Deu anys després de la celebració del Fòrum Universal de les Cultures, que va tenir lloc a Barcelona el maig de 2004, un informe de la Sindicatura de Comptes encarregat pel Parlament de Catalunya ha detectat nombroses irregularitats en la gestió comptable, les despeses, els contractes i els convenis de la societat administradora de l’esdeveniment. La Sindicatura fa especial menció del cas de la companyia elèctrica Endesa, que, com la resta de patrocinadors, va gaudir d’importants exempcions fiscals gràcies a la seva aportació. L’informe assenyala que el secretari del Consorci del Fòrum, Julio Molinario, va compatibilitzar aquest càrrec amb el d’apoderat d’una de les societats de la companyia elèctrica en el moment en què van formalitzar-se els convenis de patrocini de l’esdeveniment, un fet que “podia comprometre la seva imparcialitat”.

Vint grans empreses formen la llista de socis i patrocinadors del Fòrum Universal de les Cultures. En total, els patrocinadors hi van fer aportacions per volum de gairebé 68 milions d’euros. Endesa, amb 15 milions aportats, encapçala la llista. Per tal d’atreure la inversió privada al Fòrum, les diferents administracions implicades (la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el Govern espanyol) van impulsar una sèrie de modificacions legals per establir un règim d’incentius fiscals especialment generós. Aquestes modificacions es van incloure en una llei aprovada pel Congrés espanyol l’any 2000, que preveia bonificacions d’un 15% de l’impost de societats per a les empreses patrocinadores.

Gràcies a aquesta xifra, Endesa va poder deduir 36 milions d’euros en impostos. Així queda palès en l’informe de la Sindicatura de Comptes sobre la gestió del Fòrum, fet públic al mes de juliol passat. Empreses com Telefónica, El Corte Inglés o Leche Pascual també van aconseguir elevades exempcions fiscals. En total, els socis i patrocinadors hi van aportar 68 milions d’euros en concepte de patrocini i se’n van estalviar 116,8 en impostos.

En el cas d’Endesa, la quantitat deduïda no inclou només les aportacions de patrocini sinó la inversió realitzada per a la construcció d’una central tèrmica de cicle combinat a l’àrea del Besòs, valorada en un total de 195,4 milions d’euros. La inversió en aquesta infraestructura, gràcies al règim espe-cial del Fòrum, va donar dret a Endesa a deduir 29,3 milions d’euros més en l’impost de societats. Es dóna el cas que el reglament de la llei excloïa específicament les bonificacions per inversions realitzades en la construcció de nous equipaments elèctrics en l’àrea afectada, però el Tribunal Suprem va declarar nul aquest precepte el 2004. Així, la bonificació final d’Endesa ha acabat sent molt més gran que la que hauria tingut si s’hagués comptabilitzat tan sols la seva inversió en patrocini directe.

La companyia elèctrica va deduir 36 milions en impostos gràcies a la seva inversió al fòrum de les cultures

Apoderat d’endesa i secretari del consorci

L’informe de la Sindicatura també assenyala que el secretari del Consorci del Fòrum, Julio Molinario, va compatibilitzar aquest càrrec amb el d’apoderat d’una de les societats d’Endesa. En concret, segons consta al Registre Mercantil, Molinario, advocat de l’Estat i històric militant d’Unió Democràtica, va ser apoderat d’Endesa Desarrollo i d’Endesa Distribución fins a l’any 2009. Segons l’informe de la Sindicatura, Molinario “era una persona especialment relacionada i propera a Endesa com a apoderat d’una de les empreses del grup” i això “podia comprometre la seva imparcialitat”. Molinario, amb experiència en la gestió de grans esdeveniments, va ser director del gabinet jurídic dels Jocs Olímpics de Barcelona 92.

Tant l’Ajuntament de Barcelona com la Generalitat de Catalunya i l’Administració General de l’Estat participaven a parts iguals en el Consorci Organitzador del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. El Consorci, entitat pública, es va constituir el 18 de maig de 1999. Nou dies després es va crear Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, SA. Aquesta nova forma jurídica estava justificada a través dels estatuts del Consorci, que facultaven l’entitat pública per utilitzar qualsevol forma de gestió de serveis prevista a la llei.
Tot i que la creació de la societat anònima va presentar-se com una mera formalitat, el tràmit no és menor. Segons un expert en dret administratiu de la UAB consultat per l’Anuari Mèdia.cat i que prefereix mantenir-se en l’anonimat, l’ús d’una forma jurídica privada fa que la societat es regeixi pel dret mercantil i no pel dret públic, i permet certs avantatges que d’altra forma no tindria. És el que es coneix per “fugida del dret públic”: amb la utilització del dret mercantil s’aconsegueix evitar la normativa de contractació pública; per exemple, la celebració de concursos per a l’obtenció de places.

Segons la sindicatura, la relació de julio molinario amb endesa “podia comprometre la seva imparcialitat” com a secretari del fòrum

Un nomenament “pràcticament indefensable”

Aquest apunt és rellevant en el cas de Julio Molinario, que va ser designat secretari del Fòrum el 27 de maig de 1999, la data d’inici de tot el projecte. En un primer moment, Molinario va ser nomenat secretari a l’Assemblea General del Consorci, com diuen els estatuts, que també diuen que hauria de desenvolupar la mateixa tasca a la Comissió Executiva i a la Comissió Permanent, ambdues divisions de la governació de l’entitat pública. Tot i així, els estatuts de la societat anònima gestora del Fòrum establien que el secretari dels òrgans de govern havia de ser el mateix que el del Consorci. D’aquesta manera, Julio Molinario es va convertir en secretari per nomenament de l’entitat pública i de la privada, així com de tots els seus òrgans existents.

L’expert en dret consultat per l’Anuari Mèdia.cat afirma que el Consorci tenia dues opcions per nomenar el secretari: escollir un lletrat i assessor de qualsevol de les administracions implicades —“procediment habitual i recomanat”— o convocar un concurs públic per contractar serveis jurídics, en el qual cal preservar els principis de publicitat, concurrència i igualtat.

Molinario era advocat general de l’Estat, però l’any 1999 no podia dur a terme aquesta funció pública, ja que estava en període d’excedència voluntària. Així consta al BOE del 18 de març de 1997 i del 23 de desembre de 1999. Així doncs, segons afirma l’expert en dret administratiu consultat per l’Anuari, Molinario no hauria d’haver estat contractat com a secretari, sinó que caldria haver aplicat la segona opció, el concurs públic. El professor de la UAB explica que el nomenament “podria haver estat considerat nul de ple dret, ja que es van vulnerar les regles elementals de l’ordenament jurídic”.

Aquesta font hi afegeix que “és pràcticament indefensable la legalitat del nomenament del lletrat que serveix l’entitat Endesa i que passa a servir també un consorci públic i una societat mercantil de titularitat exclusivament pública”. A més, “cal contemplar la possibilitat que aparegués un conflicte d’interessos entre les dues societats, aspecte que implica la incompatibilitat del càrrec”.

Endesa va destinar 2.280 milons de pessetes al fòrum, 1.500 com a patrocini i 780 pel dret de pas de línies d’alta tensió

Patrocinis condicionats a llicències

L’informe de la Sindicatura de Comptes també qüestiona la formulació dels convenis del consorci organitzador del Fòrum amb Endesa. En el primer d’aquests acords, signat l’any 1999, s’estableix que les aportacions de l’empresa al Fòrum esta-rien condicionades a l’obtenció d’una sèrie de llicències per a la posada en marxa de nous traçats aeris d’alta tensió a la llera del Besòs i a la construcció de la nova central de cicle combinat en la mateixa àrea. Segons la Sindicatura, “la vinculació que s’estableix entre el pagament de determinades quantitats i l’obtenció de llicències no és adequada”, perquè vincula la concessió de les autoritzacions administratives “al pagament d’una quantitat i no al compliment de les condicions i els termes fixats per la normativa per obtenir la llicència”.

En total, segons el conveni, Endesa va destinar 2.280 milions de pessetes a aquest projecte, 1.500 dels quals es van aportar al Fòrum en concepte de patrocini. Els 780 milions restants es justificaven com a contrapartida pel dret de pas per les canalitzacions futures per al soterrament de l’alta tensió, que serien propietat dels governs locals de Sant Adrià del Besòs, de Santa Coloma de Gramenet i de Barcelona.

La central tèrmica que Endesa volia construir a la zona del Besòs apareix citada en el calendari de pagament que estableix el conveni. El Fòrum i Endesa van acordar que els fons que la companyia aportava per patrocinar l’esdeveniment es repartirien en tres pagaments de 500 milions de pessetes. El primer es faria en el moment de l’obtenció de 7 llicències municipals relatives a la central de cicle combinat del Besòs. En el primer termini també s’incloïa la posada en disposició de les galeries a l’empresa. El segon tindria lloc en el moment d’obtenir la llicència municipal per construir la central i l’última data quedaria marcada al calendari en complir-se 18 mesos del darrer pagament o en el moment d’aconseguir totes les llicències municipals necessàries per a la construcció de la central.

Pel que fa als 780 milions de pessetes referents al dret de pas, l’acord establia també terminis de caràcter similar. Els primers 280 milions es farien efectius en el mateix moment que el primer pagament del patrocini i la resta estaven determinats per l’últim d’aquests pagaments.

Tot i que la Sindicatura qüestiona la idoneïtat de les llicències, l’expert en dret administratiu consultat per l’Anuari afirma que la redacció del conveni no condiciona la concessió d’aquestes, perquè utilitza l’expressió “el moment en el qual” i, per tant, “és legalment correcte”. Segons aquest professor, el conveni “no compromet la potestat dels ajuntaments a donar les llicències”, ja que els consistoris poden denegar-les i deixar de rebre la quantitat econòmica estipulada.

L’informe de la sindicatura de comptes no ha suposat l’obertura de cap investigació sobre la gestió del fòrum

Soterrar les línies d’alta tensió

Josep Puig, enginyer industrial, regidor a Barcelona del 1995 al 1999 i antic professor de la UAB, afirma que el pacte d’Endesa amb els consistoris no va ser explicat de la mateixa manera a través dels mitjans de comunicació: “Es va vendre que Barcelona va aconseguir soterrar les línies d’alta tensió del Besòs” i no es va relacionar en cap moment amb la construcció d’una nova central. Puig també explica que el director de Barcelona Regional i arquitecte cap de l’Ajuntament de Barcelona el 2004, Josep Anton Acebillo, “no coneixia les característiques de les centrals de cicle combinat i va perdre una oportunitat d’or per a la ciutat” per demanar quelcom més a Endesa. Acebillo no consta al conveni, però sí que hi apareix Xavier Casas, vicepresident del Consell d’Administració de l’empresa pública.

Tant Puig com José María Baldasano, doctor en ciències químiques i catedràtic d’enginyeria ambiental amb docència a la UPC, coincideixen en la millora del rendiment de les centrals de cicle combinat, que arriben al 55% per contra del 30% de les tradicionals. Baldasano hi afegeix que cal una autorització del Ministeri de Medi Ambient, però també de la Generalitat i que, per a aquesta última, és necessari tenir atorgades les llicències municipals estipulades al conveni.

L’Anuari s’ha posat en contacte amb Jaume Sodupe, qui aleshores era conseller delegat de la societat del Fòrum i va signar l’acord amb Endesa abans de ser destituït el 2001, però ha declinat participar en el reportatge. Els informes de la Sindicatura de Comptes no han suposat l’obertura de cap investigació per les activitats que es van dur a terme durant els 5 anys de preparació del Fòrum Universal de les Cultures.