Aires nous al periodisme del país de Tintín

El passat 23 d’abril, mentre milions de catalans eren al carrer comprant roses i llibres, em vaig passar el dia enclaustrat en un palauet de Brussel·les, reflexionant sobre periodisme, en una Jornada d’estudis organitzada per la Universitat Lliure de la capital belga. Hi vaig anar en qualitat de membre de la cooperativa que edita el mitjà digital “Crític”, convidat per un dels professors del Departament de Comunicació de la Facultat de Periodisme, el tarragoní David Domingo, qui porta ja un parell de cursos il·lustrant amb els seus coneixements de comunicació un bon grapat de futurs periodistes belgues.

La jornada es titulava “Crear el teu mitjà de comunicació”. Era el primer acte públic del recentment fundat “Laboratori de Pràctiques i Identitats Periodístiques” (LaPIJ), amb l’objectiu de posar en contacte representants de diferents mitjans de nova creació a Bèlgica amb professors i alumnes universitaris de postgrau. El programa de mà llançava a l’aire preguntes com aquestes: “Com pots passar de la idea d’un mitjà a la realització material? Com pots trobar el teu públic potencial? Quines traves legals i econòmiques hauràs de vèncer?”

A part d’explicar l’experiència de “Crític”, que va ser qualificada d’ambiciosa i interessant per alguns dels assistents, vaig aprofitar per intentar copsar quins aires nous corren pel país que va veure néixer un dels periodistes més universals de la història, l’inefable i aventurer Tintín. Em van interessar sobretot dues iniciatives, la d’un mitjà digital en neerlandès de nom una mica guerrer, Apache.be, i la d’una revista trimestral impresa en francès, batejada com a Médor, que encara no ha sortit al carrer, però que ja ha aixecat una gran expectativa mediàtica amb la seva campanya de promoció i de recerca de subscriptors.

Apache.be va néixer el 2009 a Anvers, la principal ciutat de la part flamenca de Bèlgica, fundat per dos exredactors del diari d’esquerres “De Morgen”. Va sortir primer en versió neerlandesa, al cap d’un temps va obrir una versió en francès, però aquesta no va reeixir i la van tancar el 2013. Actualment té uns 1.200 subscriptors, que paguen entre 3,50 € al mes i 39 € l’any, i que els permet llegir certs reportatges restringits al públic en general. La seva línia editorial prima els continguts de qualitat, com els reportatges d’investigació, l’anàlisi i l’opinió.

Fins aquí s’assembla força a Crític, inclús en la xifra de subscriptors, tot i que Crític l’ha aconseguida en pocs mesos i no en cinc anys. Però sí que hi ha algunes diferències: Apache.be no accepta cap mena de publicitat –per mantenir, diuen, la independència-, mentre que Crític sí que en té, sempre sota uns criteris ètics preestablerts. D’altra banda, el mitjà belga, de moment assegura no tenir prou capacitat econòmica per contractar periodistes en plantilla, tots són col·laboradors, fins i tot l’encarregat de la part administrativa de l’empresa, Bram Souffreau, que va ser qui va explicar tots aquests detalls en la taula rodona de Brussel·les.

El segon mitjà que em va cridar l’atenció és Médor. Es defineix com un trimestral cooperatiu d’històries i reportatges. Diu a la pàgina de promoció oberta a Internet: “És un nou procés de construir la informació. És crear les condicions de treball per oferir-vos un deep journalism independent, exigent i divertit”. Demanen a la gent que es faci subscriptora, a 60 € l’any, o bé membre de la cooperativa que l’impulsa, comprant com a mínim un títol de 20 €. Segons informa la pàgina web, ja disposen de 1.218 abonats i 35.140 € en títols cooperatius. També van llançar una campanya de micromecenatge, ara ja tancada, que els va suposar una aportació global de 10.750 € més.

Tiffany Lasserre, cofundadora de la cooperativa que edita Médor, va explicar a Brussel·les que el seu equip de treball no només el formen periodistes, sinó també il·lustradors i fotògrafs, perquè volen fer una revista molt visual i amena. En anglès –i en general a tot Europa-, d’aquestes revistes de llom contundent i disseny molt treballat, en diuen mooks (de magazine/book). Segons va puntualitzar Lasserre, el seu plat fort serà la revista impresa -128 pàgines, 23×16 cm, quatre números l’any-, però que alhora volen ser presents també a Internet, amb una versió digital diferent, adaptada al canal.

Els de Médor no li fan pas fàstics a la publicitat. Diuen “Els productes o els esdeveniments val la pena de promocionar-los. I l’aportació de la publicitat serà tan marginal que cap anunciant tindrà poder sobre nosaltres, al contrari dels cooperativistes”. Si tot va bé, el primer número d’aquesta revista trimestral sortirà el pròxim setembre, després de dos anys de preparatius. “Hi ha una gran expectació en certs àmbits socials belgues per la sortida al carrer de Médor”, ens deia David Domingo, visiblement satisfet per com havia anat la jornada d’estudi i per l’assistència notable de públic.

Al cor d’Europa hi ha aires periodístics nous. Tot i ser realitats diferents a la nostra, sempre se’n pot aprendre, de les iniciatives dels altres. Cal tenir sempre un ull atent cap al que passa més enllà del Pirineu. Els periodistes tenim l’oportunitat de reinventar la professió, dignificar-la de nou i trobar fórmules vàlides per tornar a connectar amb la societat.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.