Mateu Isern va aparèixer del no-res. Mai no havia estat a la primera línia del PP, tot i que feia 20 anys que militava al partit. La primera vegada que Mariano Rajoy parlà d’ell, en la campanya electoral de les municipals de 2011, va dir que “una ciutat [referint-se a Palma] de la qual tots els espanyols ens sentim orgullosos mereix un alcalde de la planta de Mateu”. Advocat de professió, Isern va guanyar per majoria absoluta les eleccions de 2011. Una de les mesures més polèmiques del seu mandat ha estat haver declarat Palma “ciutat lliure de desnonaments”, al maig de 2013. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ha denunciat que es tracta d’una mesura de cara a la galeria i que a Palma se segueix desnonant. Es dóna el cas que, durant la seva etapa com a assessor jurídic del Banc de Crèdit Balear, Isern va assessorar l’entitat en matèria d’embargaments i d’execu-cions hipotecàries.

Mariano Rajoy va definir Mateu Isern com “un home proper”. Talment així parla d’ell un excompany de feina del Banc de Crèdit Balear, Montserrate Nadal, afiliat a la CGT. “El conec des que va entrar a treballar. Era un home molt proper a la gent. Jo una vegada vaig tenir un problema amb la direcció del banc i em va ajudar”, recorda.

Quan es va presentar als mitjans, el desconegut aspirant a l’alcaldia de Palma va dir d’ell mateix que era “catòlic i liberal com la copa d’un pi”. Una de les primeres decisions que va prendre com a batle va ser recuperar el Crist que la socialista Aina Calvo havia tret del despatx del consistori. La religió ha estat molt present en la seva vida. La mare del polític del PP és la presidenta del Patronat de Confraries de Sineu i la seva família, els Isern-Estela, són propietaris d’imatges de diferents passos de la processó de la Setmana Santa.

El banc pel qual va fer feina durant 20 anys també té un fort vincle amb l’Església. Es Crèdit Balear, com se’l coneix a les Illes, era filial del Banc Popular fins que el 2008 va ser absorbit per la matriu. Lluís Valls-Taberner, president del Banc Popular del 1972 al 2004, era membre numerari de l’Opus Dei, com consta en la seva biografia oficial.

Durant les més de dues dècades que isern va treballar a es crèdit balear va assessorar el banc en matèria d’execucions hipotecàries

Treballador del Banc de Crèdit Balear

Hi ha poques dades sobre el passat d’Isern al Banc de Crèdit Balear. La web de l’Ajuntament assenyala que l’any 1984 —amb 25 anys— va començar a fer feina als serveis jurídics de l’entitat. Deu anys després el varen fer cap d’aquest departament. Però la biografia oficial no dóna detalls sobre el final de la seva relació laboral, que segons va publicar l’edició de Balears del diari El Mundo, va finalitzar l’any 2005. A Palma, el Banc de Crèdit Popular no disposa de servei de premsa. A Madrid, des del l’àrea de comunicació declinen facilitar cap informació sobre Mateu Isern.

Durant les més de dues dècades que va treballar al banc, Isern, que sent alcalde ha declarat Palma ciutat lliure de desnonaments, va assessorar l’entitat en matèria d’execucions hipotecàries. L’Anuari Mèdia.cat ha accedit a dues sentències en què l’actual alcalde de Palma representava el Crèdit Balear en processos judicials per embargaments. L’any 1997, un jutjat de Palma decretava l’embargament d’Albert M. B. per valor de 410.000 pessetes. L’any 2000, un jutge de Manacor decretava l’embargament de tots els béns de Rogelio S. G. i María Jesús P. I., per fer front al pagament d’un milió de pessetes. Com que Rogelio havia mort, el dictamen judicial va establir que el deute es traslladaria als seus hereus. En les dues sentències Isern consta com a representant del banc.
El seu excompany de feina, Montserrate Nadal, explica que la feina d’Isern en aquests casos va ser “molt puntual”. L’actual batle de Palma treballà a l’entitat durant els anys de la bombolla immobiliària i encara no havia arribat l’allau de desnonaments que es varen produir a partir del 2008. D’altra banda, Nadal assenyala que l’especialista hipotecari al banc era Antonio Moyà. Isern es dedicava sobretot als embargaments: “Mateu anava als jutjats per embargar gent, però ell era un empleat. Feia el que li deia el banc”.

Diferents fonts de l’advocacia remarquen que el que es defensa als jutjats no ha de coincidir pas amb la ideologia de l’advocat. Però també hi ha qui tria fer com Carlos Hernández, advocat i col·laborador de la PAH Mallorca: “Personalment no puc defensar algú si no estic absolutament convençut de la seva innocència. Així que no tinc problemes morals, perquè sempre estic en la banda dels bons. Però això depèn de cadascú”.

MateU Isern va prosperar en el negoci immobiliAri amb empreses com sineu inversiones, med palm investments o projectes immobiliaris mundinovi

Negocis immobiliaris i hipoteques

El curt relat biogràfic oficial de l’Ajuntament palmesà sobre el passat d’Isern també menciona que el 1992 va obrir el seu propi despatx, enfocant la seva activitat a la seva especialitat: el dret bancari. Aquell any, però, el que posa en marxa Isern és l’empresa Sineu Inversiones SL, dedicada a l’activitat immobiliària i a la construcció, amb una trajectòria econòmica més que solvent. Segons el registre mercantil, el 2013 tenia un capital social de 3,2 milions d’euros.

Tres anys després, l’any 1995, Mateu Isern va posar en marxa Med Palm Investments, una empresa de compravenda i lloguer de béns immobles. Cal assenyalar que la família d’Isern, tal i com va publicar El Mundo, té, entre altres propietats, l’emblemàtic edifici del bar Cristal, a la plaça d’Espanya. Aquest negoci l’any 2013 tenia un actiu de 2,2 milions d’euros i un capital social de 369.000 euros, segons el registre mercantil. Med Palm Investments s’ubica en una de les zones més cares de tot Palma: el carrer de Sant Jaume, concretament al número 7, 3C.

L’any 2005, quan va finalitzar el contracte amb el banc, Isern va posar en marxa Projectes Immobiliaris Mundinovi, localitzat amb la mateixa adreça postal que Med Palm Investments. Segons consta al Registre Mercantil, Mundinovi tenia l’any 2013 un actiu de 869.000 euros. Un any després neix IB Arrendamientos 2006, una empresa amb la qual Sineu Inversiones SL participa amb el 100% de les seves accions. Isern va ser apoderat, i la seva dona, María José Barceló Obrador, és la qui actualment la gestiona com a administradora única.

En aquesta mateixa adreça obrirà a finals de 2009 el bufet d’advocats Isern Estela Abogados, que es dedica, entre altres coses, “al recobrament de crèdits impagats”. “Així va començar a treballar amb el tema de les hipoteques com a advocat extern”, assenyala el seu excompany de feina Montserrate Nadal. Isern Estela va incorporar a la seva cartera de clients Es Crèdit Balear, entitat de la qual el mateix Isern va ser apoderat fins al gener del 2009, justament l’any que inicia la seva trajectòria el despatx que du els seus llinatges.

En ser nomenat candidat, l’actual batlle de palma va traspassar els poders de les seves empreses a la seva dona, maría josé barceló

Traspàs de les empreses en ser nomenat candidat

Dos mesos abans de les eleccions municipals de les Balears, el març de març de 2011, Isern va cessar com a administrador de Med Palm Investments, Sineu Inversions, IB Arrendamientos 2006, Projectes Immobiliaris Mundinovi i Isern Estela Abogados. Al capdavant del bufet hi posa Sonia Bernal Ríos com a administradora. Sis mesos després, Bernal passa a ocupar el càrrec d’apoderada, segons consta al Registre Mercantil, i és nomenat administrador únic Juan José Feliu Gutiérrez. Aquest advocat regenta un bufet al carrer del Convent de Sant Francesc, 6, la mateixa adreça que la de Sineu Inversions SL, que és la primera societat immobiliària que va crear Isern el 1992.

Juan José Feliu Gutiérrez és un advocat especialitzat en dret hipotecari. També defensa als jutjats els interessos del Banc Popular, tal com consta en una sentència de l’abril de 2013, en la qual l’Audiència de Palma dóna la raó a quatre hipotecats perquè el contracte que van subscriure amb el banc tenia una “clàusula abusiva”. Un dictamen que actualment és més o menys freqüent, però no ho era tant el 2007. Aquell any, l’Audiència Provincial utilitzà el mateix concepte amb al Banc de Crèdit Balear, defensat llavors per Mateu Isern, qualificant d’“abusius” els interessos de demora del 29% que demanaven, l’advocat i el banc, als qui no podien assumir la quota.

L’Anuari Mèdia.cat s’ha posat en contacte telefònicament amb Sineu Inversions per indagar sobre la relació de Mateu Isern amb l’empresa i la resta de societats de les quals ha estat administrador. La persona que va atendre la trucada d’aquesta periodista, que no va voler identificar-se, va respondre que no donaria “cap tipus d’informació” sobre el tema.

Palma lliure de desnonaments?

El ple de Palma va declarar la ciutat lliure de desnonaments el 30 de maig de 2013. La regidora de Benestar Social, Aina Ferriol, explicà que es va votar en consens perquè “era el moment de fer un gest davant de la societat”. Durant el mateix plenari, la PAH Mallorca va posar damunt la taula “els casos de 17 famílies que estaven a punt de ser desnonades”, recorda Àngela Pons, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Pons afirma que, pocs minuts després, als passadissos, el batle de Palma li comentava que es tractava d’“un acte simbòlic”. “Jo li vaig respondre: «Si és així, per què ho has fet?»”, afirma Pons.

Al desembre d’aquell any, una persona que anava a ser desnonada es va intentar suïcidar i la PAH denunciava que “continuaven els desnonaments i les execucions” i que les mesures que havia posat l’Ajuntament eren “ineficaces i insuficients”. No hi ha xifres per municipis; però, si tenim en compte que a Palma hi viu el 40% de la població de les Illes, d’acord amb les dades del Poder Judicial i de l’Institut Nacional d’Estadística, des de l’aprovació de la declaració s’haurien dut a terme més de 1.500 execucions hipotecàries i més de 600 desnonaments.

la pah denuncia que la declaració de palma com a “ciutat lliure de desnonaments” no ha tingut cap efecte real

L’oposició també ha criticat la inacció de l’equip de govern per donar solucions a aquesta problemàtica. Antoni Noguera, regidor de la formació econacionalista MÉS, afirma que “l’única sortida que està donant l’Ajuntament és fer-los anar al Servei d’Acollida Municipal, és a dir, als ja col·lapsats albergs municipals, o derivar-los a hostals, amb la despesa municipal que això suposa”. Noguera calcula que aquesta gestió ha costat 133.000 euros a les arques públiques. Des de MÉS s’ha proposat multar els bancs que mantinguin tancats i desocupats els pisos que tenen en propietat, per tal de reactivar el mercat i lluitar contra l’especulació immobiliària. “Però el PP ha demostrat reiteradament que es posiciona al costat dels bancs, en comptes de les persones”, afirma el regidor. A la vegada, MÉS ha proposat declarar el Banc Mare Nostrum (BMN), Sa Nostra i el Banc Popular com a “entitats non grates” a Palma pel fet de ser “les més agressives” en els processos de desnonament. Segons l’advocat Carlos Hernández, el 2014, “el Banc Popular ha estat capaç d’iniciar una execució hipotecària per un deute de només 208 euros”, explica més enllà de la indignació.
Al juny de l’any passat, Isern havia afirmat que, gràcies a la seva gestió, hi havia bancs que ja no desnonaven. La reacció de la PAH no es va fer esperar: una vintena d’afectats per la hipoteca, amb ordres d’execucions hipotecàries a la mà, es varen presentar a l’Ajuntament. “Només en un dia poden arribar a la Plataforma fins a cinc casos de desnonaments per hipoteca”, assegurà la portaveu, que afirma amb rotunditat: “Isern menteix i nosaltres ho demostrem”.

L’Anuari Mèdia.cat s’ha posat en contacte de forma reiterada amb l’equip de comunicació de l’Ajuntament de Palma, que no ha accedit a concedir una entrevista amb Mateu Isern.