La Unió Europea va posar en marxa l’any 2009 una mesura per donar suport a la promoció del vi europeu en països de fora de la Unió. La gestió d’aquestes ajudes durant el primer trienni de la seva aplicació ha estat criticada pel Tribunal de Comptes de la Unió Europea, que al juliol de 2014 va fer públic un informe on reprovava la distribució que les administracions estatals i regionals havien fet d’aquests fons. Pel que fa a Catalunya, en què l’adjudicació de les ajudes és competència de la Generalitat, l’organisme alertava de la tendència a afavorir els grans productors de vi, recalcant que un reduït nombre d’empreses havia absorbit la pràctica totalitat del finançament aprovat per al període 2009-2011. Al capdavant de les empreses beneficiades hi trobem el Grup Freixenet, que, segons les dades recopilades per l’Anuari Mèdia.cat, ha rebut 25,1 milions d’euros provinents d’aquest fons des del 2009 fins al 2013, més de la meitat del total repartit. Els petits productors critiquen la funcionalitat dels ajuts, mentre que el Govern defensa el model.

Les empreses del Grup Freixenet, entre les quals s’hi inclou Castellblanch, René Barbier, Segura Viudas o la mateixa Freixenet SA, han estat de llarg les principals adjudicatàries de les ajudes europees a la promoció del vi gestionades per la Generalitat catalana des del 2009 a 2013. A les empreses del Grup Freixenet, líder mundial en producció de cava, se li han concedit des del 2009 25,1 milions d’euros dels 41,6 milions atorgats, una suma que representa el 60% del total dels ajuts, si bé és cert que les quantitats finalment pagades a totes les empreses van ser inferiors a les concedides. En el període 2009-2011, que és el que ha fiscalitzat el Tribunal de Comptes europeu, és quan les ajudes a Freixenet són més elevades: 13,9 milions dels 20,7 concedits. El rànquing de les empreses que reben més suport també inclou Miguel Torres (5,1 milions del 2009 al 2013) i Codorniu (4,1 milions des del 2011).

La mesura impulsada per la UE pretén donar suport a les empreses productores de vi per promoure aquest producte a països no comunitaris. El finançament va a càrrec del Fons Europeu Agrícola de Garantia i l’import de les ajudes pels programes seleccionats no pot superar el 50% de les despeses subvencionables, que són. entre d’altres, la publicitat, les campanyes d’informació o la participació en esdeveniments.

Malgrat que el reglament que regulava l’ajuda relativa a la promoció en tercers països preveia que es prioritzés el suport a les microempreses i a les pimes, a la pràctica els ajuts han acabat servint perquè les grans companyies consolidessin els mercats que ja tenien. Això és el que afirma Joan Santó, responsable del sector de la vinya de la Unió de Pagesos (UP). “Apostàvem per aquesta mesura perquè crèiem que donaria una empenta a aquelles empreses que no acaben d’arribar als països no comunitaris”, explica, “però la realitat és que s’ha convertit en una ajuda per a les que ja hi estaven instal·lades, perquè la comercialització els surti més barata”. Segons Santó, el principal problema ha estat que la contribució europea no ha servit a la finalitat per a la qual va ser concebuda, ja que s’ha concedit majoritàriament a grans productors amb una sòlida reputació i una gran tradició exportadora.

Miguel Torres (5,1 milions) i Codorniu (4,1 milions) completen el rànquing d’empreses vitivinícoles amb més ajudes públiques

En el seu informe del juliol del 2014, el Tribunal de Comptes europeu qüestiona que aquestes companyies necessitin aquest volum d’ajudes, perquè, segons diagnostica, l’han acabat utilitzant per finançar altres costos derivats de l’activitat empresarial. Tot i això, l’Institut del Cava, que representa diferents cellers catalans, defensa el correcte funcionament de la mesura. La seva gerent, Maria del Mar Torres, considera que els ajuts “han d’estar orientats a tot tipus d’empreses, també a les més grans, ja que els mercats són molt competitius i al final en surt beneficiat tot el sector”. En realitat, el reglament no exclou les grans firmes del repartiment. Santó afirma que “és legal que Freixenet rebi aquests ajuts”; però, al seu parer, “se li adjudiquen uns recursos per realitzar una activitat que ja desenvolupava i que durà a terme amb o sense l’ajut”.

Canviar l’enfocament de les ajudes

És per aquest motiu que des del punt de vista de la Unió de Pagesos caldria canviar l’enfocament dels ajuts per adreçar-los a les empreses de dimensions més modestes amb l’objectiu d’engrescar-les a llançar els seus productes fora del marc de la Unió. Això passaria per promoure, per exemple, que diferents marques s’agrupessin i exportessin la seva producció a mercats no comunitaris de manera conjunta, a través d’un organisme tutelar, o per fixar un sostre a les quantitats que s’assignen i garantir que es reparteixin millor.

La Comissió Europea ha començat a fer via cap a aquesta direcció i per a la campanya 2015/2016 ha limitat l’import màxim que el beneficiari pot sol·licitar per a tots els seus programes a 2,5 milions d’euros (el 5% del pressupost destinat a la mesura). Mireia Medina, subdirectora d’Indústries i Qualitat Agroalimentàries del Departament d’Agricultura de la Generalitat, creu que aquest nou enfocament “pot contribuir a que aquests ajuts es diversifiquin” però tot i així, considera lògic que les grans empreses acabin percebent un percentatge més gran “perquè són les que tenen més capacitat per obrir mercat a nous països i desenvolupar més programes”.

La comissió europea ha limitat aquest 2015 l’import màxim que el beneficiari de l’ajut pot sol·licitar per tots els seus programes: 2,5 milions d’euros

Freixenet, Torres i Codorniu, el trident guanyador

Que durant els anys 2009 i 2011 Miguel Torres i quatre firmes del Grup Freixenet absorbissin el 81% dels fons destinats a la promoció va comportar que les altres 68 empreses beneficiàries s’haguessin de repartir el 19% restant. En aquest període, els ajuts van ser gestionats per l’Institut Català de la Vinya i el Vi, l’INCAVI; però, des de llavors i fins ara, el Servei de Regulació de Mercats Agroalimentaris n’és l’òrgan gestor. Si bé l’entitat ha canviat, no ho ha fet la lògica de la distribució, que ha seguit atorgant amplíssimes quantitats a les companyies més grans, però amb una novetat: la irrupció de l’empresa

Codorniu. Encara que va entrar en el repartiment l’any 2011 i ho va fer trepitjant fort, amb 440.500 euros, ha estat en els exercicis següents quan s’ha consolidat en el top 6 de les empreses amb més suport. Així, el 82% dels ajuts dels anys 2012 i 2013 van ser concedits al trident format per Codorniu, Grup Freixenet i Miguel Torres, tot i que, per si sol, l’imperi dels Freixenet va acumular més de la meitat dels pressupostos adjudicats per a aquests dos anys.

EMPRESA AJUT CONCEDIT TOTAL PERÍODE
Freixenet 25.069.391 € 2009/2013
Miguel Torres 5.098.208 € 2009/2013
Codorniu 4.164.853 € 2011/2013
Juvé i Camps 639.138 € 2009/2013
Cofraria del Cava
de Sant Sadurní
592.226 € 2009/2012
TAULA AMB LES AJUDES CONCEDIDES DE 2009 – 2013
Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Agricultura de la Generalitat

El fet d’atorgar quantitats superiors a les grans firmes va en detriment de les pimes? Segons Imma Alsina, cap del Servei de Regulació de Mercats Agroalimentaris del Departament d’Agricultura, no és així. “A Catalunya no s’ha exclòs mai cap empresa si complia tots els criteris exigibles”, explica. “Les petites i mitjanes també s’han beneficiat de la mesura i han pogut obrir nous mercats”.

Unió de pagesos reclama més suport a petits productors, mentre la generalitat justifica que la major part dels ajuts es dediqui a les empreses més potents

Des de la Unió de Pagesos puntualitzen que, si bé és cert que la distribució no ha deixat fora els productors més modestos, també ho és que la mesura no ha servit per estimular aquestes empreses a promocionar els seus productes fora de la Unió Europea. “Això no ha passat i per això pensem que l’ajut s’hauria de repensar”, afirma Joan Santó. En aquesta mateixa línia, el propi Tribunal de Comptes posa de manifest en el seu informe que en els tres primers anys d’aplicació la mesura de promoció no va servir per recuperar antics mercats i captar-ne de nous, sinó perquè els grans productors consolidessin els que ja tenien prèviament.

Les dades que ofereix el Departament d’Agricultura, però, contradiuen les conclusions de l’organisme europeu. “Des del 2009 fins a l’actualitat, els programes en països tercers s’han triplicat i han passat de 58 a 183”, afirma Mireia Medina. Maria del Mar Torres, gerent de l’Institut Català del Cava, també destaca que el més important, segons el seu criteri, és justament “refermar els mercats, consolidar-los, no només obrir-los”.

En tot cas, el Tribunal de Comptes argumenta que l’increment de les exportacions vitivinícoles dels estats membres a tercers països no es pot atribuir causalment a l’impacte de la mesura de promoció, perquè hi ha altres factors externs que també podrien explicar aquest creixement, com l’augment del poder adquisitiu dels consumidors o dels índexs de producció de vi en aquests estats.

Des de la Unió de Pagesos creuen que una gestió eficient de les ajudes passa perquè les administracions competents facin l’exercici de verificar si les empreses que les sol·liciten realment les requereixen. A banda de ser més selectius, haurien d’instar els beneficiaris a demostrar la relació entre les ajudes i les accions dutes a terme en els mercats no comunitaris i prioritzar les microempreses i les pimes, no en el pla teòric, sinó en la pràctica. Segons el responsable de vinya de la UP, “és positiu que la Comissió Europea hagi fet algunes accions en aquesta direcció”, referint-se a la limitació en la campanya 2015/2016 de l’import màxim que poden absorbir els beneficiaris, “però cal canviar l’actual tendència instal·lada a tot Espanya de potenciar els grups grossos perquè encara ho siguin més, en detriment dels petits, que, si progressivament es van reduint, encara millor”.