El delicat equilibri entre cabanya porcina i sostenibilitat ambiental cada cop és més fràgil. La situació s’ha agreujat especialment després que una ordre ministerial del juny de 2014 provoqués el tancament de les plantes de tractament de purins, i també amb l’aparició de macrogranges que multipliquen la població porcina en algunes zones de Catalunya. Algunes d’aquestes macrogranges, com les que Casa Tarradellas ha instal·lat al Lluçanès i a la Noguera, s’ubiquen en zones que la Generalitat ha declarat com a vulnerables per l’excés de nitrats. Precisament a Balaguer i comarca, per exemple, hi viuen prop de 40.000 habitants, però la zona té una cabanya porcina de més de 900.000 porcs. Quins mecanismes permeten garantir que tots els purins són gestionats correctament i no acaben en abocaments incontrolats?

A  Catalunya hi ha més de 6,5 milions de porcs, gairebé tants com habitants, distribuïts principalment entre Osona i Ponent, i connectats a través de l’Eix Transversal (o eix dels porcs, com es coneix des del sector ramader). La complexa gestió de les seves dejeccions va empènyer la Generalitat a delimitar les anomenades zones vulnerables: 12 zones del territori que, a causa de la sobrefertilització procedent de fonts ramaderes i agràries, tenen les aigües contaminades per nitrats. Tot i això, encara es permet créixer en aquests espais, sempre que tot quedi recollit en els plans de dejeccions, que indiquen on i com es gestionaran els purins. El sector porcí coincideix que aquests purins —la mescla d’excrements i d’orina del bestiar porcí amb l’aigua de la neteja de les corts— es poden usar com a fertilitzant per a la terra, però en zones on la densitat de porcs és molt alta no hi ha prou terres on abocar-los. Tanmateix, això no és cap obstacle perquè algunes macrogranges hagin aterrat en zones ja prou saturades de dejeccions.

A Sant Martí d’Albars (zona vulnerable del Lluçanès), s’hi ha instal·lat una macrogranja de Casa Tarradellas. Enmig d’una parcel·la boscosa, Tarradellas s’ha apropiat el que abans era una petita explotació familiar amb la intenció d’ampliar-la a uns 2.000 porcs, repartits en set naus (i dues més en procés). És una tendència a la zona: grans empreses del sector adquireixen petites explotacions ramaderes controlades per nuclis familiars i les transformen en explotacions intensives. Malgrat les dificultats en la gestió de purins en les zones vulnerables, aquestes granges es consoliden i, fins i tot, creixen.

El 50% de les fonts d’osona i del lluçanès analitzades pel Grup de Defensa del Ter (GDT) estan contaminades per nitrats

Trobem un cas semblant al Bosc del Siscar, a Oliola (Noguera). En una de les anomenades zones d’especial protecció per a les aus (Bellmunt-Almenara), i dins també d’una zona vulnerable, l’empresa Ros Roca ha llogat uns terrenys a Casa Tarradellas perquè hi pugui instal·lar un dels complexos de granges amb més capacitat de tot Catalunya (uns 21.000 porcs). Com que la normativa no preveu que es pugui instal·lar una única granja amb una cabanya de porcs tan extensa, els han dividit en tres nuclis en comptes de concentrar-los en un de sol, separats suficientment per ser considerats diferents. Amb aquesta picaresca, la limitació màxima per granja (que voreja els 10.000 porcs) queda resolta. El resultat: tres granges de 24 naus industrials enmig d’una zona protegida, i les dejeccions de 21.000 porcs a gestionar.

D’ençà de l’ordre ministerial del juny del 2014, que ha provocat el tancament de les plantes de cogeneració d’energia elèctrica a partir dels purins, la situació s’ha agreujat. Casos com el d’Oliola i el de Sant Martí d’Albars plantegen situacions més complexes sense plantes que puguin tractar aquest excedent. En el moment de tancar aquest anuari, l’Administració no havia fet públic encara cap estudi científic que quantifiqués aquest augment de contaminació dels últims mesos. El Departament d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat estima, però, en el seu Pla estratègic de la fertilització agrària, que les sis plantes que hi havia a Catalunya en funcionament tenien una capacitat per tractar 675.000 m³ anuals. La situació, doncs, és límit: què succeeix amb les 3.037 tones de nitrogen que, segons l’Administració, provoquen aquests residus no tractats? I com repercuteix això en el medi ambient?

Les sis plantes de tractament de purins de Catalunya permetien tractar-ne 675,000 metres cúbics, que ara s’han de repartir pel territori

Condemna per abocaments il·legals

La problemàtica, malgrat que s’ha agreujat, ja ve de lluny. Al mes de novembre del 2014, el Jutjat Penal núm. 1 de Manresa va condemnar Josep Ramisa, un empresari ramader del món porcí, a cinc mesos de presó per un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient comès per negligència greu l’any 2010. La negligència va comportar l’abocament d’entre 450.000 i 675.000 litres de purins en un torrent d’Oristà (Lluçanès). Malgrat que la condemna incorporava la presó, tot plegat es va concloure amb una multa final de 4.800 euros.

El Grup de Defensa del Ter (GDT), entitat ecologista que fa anys que es preocupa per la contaminació dels aqüífers i de les rieres de la comarca d’Osona, analitza periòdicament la qualitat de l’aigua de les fonts de la zona. De les 151 que s’han analitzat aquest 2015 (repartides per Osona i pel Lluçanès), n’hi ha 76 que superen el llindar de potabilitat exigit (50 mg/l). Algunes fins i tot arriben als 456 mg/l, nou vegades per sobre del permès. La mitjana total de contaminació respecte a l’any anterior ha augmentat de 64 mg/l a 78,7 mg/l, i el percentatge de fonts que superen els 50 mg/l de nitrats ha passat del 43% al 50,3%. On va a parar el purí, doncs?

“El destí prioritari del purí ha de ser adobar els camps”, diuen des de Porcat, la patronal del sector porcí a Catalunya. I bona part del sector hi coincideix. Ara bé, l’enquesta Pràctiques de fertilització a Catalunya de l’any 2010 assenyalava que el 52,7% dels agricultors no havien fet mai cap anàlisi de sòl o no sabien quin any l’havien feta. Per tant, l’abocament de fertilitzants es fa sovint a partir de l’experiència i no a través de procediments professionals.
Des de l’Administració s’estan buscant solucions a tota la problemàtica. D’algun temps ençà, ja treballen amb tres propostes concretes per intentar redreçar la situació: alimentar els porcs amb un pinso que generi menys nitrogen (35%-40% menys), separar la part líquida de la sòlida i treballar mitjançant plans agrupats. Miquel Molins i Joan Gòdia (director i sotsdirector, respectivament, de la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia) assenyalen que la feina ha de començar a la mateixa granja, fent “tractaments en origen”.

Eudald sentmartí, petit ramader, sobre els abocaments de purins: “no posaria la mà al foc per dir que la gent ho fa correctament”

Si bé el tancament de les plantes (que tan sols tractaven el 7% del total del purí generat) obliga a modificar els plans de dejeccions d’aquelles granges que el portaven a tractar, n’hi ha que no justifiquen encara què fan amb aquell excedent que depuraven. Com a conseqüència, 14 explotacions ramaderes d’Osona s’han vist obligades a reduir la seva cabanya porcina per adequar el nombre d’animals a la quantitat de purí que poden gestionar en funció de les terres on abocar-los. Tot i això, quins mecanismes té la Generalitat per garantir que els purins no s’aboquen indiscriminadament als camps?

L’Administració, d’una banda, està tramitant un avantprojecte de llei al Parlament per “sancionar els que ho fan malament amb unes sancions actualitzades i ajustades al mal que fan”, explica Molins. A més, el trasllat de purins a distàncies superiors a 10 km serà controlat a través de GPS. Admeten que el model de control “s’ha esgotat, tant per a l’Administració com per al sector”, motiu pel qual els mecanismes de seguiment s’han de regenerar: anàlisis de sòl anuals, limitació del creixement en zones de gran cabanya porcina… “Qui vulgui créixer en una zona d’alta densitat ramadera necessitarà fer-ho d’acord amb els tractaments”; és a dir, tractant el nitrogen a la mateixa granja.

La crisi ha fet que moltes d’aquestes finques familiars s’hagin hagut de vendre i que les grans empreses les hagin pogut adquirir. “Si tu exigeixes unes certes condicions de benestar animal, tot això no deixen de ser inversions en una granja. La gran empresa té més capacitat d’inversió. El petit ramader, no. Molts han hagut de plegar”, confessa Ignasi Parés, de Porcat. El pes, doncs, de les grans empreses del sector carni a Catalunya és importantíssim i influent a l’hora de buscar granges on créixer i terres on abocar purins. “La superfície agrària útil que hi ha a Osona és la que és”, i aquestes grans empreses “són competidores bastant ferotges, o molt potents a l’hora de poder buscar terra”, explica Eudald Sentmartí, un petit ramader d’Osona i president de l’Associació d’Usuaris de les Plantes de Tractament de Purins de Santa Maria de Corcó i les Masies
de Voltregà. Potser per això admet que, malgrat que la intenció sempre és abocar els purins com correspon, “no posaria la mà al foc per dir que la gent ho fa correctament”. Rossend Saltiveri, responsable del sector porcí d’Unió de Pagesos, hi coincideix. Creu, a més, que s’han fet “ampliacions desmesurades” de granges, i normalment les han fet les empreses que “tenen capacitat” per fer-ho.

Una condemna per abocar il·legalment 675.000 litres de purins es va acabar resolent amb una multa de 4.800 €

La sostenibilitat del model és un debat viu. Des del GDT adverteixen que “hi ha un perill de bombolla del porc, de gegant amb peus de fang. Si t’especialitzes a produir en quantitat i a baix cost, sempre trobaràs algú que estigui disposat a fer-ho més barat que tu a la llarga”. Aposten per una reconversió del sector basada en la proximitat, l’equilibri i la qualitat, i adverteixen que, “si no es canvia el model, continuaran les agressions contra aquest medi”. Unió de Pagesos defensa un canvi en la gestió de les granges i de les dejeccions per garantir la traçabilitat en totes les parts de la cadena. “Tothom ha de fer les coses ben fetes”, assenyala Saltiveri. Porcat destaca que caldrà buscar alternatives. “La gestió mediambiental no és un plus: és un requisit indispensable en el sector porcí”, conclouen.

Des de la perspectiva de l’Administració, el sector pivota sobre tres eixos: el sanitari, el del benestar animal i el mediambiental, però admeten que la gestió de les dejeccions s’ha de millorar. Finalment, Sentmartí es pregunta si realment s’ha reflexionat sobre cap a on es volia anar: “Com a sector, hem sigut poc valents, o poc atrevits, o hem tingut les idees poc clares per definir quin era el model que volíem”.

Sigui com vulgui, més enllà de la decisió sobre quin model porcí caldria aplicar, hi ha una realitat que no pot esperar: 6,5 milions de porcs per gestionar i al voltant de 15 milions de metres cúbics de purí a repartir.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019