finançament de projectes socials de Triodos Bank a Catalunya el 2014 va servir per avançar subvencions

Des de Fiare, un altre projecte de finances ètiques, expliquen que també ha concedit préstecs per avançar subvencions a entitats, però no disposen de les dades desglossades a Catalunya.

A nivell global, la banca ètica va créixer durant el 2014 fins als 187.383 clients a tot l’Estat espanyol. Els préstecs van augmentar un 6% fins a superar els 821 milions d’euros, segons dades del Baròmetre de la Banca Ètica 2014. Hi han influenciat factors com l’absorció de les caixes per part de bancs, la crisi de Bankia i el descontentament general en el context de crisi econòmica.

El creixement de la banca ètica entre el tercer sector és també un fet. Des de Triodos ho vinculen a l’obertura de la sucursal a Girona a mitjan 2013 i al coneixement en augment d’aquest tipus de banca. Isabel Sánchez, directora de Triodos Bank Catalunya, afirma que més d’un 60% de les operacions de l’oficina de Barcelona relatives al tercer sector social estan relacionades amb l’avançament de subvencions públiques.

Un respir amb costos financers

El sector consensua que la banca ètica ha representat una gran ajuda per mantenir l’acció social a Catalunya davant els retards. No obstant això, Lluïsa Ortín, d’Arrels, explica que del 2008 al 2013 van afrontar els problemes de liquiditat amb dues pòlisses de crèdit, a Fiare i a Triodos Bank, però la solució també els va comportar elevats costos financers i han acabat cofinançant-se amb préstecs sense interessos a la seva base social, entre d’altres. Una mostra de l’arrelament de les organitzacions, però també que la banca ètica no és una solució gratuïta.

Demanar un crèdit per “esperar” el pagament de l’Administració endeuta el sector i suposa haver d’afrontar el cost dels interessos econòmics dels crèdits, que no computen com a despeses quan els ingressen les subvencions. Al cap i a la fi, diners que “perden i han d’assumir per avançar allò que se’ls ha atorgat però que no saben quan cobraran”, segons Jordi Marí, de Finançament Ètic i Solidari.

Al marge de la banca, trobem Coop57, una cooperativa de serveis financers que destina els recursos en préstecs per a projectes d’economia social i solidària i ha crescut amb molta força. Pel que fa a l’avançament de subvencions públiques, financen fins a un 80% del total i fins a un màxim de 300.000 euros. L’interès d’aquesta operació és d’un 6,75% per a tots els socis aquest 2015.

El sector aplaudeix la iniciativa perquè treballa amb una garantia diferent que els permet respirar: els avaladors socials avancen crèdit si hi ha un teixit determinat de gent que avala personalment el projecte i no en funció de les garanties clàssiques, com, per exemple, un immoble. Però els costos de l’endeutament no s’eximeixen. Amb l’interès fixat, el cost que té per a l’Associació pro Habitatge avançar una subvenció del Departament de Benestar Social i Família per a programes d’habitatge social supera els 3.000 euros. En el cas de la Xarxa de Custòdia del Territori, el cost d’avançar la subvenció del Departament de Territori i Sostenibilitat és de 8.100 euros, que deixen de destinar a l’acció social.

El tercer sector social aglutina 6.800 entitats, representa un 2,8% del pib i presta serveis a 2,1 milions de persones

Pèrdua de pressupost públic del tercer sector

El problema del retard en el pagament de les subvencions cal sumar-lo a la pèrdua de pressupost públic que pateix el tercer sector a partir del 2008, coincidint amb l’increment constant de les necessitats socials vinculat a la pèrdua de capacitat adquisitiva de moltes famílies i a l’augment de la taxa d’atur. Gairebé un 50% de les organitzacions manifesten que han sofert una reducció dels ingressos de l’Administració des del 2010.

Consegüentment, del 2008 al 2010, el sector es reestructura per afrontar més acció social amb menys pressupost públic i la reducció de les obres socials de les caixes que desapareixen. En aquesta etapa, entre el 2009 i el 2011, cessen l’activitat un 15% de les entitats petites i mitjanes. La majoria, però, es mantenen reduint jornades laborals, plantilles i projectes i, per tant, perdent força.

Davant aquest panorama, des de la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor de la Generalitat asseguren que estan subjectes al Govern central, que és qui “els fa de banc i els aporta liquiditat”, segons l’exdirector Jordi Òliva, que al febrer de 2015 ha estat contractat per CaixaBank. Aquest fet, indica Òliva, els duu a complir la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, que “atorga prioritat absoluta al pagament dels interessos del deute públic i imposa l’assumpció d’objectius d’estabilitat pressupostària”.

El sector reclama que la Generalitat concreti terminis de pagament i fixi uns criteris objectius a l’hora de liquidar el deute. Però hi ha una nova amenaça sobre la taula: a l’abril de 2014 es van aprovar les disposicions derivades de la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, en què s’especifica que les subvencions atorgades “poden ser revisades i modificades totalment o parcialment, per salvaguardar el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera de la Generalitat”.

També s’hi va afegir una disposició transitòria que permet modificar les subvencions ja aprovades i concedides. Aquesta va ser aprovada pel Ple del Parlament de Catalunya i afecta totes les línies de subvenció del Govern, tot i que l’Executiu assegura que no pretén aplicar-la i es compromet a negociar i buscar solucions perquè la disposició transitòria no impedeixi el finançament dels projectes que rebin una subvenció.

En aquesta conjuntura descrita, les entitats i organitzacions entrevistades coincideixen a afirmar que la crisi ha obligat a buscar noves formes de finançament al marge de l’Administració i partint de l’autogestió, de manera que es comença a trencar amb la dependència econòmica del sector generada des de mitjan anys vuitanta. D’altra banda, es prioritza la banca ètica i l’economia social i solidària: Triodos Bank ha duplicat els clients del tercer sector des del 2012 i Coop57 ha assolit el màxim d’aportacions dels socis, amb gairebé 25 milions d’euros, quan el 2008 no arribaven als 4,2 milions. La conclusió que tots afirmen rotundament és que l’acció social catalana es manté per la societat civil organitzada en un univers atomitzat d’entitats transversals que ara per ara aglutina 6.800 entitats, representa un 2,8% del PIB i presta serveis a 2,1 milions de persones. Un reflex d’un teixit conscient i ben arrelat que històricament ha assumit la major part de la política social catalana. Es tracta d’un sector molt divers però amb un denominador comú: la consciència de mantenir l’acció social malgrat les dificultats que els ha imposat la crisi econòmica.